Participació ciutadana en la gestió dels rius temporals
El 26 de gener passat va tenir lloc a la Casa de lʼAigua (Barcelona) la quarta reunió del projecte europeu sobre rius temporals LIFE TRivers, coordinat per la UB. En la jornada van participar les parts interessades i els experts involucrats en la gestió dʼaquest tipus de rius, definits com a masses dʼaigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal i que poden arribar a quedar completament secs.
El 26 de gener passat va tenir lloc a la Casa de lʼAigua (Barcelona) la quarta reunió del projecte europeu sobre rius temporals LIFE TRivers, coordinat per la UB. En la jornada van participar les parts interessades i els experts involucrats en la gestió dʼaquest tipus de rius, definits com a masses dʼaigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal i que poden arribar a quedar completament secs.
L'objectiu principal d'aquesta reunió va ser donar a conèixer les accions socials del projecte, que ha implicat gestors, científics, entitats i, sobretot, ciutadans interessats en la gestió dels rius. Aquestes accions han permès dʼintegrar coneixements de la població sobre la hidrologia dels rius temporals a partir dʼenquestes i de les dades recollides a través de lʼaplicació de ciència ciutadana RiuNeT. Amb aquesta informació ha estat possible millorar la classificació de les masses dʼaigua i refer les rutines de mostreig dels gestors. En la jornada també es va explicar el procés de participació ciutadana que sʼha portat a terme en els darrers mesos amb lʼobjectiu de millorar la diagnosi de lʼestat dels rius temporals i proposar mesures per a la conservació.
El projecte europeu LIFE TRivers està coordinat per Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona, i hi participen lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). El projecte té com a meta aportar solucions per diagnosticar correctament lʼestat ecològic dels rius temporals, i millorar-ne la gestió dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea.
«El primer problema de la gestió és el desconeixement del règim dʼaquests rius, ja que, per exemple, les estacions dʼaforament només es troben als rius permanents. A més, aquestes dades només diuen si corre lʼaigua o no, però no informen de la presència de basses dʼaigua quan un riu deixa de córrer, que són de gran importància per a la vida aquàtica», explica Francesc Gallart, investigador de lʼIDAEA-CSIC.
Nova metodologia que integra el coneixement ciutadà sobre els rius
Segons dades de lʼACA, aquesta mancança fa que fins ara no es tingués prou informació sobre el règim hidrològic dʼalgunes de les masses dʼaigua de Catalunya. Per solucionar aquesta problemàtica, TRivers ha desenvolupat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), amb lʼobjectiu dʼajudar a diagnosticar lʼestat ecològic dels rius temporals. TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, dades de simulacions fetes a partir de models dʼescorrentia dʼaigua i informació addicional provinent de fotografies aèries i dʼobservacions puntuals de mostreigs biològics.
A més, LIFE TRivers també ha integrat els coneixements de la població sobre la hidrologia dels rius temporals utilitzant enquestes amb veïns. «No només el científic té informació útil; els veïns poden tenir un coneixement del règim del riu útil per fer-ne la gestió, que supleixi les mancances de la informació instrumental. Es tracta dʼuna metodologia per apoderar les persones», assegura Francesc Gallart.
Aquesta informació ha permès aconseguir dades en casos en què no hi havia cap tipus de registre anteriorment, la qual cosa ha ajudat a concretar el règim hidrològic dels rius i millorar-ne la classificació. De fet, tant lʼACA com la CHX han incorporat TREHS a les seves eines per conèixer el règim hidrològic de les masses dʼaigua. ֿ«Lʼús de TREHS ha permès conèixer el règim hidrològic real i poder classificar de nou les masses temporals, i a partir dʼaquesta informació, refer les rutines de mostreig i dʼavaluació», explica Carolina Solà, del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de lʼACA.
Segons les dades presentades per lʼACA a la jornada, abans de la utilització de TREHS no es coneixia el règim real dʼun 38 % de les masses dʼaigua de Catalunya. Gràcies a la informació proporcionada per lʼaplicació, sʼha determinat el règim real de totes les masses dʼaigua, de les quals el 63 % tenen un règim permanent, el 19 % temporal, un 9 % intermitent i un 9 % efímer.
Participació ciutadana a través de RiuNeT i tallers deliberatius
En la reunió també es va destacar la implicació de la ciutadania mitjançant RiuNeT, una app de ciència ciutadana que incorpora una versió simplificada del TREHS. Aquesta aplicació permet a qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent avaluar l'estat hidrològic i ecològic dʼun riu.
Tal com explica Núria Cid, membre del grup FEM, les dades obtingudes mitjançant RiuNeT «tenen un gran valor, ja que poden complementar la informació recollida per lʼAdministració, que també fa un seguiment de la qualitat ecològica dels rius, però dʼuna manera espaiada en el temps i només en determinats punts». Amb les respostes dels ciutadans «es pot millorar el coneixement de lʼestat ecològic de trams de riu que lʼadministració de lʼaigua no avalua de manera regular, o es pot fer durant una època diferent de quan es fa el protocol de seguiment». «També es poden detectar problemes ambientals o millores després dʼhaver aplicat alguna mesura de gestió», afegeix lʼexperta, que és investigadora postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.
Finalment, a la jornada es van presentar algunes de les dades del procés de participació ciutadana que ha tingut lloc durant els darrers mesos. Lʼobjectiu dʼaquest procés ha estat sensibilitzar sobre els rius temporals, diagnosticar-ne lʼestat i elaborar una proposta de mesures de gestió, referides tant a la millora del seu estat actual com a la conservació en el futur.
«Aquest procés és important perquè obté el coneixement de la gent del territori, ajuda a buscar solucions, fomenta lʼinterès per la preservació dels rius temporals i contribueix a la valoració dʼaquests rius», explica Alba Ballester, experta en processos de participació ciutadana i gestió de lʼaigua que ha coordinat el procés. Els resultats dʼaquest procés i les propostes de mesures es presentaran a la reunió final del projecte, que tindrà lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de maig del 2018.
La jornada es va tancar amb un taller coordinat per Alba Ballester i Dídac Jordà, de lʼInstitut Català de Recerca de l'Aigua, per reflexionar i discutir sobre la percepció social dels rius temporals i dels béns i serveis que ens proporcionen. En aquesta sessió interactiva van participar representants de les entitats assistents a la jornada, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre dʼEstudis dels Rius Mediterranis-UVIC, la Diputació de Barcelona, Lavola, Cel Rogent Educació Ambiental, el Centre de la Platja, el Museu de les Mines de Cercs, la Fundació Vincles, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Grup dʼEstudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya.