Les dones i la ciència: una llarga lluita
Aquest diumenge, 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. La presència de la dona a la universitat va en augment. Si ens referim a les universitàries més joves, veiem que entre els nous estudiants que accedeixen a la universitat per fer-hi un grau les dones són un clara majoria: un 62 % segons dades del curs 2016-2017. Però malgrat això, encara cal lluitar per aconseguir la igualtat de gènere en la ciència i en el món acadèmic. La Universitat de Barcelona, com a institució històrica, ha estat un escenari privilegiat dʼaquesta lluita per la igualtat. Dʼentre tots els exemples de dones pioneres en els seus àmbits de coneixement, investigadores i acadèmiques que van enderrocar murs i convencions socials i que van ser lʼavantsala en la lluita per la igualtat a la universitat, en podem destacar les següents:
Aquest diumenge, 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. La presència de la dona a la universitat va en augment. Si ens referim a les universitàries més joves, veiem que entre els nous estudiants que accedeixen a la universitat per fer-hi un grau les dones són un clara majoria: un 62 % segons dades del curs 2016-2017. Però malgrat això, encara cal lluitar per aconseguir la igualtat de gènere en la ciència i en el món acadèmic. La Universitat de Barcelona, com a institució històrica, ha estat un escenari privilegiat dʼaquesta lluita per la igualtat. Dʼentre tots els exemples de dones pioneres en els seus àmbits de coneixement, investigadores i acadèmiques que van enderrocar murs i convencions socials i que van ser lʼavantsala en la lluita per la igualtat a la universitat, en podem destacar les següents:
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913). Va ser la primera dona a lʼEstat espanyol que es va llicenciar en Medicina —a la Universitat de Barcelona el 1882— i la primera que va exercir com a metgessa. A diferència de les altres poques llicenciades i doctorades en Medicina de lʼèpoca, Aleu va portar una vida professional molt activa a les dues consultes de pediatria i ginecologia que va obrir a Barcelona. A més, va ser professora dʼhigiene domèstica a lʼAcadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona i autora de textos de caràcter divulgatiu sobre dona i maternitat.
Juliana Morell (Barcelona, 1594 - Avinyó, 1653). És lʼúnica dona que apareix esmentada al Paranimf de la Universitat de Barcelona. El seu nom està inscrit en el fris superior, entre els personatges destacats per les diferents facultats. Juliana va obtenir el grau de doctora en Lleis lʼagost del 1608. Als catorze anys, va ingressar al monestir de les monges dominiques de Santa Pràxedes a Avinyó per dedicar-se a lʼestudi. Formada en dret civil i canònic, filosofia i ciència, va ser un cas excepcional en lʼEuropa de lʼèpoca.
Margarida Comas i Camps (Alaior, Menorca, 1892 - Exeter, 1973). Primera professora de la Facultat de Pedagogia de la UB, Comas i Camps va ser una defensora de la innovació pedagògica, de la igualtat social i dels drets de les dones. Es va graduar en Ciències a la UB a lʼany 1925, i del 1931 al 1933 va dirigir lʼEscola Normal de la Generalitat durant el nou règim republicà. El 1933 va ser nomenada professora de Biologia Infantil de la Secció de Pedagogia de la UB.
Assumpció Català (Barcelona, 1925-2009). Va ser professora de la UB i la primera professora numerària astrònoma a la universitat espanyola, càrrec que va aconseguir lʼany 1974. Es va llicenciar el 1953 a la Secció de Matemàtiques de la UB. La seva tesi doctoral es va centrar en lʼastronomia galàctica; en particular, en lʼestudi del moviment de les estrelles del disc de la Via Làctia. Va ser docent a la UB des del 1953 fins al 1990. La seva recerca es va especialitzar en lʼevolució de les taques solars, la dinàmica de sistemes estel·lars i la història de lʼastronomia a al-Àndalus. Va treballar a la Universitat de París VI i va ser reconeguda amb la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya lʼany 2009.
A lʼexposició virtual «Memòria de la llum: femina perfundet omnia luce», de lʼArxiu Històric de la Universitat de Barcelona, es documenten altres perfils de dones pioneres a traspassar el llindar de les portes de la Universitat, exemples que representen fidelment els esforços de les dones per accedir a un món —lʼuniversitari— que els havia estat vetat.