Premi José Manuel Blecua: L'estadística i la informàtica, eines per entendre la prehistòria

Maria Yubero durant el lliurament dels premis del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera.
Maria Yubero durant el lliurament dels premis del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera.
Recerca
(11/01/2018)

Aplicar lʼanàlisi estadística i la informàtica per reduir la incertesa a lʼhora dʼubicar i entendre cronològicament els jaciments prehistòrics és lʼeix de la recerca innovadora i transdisciplinària de Maria Yubero, guanyadora del Premi José Manuel Blecua del Consell Social al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral. Yubero ha utilitzat el mètode de Montecarlo —un mètode de simulació propi de lʼestadística—per analitzar lʼevolució dels jaciments arqueològics des del neolític fins a la primera edat del ferro a la conca del riu Besòs.

Maria Yubero durant el lliurament dels premis del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera.
Maria Yubero durant el lliurament dels premis del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera.
Recerca
11/01/2018

Aplicar lʼanàlisi estadística i la informàtica per reduir la incertesa a lʼhora dʼubicar i entendre cronològicament els jaciments prehistòrics és lʼeix de la recerca innovadora i transdisciplinària de Maria Yubero, guanyadora del Premi José Manuel Blecua del Consell Social al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral. Yubero ha utilitzat el mètode de Montecarlo —un mètode de simulació propi de lʼestadística—per analitzar lʼevolució dels jaciments arqueològics des del neolític fins a la primera edat del ferro a la conca del riu Besòs.

«Un dels problemes clàssics en lʼestudi del passat és la incertesa temporal; és molt difícil assignar un període cronològic concret a les troballes arqueològiques», explica Yubero. «Per exemple, sʼanalitzen tots els assentaments de lʼedat del bronze com si haguessin estat poblats durant tot aquest període —més de mil anys—, quan sabem que cada assentament només va estar ocupat durant un cert temps», aclareix la investigadora.

Aquí és quan intervenen les simulacions estadístiques del mètode de Montecarlo: en concret, es fa servir la informàtica per calcular milers i milers de possibilitats i interpretar-les
amb la ciència de dades. Yubero ho explica amb un cas concret: «Per exemple, sabem que cada jaciment va estar ocupat aproximadament un màxim de cent anys, dins un període que en va durar cinc-cents. Aleshores, es fan simulacions en què lʼassentament es va crear al principi, durant el primer segle; dʼaltres en què es va crear en algun segle intermedi, i dʼaltres en què es va crear al final, en el cinquè segle. Després es repeteix el procés milers de vegades per a cadascun dels assentaments i així es generen les possibles evolucions de la població en una zona», explica Yubero. Després es contrasten els resultats amb les evidències que existeixin fruit dʼexcavacions i anàlisis més clàssiques.
Dʼaquesta manera, la recerca de Yubero va arribar a conclusions concretes, com ara que el nombre dʼassentaments a la conca del riu Besòs es va incrementar durant la primera edat del ferro. També va constatar que els assentaments es van anar situant en àrees cada cop més estratègiques, entre altres raons,per beneficiar-se del comerç al Mediterrani. És una tendència que sʼintegra en el que es detecta a la resta dʼaquesta costa.
 
Yubero explica que hi havia hagut altres casos dʼús del mètode de Montecarlo en estudis arqueològics, per exemple a lʼUniversity College de Londres o a la Universitat de Cambridge. «Lʼanàlisi quantitativa en arqueologia està gaudint dʼuna explosió de mètodes innovadors i la recerca que vam dur a terme sʼemmarca dins dʼaquest corrent renovador», afirma.
La tesi doctoral de Yubero, dirigida per Xavier Rubio Campillo i F. Javier López Cachero, va donar lloc a un article publicat a Archaeological and Anthropological Sciences.
Malgrat que actualment Maria Yubero no es dedica a la recerca, sinó que treballa en una consultora internacional, afirma: «Totes les eines i metodologies que vaig aprendre durant el doctorat les he pogut aplicar a la meva feina actual, ja que molts cops treballem amb dades parcials, inconnexes i que necessiten un context per ser interpretades».