Notícies

Inici  >  Notícies > Participació ciutadana en la gestió dels rius temporals

Participació ciutadana en la gestió dels rius temporals

El projecte europeu LIFE TRivers està coordinat per Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

El projecte europeu LIFE TRivers està coordinat per Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

La quarta reunió del projecte LIFE TRivers, coordinat per la UB, presenta les accions socials desenvolupades a través de RiuNeT i tallers deliberatius.

La quarta reunió del projecte LIFE TRivers, coordinat per la UB, presenta les accions socials desenvolupades a través de RiuNeT i tallers deliberatius.

La jornada es va tancar amb un taller per reflexionar i discutir sobre la percepció social dels rius temporals i dels béns i serveis que ens proporcionen.

La jornada es va tancar amb un taller per reflexionar i discutir sobre la percepció social dels rius temporals i dels béns i serveis que ens proporcionen.

08/02/2018

Recerca

El 26 de gener passat va tenir lloc a la Casa de l’Aigua (Barcelona) la quarta reunió del projecte europeu sobre rius temporals LIFE TRivers, coordinat per la UB. En la jornada van participar les parts interessades i els experts involucrats en la gestió d’aquest tipus de rius, definits com a masses d’aigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal i que poden arribar a quedar completament secs.

L'objectiu principal d'aquesta reunió va ser donar a conèixer les accions socials del projecte, que ha implicat gestors, científics, entitats i, sobretot, ciutadans interessats en la gestió dels rius. Aquestes accions han permès d’integrar coneixements de la població sobre la hidrologia dels rius temporals a partir d’enquestes i de les dades recollides a través de l’aplicació de ciència ciutadana RiuNeT. Amb aquesta informació ha estat possible millorar la classificació de les masses d’aigua i refer les rutines de mostreig dels gestors. En la jornada també es va explicar el procés de participació ciutadana que s’ha portat a terme en els darrers mesos amb l’objectiu de millorar la diagnosi de l’estat dels rius temporals i proposar mesures per a la conservació.

El projecte europeu LIFE TRivers està coordinat per Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona, i hi participen l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). El projecte té com a meta aportar solucions per diagnosticar correctament l’estat ecològic dels rius temporals, i millorar-ne la gestió d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea.

«El primer problema de la gestió és el desconeixement del règim d’aquests rius, ja que, per exemple, les estacions d’aforament només es troben als rius permanents. A més, aquestes dades només diuen si corre l’aigua o no, però no informen de la presència de basses d’aigua quan un riu deixa de córrer, que són de gran importància per a la vida aquàtica», explica Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC.

Nova metodologia que integra el coneixement ciutadà sobre els rius

Segons dades de l’ACA, aquesta mancança fa que fins ara no es tingués prou informació sobre el règim hidrològic d’algunes de les masses d’aigua de Catalunya. Per solucionar aquesta problemàtica, TRivers ha desenvolupat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), amb l’objectiu d’ajudar a diagnosticar l’estat ecològic dels rius temporals. TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, dades de simulacions fetes a partir de models d’escorrentia d’aigua i informació addicional provinent de fotografies aèries i d’observacions puntuals de mostreigs biològics.

A més, LIFE TRivers també ha integrat els coneixements de la població sobre la hidrologia dels rius temporals utilitzant enquestes amb veïns. «No només el científic té informació útil; els veïns poden tenir un coneixement del règim del riu útil per fer-ne la gestió, que supleixi les mancances de la informació instrumental. Es tracta d’una metodologia per apoderar les persones», assegura Francesc Gallart.

Aquesta informació ha permès aconseguir dades en casos en què no hi havia cap tipus de registre anteriorment, la qual cosa ha ajudat a concretar el règim hidrològic dels rius i millorar-ne la classificació. De fet, tant l’ACA com la CHX han incorporat TREHS a les seves eines per conèixer el règim hidrològic de les masses d’aigua. ֿ«L’ús de TREHS ha permès conèixer el règim hidrològic real i poder classificar de nou les masses temporals, i a partir d’aquesta informació, refer les rutines de mostreig i d’avaluació», explica Carolina Solà, del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA.

Segons les dades presentades per l’ACA a la jornada, abans de la utilització de TREHS no es coneixia el règim real d’un 38 % de les masses d’aigua de Catalunya. Gràcies a la informació proporcionada per l’aplicació, s’ha determinat el règim real de totes les masses d’aigua, de les quals el 63 % tenen un règim permanent, el 19 % temporal, un 9 % intermitent i un 9 % efímer.

Participació ciutadana a través de RiuNeT i tallers deliberatius

En la reunió també es va destacar la implicació de la ciutadania mitjançant RiuNeT, una app de ciència ciutadana que incorpora una versió simplificada del TREHS. Aquesta aplicació permet a qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent avaluar l'estat hidrològic i ecològic d’un riu.

Tal com explica Núria Cid, membre del grup FEM, les dades obtingudes mitjançant RiuNeT «tenen un gran valor, ja que poden complementar la informació recollida per l’Administració, que també fa un seguiment de la qualitat ecològica dels rius, però d’una manera espaiada en el temps i només en determinats punts». Amb les respostes dels ciutadans «es pot millorar el coneixement de l’estat ecològic de trams de riu que l’administració de l’aigua no avalua de manera regular, o es pot fer durant una època diferent de quan es fa el protocol de seguiment». «També es poden detectar problemes ambientals o millores després d’haver aplicat alguna mesura de gestió», afegeix l’experta, que és investigadora postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

Finalment, a la jornada es van presentar algunes de les dades del procés de participació ciutadana que ha tingut lloc durant els darrers mesos. L’objectiu d’aquest procés ha estat sensibilitzar sobre els rius temporals, diagnosticar-ne l’estat i elaborar una proposta de mesures de gestió, referides tant a la millora del seu estat actual com a la conservació en el futur.

«Aquest procés és important perquè obté el coneixement de la gent del territori, ajuda a buscar solucions, fomenta l’interès per la preservació dels rius temporals i contribueix a la valoració d’aquests rius», explica Alba Ballester, experta en processos de participació ciutadana i gestió de l’aigua que ha coordinat el procés. Els resultats d’aquest procés i les propostes de mesures es presentaran a la reunió final del projecte, que tindrà lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de maig del 2018.

La jornada es va tancar amb un taller coordinat per Alba Ballester i Dídac Jordà, de l’Institut Català de Recerca de l'Aigua, per reflexionar i discutir sobre la percepció social dels rius temporals i dels béns i serveis que ens proporcionen. En aquesta sessió interactiva van participar representants de les entitats assistents a la jornada, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis-UVIC, la Diputació de Barcelona, Lavola, Cel Rogent Educació Ambiental, el Centre de la Platja, el Museu de les Mines de Cercs, la Fundació Vincles, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona