Els nius esporàdics de la tortuga babaua poden ser determinants per al futur de lʼespècie a la Mediterrània

Quan les femelles no tornen al lloc on han nascut a fer la posta

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina present a les zones tropicals i temperades de tot el món. Aquest queloni carnívor nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est dʼAmèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia), i fa llargues migracions a zones dʼalimentació com la Mediterrània occidental. Té un comportament filopàtric —és a dir, torna a les platges on va néixer per fer la posta dʼous—, però se sap també que algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden realitzar alguna posta ocasional en noves àrees. Aquest fenomen, considerat excepcional, ha anat creixent els darrers anys a les platges de la Mediterrània occidental.

Fins ara, la filopàtria es considerava el principal obstacle de la tortuga babaua per colonitzar noves àrees. Aquest treball revela per primer cop que la C. caretta utilitza mecanismes per colonitzar nous espais fent servir les zones dʼalimentació com a pont. Aquesta seria una estratègia clau que ha permès que aquesta espècie filopàtrica hagi sobreviscut durant milions dʼanys, a més de distribuir-se arreu del món i començar a colonitzar les platges de la Mediterrània occidental.

«El fenomen de lʼescalfament global pot fer que les actuals platges de nidificació no siguin viables. Per això, la tortuga hauria de buscar nous indrets on fer les postes», explica el professor Carles Carreras, primer autor de lʼestudi i membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística UB i de lʼIRBio.

Rere la pista de la tortuga mitjançant lʼestudi de lʼADN

El nou treball analitza un total de quaranta episodis de nidificació esporàdica registrats a les costes dʼEspanya, Itàlia i França, del 1870 al 2015. Per fer-ho, sʼhan aplicat tècniques dʼalta resolució dʼestudi de fragments de lʼADN mitocondrial i microsatèl·lits de mostres procedents dels punts de nidificació.

«La limitació principal per estudiar les poblacions a través de lʼADN és la gran mobilitat i lʼàmplia distribució de lʼespècie. Per això, cal una bona xarxa de col·laboradors internacionals per obtenir mostres dels llocs on nidifica la tortuga i així disposar de totes les peces necessàries per reconstruir el trencaclosques de la seva estructura poblacional», detalla Carles Carreras.

Els experts fan servir marcadors amb una certa variabilitat genètica per poder definir lʼestructuració provocada per la filopàtria. Els fragments dʼADN mitocondrial —que es transmet únicament per via materna—  aporten informació sobre lʼestructuració genètica originada per les femelles. En canvi, els microsatèl·lits —heretats dels dos progenitors— informen també sobre la composició genètica dels mascles. Mitjançant aquests marcadors, lʼestudi revela que les tortugues dels nius esporàdics provenien de poblacions tan allunyades com les de lʼAtlàntic occidental o la Mediterrània oriental.

El sexe és una qüestió de temperatura

En les tortugues marines, el sexe queda determinat per la temperatura dʼincubació de la posta a les platges de nidificació. Cada femella pot fer una posta de més de cent ous, que són incubats a la sorra entre quaranta i vuitanta dies. A la Mediterrània oriental, amb temperatures cada cop més altes, podria tenir lloc un fenomen de «feminització» de les platges de posta, és a dir, un augment del nombre de femelles nascudes.

«A les zones de reproducció habituals en latituds més càlides, la proporció de femelles ja és molt elevada, fins a arribar en alguns casos a prop del 90 %. Això podria significar el col·lapse dʼaquestes poblacions si no troben noves platges de posta que tinguin unes condicions de temperatura més adequades», alerta Carles Carreras. 

Ara bé, a la majoria dels nius esporàdics de la Mediterrània occidental, amb temperatures més fredes, «les dades indiquen que es produeixen sobretot mascles. La nidificació esporàdica podria permetre l'establiment de noves poblacions residents a la Mediterrània occidental, però només si la temperatura augmentés prou en un futur com per produir també femelles», detalla el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio.

«No hi ha colonització possible sense una producció significativa de femelles, tal com confirmen els models presentats en el nou treball. No obstant això, amb els escenaris d'escalfament global previstos en el futur, sí que es donarien les condicions perquè es puguin establir poblacions reproductores viables de tortuga babaua a la Mediterrània occidental», conclou Cardona, que és membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB.

Turisme i sostenibilitat: un equilibri cada cop més difícil

La majoria dels nius de tortugues trobats a la costa mediterrània peninsular els van detectar turistes o banyistes. Un cop trobats els nius, la prioritat sempre ha estat protegir-los i traslladar-los a zones poc transitades, una tasca desenvolupada per personal especialitzat en gestió mediambiental. Amb una pressió humana cada cop més important a les costes, també augmenten els perills per a les femelles que fan postes esporàdiques. Així, una femella que va intentar fins a tres vegades fer el niu en una platja a Eivissa no ho va aconseguir a causa de les molèsties dels turistes. Diverses institucions i entitats han impulsat iniciatives dirigides a estudiar i protegir els nius esporàdics que apareixen al litoral mediterrani.

En el cas de la UB, els equips investigadors de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio continuen desplegant estudis per identificar les platges que presenten les condicions més indicades per acollir nius accidentals de tortuga babaua. En tot cas, si la freqüència de nius creix —com tot sembla indicar— caldrà impulsar una gestió integrada del turisme amb la nidificació de tortuga com ja es fa amb gran èxit en altres llocs del món, alerten els experts.

Fotografies: Carles Carreras i Lluís Cardona (Facultat de Biologia- IRBio)