Notícies

Inici  >  Notícies > Noves excavacions mostren que l’Ebre va actuar de barrera als fluxos...

Noves excavacions mostren que l’Ebre va actuar de barrera als fluxos culturals i de població durant el paleolític

Imatge de les excavacions.

Imatge de les excavacions.

13/02/2018

Recerca

Excavacions en tres jaciments a la conca del riu Mula (Múrcia) han mostrat que els neandertals van perviure al sud de la Península uns 3.000 anys més que en altres àrees del continent a causa de l’efecte «barrera» de la depressió de l’Ebre, que sota certes condicions climàtiques, va alentir l’arribada de noves poblacions i cultures. La recerca, publicada a la revista Heliyon i amb l’investigador ICREA de la UB João Zilhão com a primer signant, contribueix a reforçar la hipòtesi que el procés d’expansió dels humans moderns va ser complex i irregular en el temps.

Concretament, els investigadors han excavat tres jaciments: Cueva Antón, amb restes d’uns 37.000 a 80.000 anys d’antiguitat, i La Boja i Finca Doña Martina, de 12.000 a 50.000 anys. Es tracta de jaciments que pertanyen al paleolític superior i al paleolític mitjà i contenen restes elaborades per poblacions neandertals, pertanyents a la cultura del mosterià, i elaborades per poblacions d’humans moderns, pertanyents a la cultura de l’aurinyacià. Les datacions indiquen que la transició del paleolític mitjà al superior, i el procés associat d’expansió dels humans moderns i assimilació dels últims neandertals, va tenir lloc 3.000 anys més tard en comparació a la resta d’Europa, on se situa entre 40.000 i 42.000 anys enrere. És el mateix decalatge temporal que s’observa, per exemple, a Andalusia o Portugal, on també la transició del paleolític mitjà al superior va arribar més tard. João Zilhão, investigador del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) que dirigeix Josep Maria Fullola, explica que els tres jaciments són especialment rellevants perquè tenen restes prou recents —i durant un període suficientment prolongat— per precisar el moment del canvi entre aquests períodes del paleolític. A més, els jaciments estan ubicats en una àrea on fins ara no s’havien localitzat restes d’aquesta etapa prehistòrica.

Zilhão apunta com a conclusió global que aquesta recerca contribueix a mostrar com l’evolució humana va ser un procés complex i diversificat, amb comunitats que vivien aïllades durant llargs períodes.
 
Referència de l’article: João Zilhão, Daniela Anesin, Thierry Aubry, Ernestina Badal, Dan Cabanes, Martin Kehl, Nicole Klasen, Armando Lucena, Ignacio Martín-Lerma, Susana Martínez, Davide Susini, Peter Steier, Eva Maria Wild, Diego E. Angelucci, Valentín Villaverde, Josefina Zapata. «Precise dating of the Middle-to-Upper Paleolithic transition in Murcia (Spain) supports late Neandertal persistence in Iberia», Heliyon, novembre de 2017.
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona