Notícies

Inici  >  Notícies > ‘El segador’, de Joan Miró, torna al Pavelló de la República

‘El segador’, de Joan Miró, torna al Pavelló de la República

Joan Miró pintant <i>El segador [Pagès català en rebel·lia]</i> (<i>Le faucheur</i>, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró

Joan Miró pintant El segador [Pagès català en rebel·lia] (Le faucheur, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró

La reproducció en blanc i negre de l’obra desapareguda s’ha instal·lat al seu emplaçament original: a la 1a planta, actual seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La reproducció en blanc i negre de l’obra desapareguda s’ha instal·lat al seu emplaçament original: a la 1a planta, actual seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El mural, cedit gratuïtament per Successió Miró per un període de quatre anys, es pot visitar lliurement en l’horari d’obertura del pavelló: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h.

El mural, cedit gratuïtament per Successió Miró per un període de quatre anys, es pot visitar lliurement en l’horari d’obertura del pavelló: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h.

14/02/2018

Cultura

El 1937 es va inaugurar a l’Exposició Universal de París el Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per acollir intervencions artístiques i culturals que mostressin al món els horrors de la guerra i la lluita de la República contra el feixisme. Hi van exposar alguns dels principals artistes espanyols de l'època, com Pablo Picasso, que va pintar expressament per a l’ocasió el famós Guernica, que després donaria la volta al món. No va córrer la mateixa sort el mural El segador, que va pintar Joan Miró i que va desaparèixer misteriosament en acabar l’exposició. Ara, vuitanta anys més tard, una reproducció en blanc i negre de l’obra original es torna a exhibir a la reconstrucció del Pavelló de la República que hi ha al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i que es va alçar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. El pavelló és la seu actual del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Enfilat dalt d'una bastida, Miró va pintar El segador (Le faucheur, en francès) en una de les sales del Pavelló de la República. L'obra, també coneguda com a Pagès català en rebel·lia, era d'unes dimensions colossals (feia 5,50 x 3,65 metres), realitzada sobre sis plafons de celotex. El mural retratava un segador amb barretina i sense cames, arrelat a la terra com un arbre, que duia una falç en una mà, mentre alçava l’altra per acaronar un estel. El segador representava els somnis de revolta d’una generació que volia guanyar la llibertat. L’obra va desaparèixer en desmuntar-se el pavelló i encara avui continua extraviada. Només se’n conserven algunes fotografies en blanc i negre. Aquest material va servir a la Galeria Mayoral per reproduir fa uns mesos l’obra original amb motiu de l’exposició «Artistes revolucionaris», en commemoració del 80è aniversari del Pavelló de la República Espanyola a París. Ara, un cop finalitzada la mostra i gràcies a un conveni signat entre la UB i Successió Miró —amb el net del pintor, Joan Punyet Miró, al capdavant—, la reproducció es podrà veure al Pavelló de la República de Barcelona.

La reproducció s’ha realitzat en blanc i negre sobre vinil i té gairebé les mateixes mides que l’original, la qual cosa dona una idea clara de la seva importància. S’ha instal·lat a l'emplaçament original: a la primera planta del pavelló, on s’ubica actualment el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de UB, un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, l’exili i la transició a Espanya, i especialment a Catalunya. El mural es pot visitar lliurement en l’horari d’obertura del pavelló: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h.

Segons es recull en el conveni, la cessió de la reproducció és gratuïta i per un període inicial de quatre anys, prorrogable. Pel vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la UB, Salvador García Fortes, aquesta cessió és «un exemple de generositat dels hereus de Joan Miró, que ens ha permès de compartir aquesta obra amb la ciutat i amb la societat catalana». Aquesta recuperació enceta, a més, el camí per «intentar que el pavelló tingui, encara que sigui amb facsímils o reproduccions, els elements artístics que reunia a l’Exposició de París del 1937». El que es persegueix és una recreació històrica, no només de l’edifici, sinó també del seu contingut, amb obres dels artistes més destacats del segle XX, «que el fan singular i possibiliten una millor lectura del seus valors, i que pretenem que siguin permanents», apunta. El pas següent? «Més aviat és un desig: que, en breu, poguéssim contemplar al Pavelló de la República la reproducció de la Font de Mercuri, d’Alexander Calder», conclou.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona