Premi Ramon Margalef: Una recerca trencadora sobre salut cardiovascular

Begoña Benito.
Begoña Benito.
Recerca
(22/01/2018)

El Premi Ramon Margalef del Consell Social al millor article en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivat dʼuna tesi doctoral distingeix enguany la investigadora Begoña Benito per una recerca trencadora. Concretament, una investigació que es contraposa a la concepció prèvia que lʼexercici físic en qualsevol nivell de pràctica és saludable. Es tracta dʼun estudi publicat a la revista de gran impacte en cardiologia Circulation, i que mostra com l'exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en lʼestructura i la funció cardíaca i crear un substrat per patir arrítmies.

Begoña Benito.
Begoña Benito.
Recerca
22/01/2018

El Premi Ramon Margalef del Consell Social al millor article en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivat dʼuna tesi doctoral distingeix enguany la investigadora Begoña Benito per una recerca trencadora. Concretament, una investigació que es contraposa a la concepció prèvia que lʼexercici físic en qualsevol nivell de pràctica és saludable. Es tracta dʼun estudi publicat a la revista de gran impacte en cardiologia Circulation, i que mostra com l'exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en lʼestructura i la funció cardíaca i crear un substrat per patir arrítmies.

Lʼobjectiu de lʼestudi, que ha durat cinc anys, va ser determinar en un model animal els efectes cardíacs de lʼexercici a llarg termini, un fet que no sʼhavia estudiat fins llavors respecte a alts nivells de cronicitat. Per això, lʼequip de lʼHospital Clínic de Barcelona va sotmetre un grup de rates a una hora dʼexercici diari intens durant quatre, vuit i setze setmanes —aquest últim període representa un model de cronicitat important, que podria ser equivalent a un entrenament diari durant deu anys en humans—, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries (grup control). Durant aquest temps, i només en les rates sotmeses a setze setmanes dʼentrenament, els investigadors van observar anomalies en lʼestructura del múscul cardíac (fibrosi), especialment a les aurícules i el ventricle dret.

Aquest resultat suggereix una relació directa entre lʼesforç de resistència realitzat de manera continuada i les probabilitats de desenvolupar alteracions cardíaques que poden predisposar a patir una arrítmia. A més, es correlaciona amb les observacions clíniques sobre una major probabilitat de patir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència. Dʼaltra banda, la fibrosi cardíaca localitzada en el ventricle podria ser similar a la que sʼobserva en alguns casos dʼarrítmies ventriculars en esportistes. Així mateix, lʼestudi també demostra que aturar lʼentrenament al cap de dues, quatre i vuit setmanes deriva en una remissió significativa de lʼanomalia cardíaca, particularment al ventricle dret.
Lʼarticle «Cardiac arrhythmogenic remodeling in a rat model of long-term intensive exercise training» va ser seleccionat pels editors de Circulation com un dels millors treballs publicats a la revista, i actualment sʼha convertit en un referent a partir del qual han sorgit nombroses publicacions. La tesi doctoral de Benito va continuar amb la publicació dʼun segon article en què va utilitzar el mateix model i va demostrar que, efectivament, lʼaparició de fibrosi a les aurícules en resposta a lʼexercici intens i crònic, juntament amb lʼaugment del to vagal, expliquen una susceptibilitat més gran a presentar fibril·lació auricular en les rates que han fet exercici.
 
Cal emmarcar aquesta recerca dins el principi general segons el qual la pràctica regular dʼexercici prevé l'aparició de malalties cardiovasculars i també millora la salut de les persones que pateixen aquestes afeccions. És important remarcar que un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30 %, de manera que a més activitat física, menys incidència d'esdeveniments cardiovasculars. Tal com sʼha esmentat anteriorment, les conclusions de la recerca premiada fan referència exclusivament a pràctiques dʼexercici molt intens i amb un alt nivell de cronicitat.
 
Lʼestudi guardonat forma part de la tesi doctoral de Begoña Benito, dirigida per Lluís Mont i Josep Brugada, i està signat per un equip multidisciplinari en què hi ha membres de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Unitat dʼArrítmies de l'Hospital Clínic de Barcelona - Universitat de Barcelona i lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), en col·laboració amb lʼInstitut del Cor de Mont-real i la Universitat de Mont-real (Quebec). Actualment, Begoña Benito està desenvolupant la seva tasca com a investigadora en el Grup de Recerca Biomèdica en Malalties del Cor (GREC), a lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM).