De lʼerupció del volcà Timanfaya, a les Canàries, als boscos de coníferes dels Pirineus
El setembre del 1730 es va iniciar una llarga erupció en el volcà canari de Timanfaya que va modificar completament la morfologia de lʼilla de Lanzarote. Els canvis atmosfèrics que van provocar fa segles erupcions volcàniques com la del Timanfaya o la del Tambora (Indonèsia) —que va arribar a ocultar la llum solar durant mesos— també van deixar empremta en els boscos centenaris de lʼalta muntanya de la península Ibèrica. Així ho constata un article publicat a la revista Science of the Total Environment en el qual participa la professora Emilia Gutiérrez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
El setembre del 1730 es va iniciar una llarga erupció en el volcà canari de Timanfaya que va modificar completament la morfologia de lʼilla de Lanzarote. Els canvis atmosfèrics que van provocar fa segles erupcions volcàniques com la del Timanfaya o la del Tambora (Indonèsia) —que va arribar a ocultar la llum solar durant mesos— també van deixar empremta en els boscos centenaris de lʼalta muntanya de la península Ibèrica. Així ho constata un article publicat a la revista Science of the Total Environment en el qual participa la professora Emilia Gutiérrez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
El rastre químic dels gasos que van alliberar a lʼatmosfera aquestes erupcions volcàniques es pot identificar avui en dia en els boscos més antics de coníferes dels Pirineus, revela lʼestudi. En concret, erupcions com les del volcà Timanfaya, a Lanzarote —una de les més poderoses a tot el país per la seva durada fins al 1736 i pel volum de materials expulsats—, i el Tambora —un dels episodis volcànics més grans que hi ha hagut, que va conduir a lʼ«any sense estiu» el 1816— van desprendre quantitats enormes de ferro que van modificar la composició química dels anells anuals de creixement dels arbres pirinencs. Segons lʼarticle, lʼestudi del registre dels anells de creixement dels arbres (dendrocronologia) podria ajudar a conèixer la freqüència i la intensitat dels fenòmens volcànics en lʼera moderna.
Estudiar el registre dels canvis atmosfèrics en els anells dels arbres
El nou estudi, dirigit per lʼexperta Andrea Hevia, investigadora del Centre Tecnològic Forestal i de la Fusta (CETEMAS), a Astúries, ha analitzat els canvis temporals de la composició química en els anells anuals de creixement dels arbres centenaris dels Pirineus, en especial els dels boscos subalpins de pi negre (Pinus uncinata) dels parcs nacionals dʼOrdesa i Mont Perdut i dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici. En la recerca també participen Julio Camarero (Institut Pirinenc dʼEcologia, IPE-CSIC, Saragossa), Raúl Sánchez Salguero (Universitat Pablo de Olavide, Sevilla) i Allan Buras (Universitat Tècnica de Munic, Alemanya), entre altres experts.
Per primera vegada, aquesta recerca ha permès analitzar els efectes del canvi climàtic sobre els cicles de nutrients en els boscos, i ha confirmat que els boscos pirinencs poden registrar lʼempremta química dʼepisodis a escala global (per exemple, les erupcions volcàniques en llocs remots) i els efectes de les emissions de gasos a lʼatmosfera des de la Revolució Industrial.
Tal com explica la professora Emilia Gutiérrez, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «la informació registrada per aquests arbres que creixen a altituds superiors als 2.000 metres és representativa dels canvis globals, ja que el seu creixement no està influenciat pels efectes de les activitats humanes locals (tales, indústria)».
Els experts han aplicat una nova metodologia no destructiva que analitza els canvis atmosfèrics en els últims set-cents anys —amb resolució anual i fins i tot estacional— a partir de lʼanàlisi dels anells de creixement dels arbres. Entre altres resultats, lʼestudi revela un increment del contingut en elements com el fòsfor, el sofre i el clor a partir del 1850, quan sʼinicia la Revolució Industrial a Europa. També sʼhan analitzat dades dʼelements químics essencials en el desenvolupament de la fusta, com el calci. «La fixació dʼaquests elements en els anells de creixement de la fusta sʼha vist a més afavorida per lʼaugment de les temperatures a escala global», remarca la investigadora Andrea Hevia.
Els arbres, sentinelles del canvi global al planeta
Segons lʼestudi, els arbres que creixen en llocs amb sòls més alcalins (per exemple, gran part del Parc Nacional dʼOrdesa i Mont Perdut) podrien tenir una capacitat més gran dʼesmorteir els fenòmens dʼacidificació global, al contrari del que sʼha observat en llocs amb sòls més àcids (per exemple, el Parc Nacional dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici). «Lʼaugment de les emissions de sulfats i nitrats a lʼatmosfera pot limitar la fixació a terra i lʼabsorció per part de lʼarbre dʼelements essencials com el calci, el magnesi o el manganès, entre dʼaltres, tots ells essencials per al creixement i desenvolupament dels boscos», detalla Emilia Gutiérrez.
Lʼestudi dels efectes del canvi climàtic en aquesta regió i de la variació històrica dʼelements químics en els arbres pot contribuir significativament a conèixer els efectes potencials que podrien suportar molts dels boscos de coníferes al segle XXI, apunten els autors.
Fotografies i il·lustració: Emilia Gutiérrez, J.Julio Camarero i Andrea Hevia