Noves excavacions mostren que lʼEbre va actuar de barrera als fluxos culturals i de població durant el paleolític
Excavacions en tres jaciments a la conca del riu Mula (Múrcia) han mostrat que els neandertals van perviure al sud de la Península uns 3.000 anys més que en altres àrees del continent a causa de lʼefecte «barrera» de la depressió de lʼEbre, que sota certes condicions climàtiques, va alentir lʼarribada de noves poblacions i cultures. La recerca, publicada a la revista Heliyon i amb lʼinvestigador ICREA de la UB João Zilhão com a primer signant, contribueix a reforçar la hipòtesi que el procés dʼexpansió dels humans moderns va ser complex i irregular en el temps.
Excavacions en tres jaciments a la conca del riu Mula (Múrcia) han mostrat que els neandertals van perviure al sud de la Península uns 3.000 anys més que en altres àrees del continent a causa de lʼefecte «barrera» de la depressió de lʼEbre, que sota certes condicions climàtiques, va alentir lʼarribada de noves poblacions i cultures. La recerca, publicada a la revista Heliyon i amb lʼinvestigador ICREA de la UB João Zilhão com a primer signant, contribueix a reforçar la hipòtesi que el procés dʼexpansió dels humans moderns va ser complex i irregular en el temps.
Concretament, els investigadors han excavat tres jaciments: Cueva Antón, amb restes dʼuns 37.000 a 80.000 anys dʼantiguitat, i La Boja i Finca Doña Martina, de 12.000 a 50.000 anys. Es tracta de jaciments que pertanyen al paleolític superior i al paleolític mitjà i contenen restes elaborades per poblacions neandertals, pertanyents a la cultura del mosterià, i elaborades per poblacions dʼhumans moderns, pertanyents a la cultura de lʼaurinyacià. Les datacions indiquen que la transició del paleolític mitjà al superior, i el procés associat dʼexpansió dels humans moderns i assimilació dels últims neandertals, va tenir lloc 3.000 anys més tard en comparació a la resta dʼEuropa, on se situa entre 40.000 i 42.000 anys enrere. És el mateix decalatge temporal que sʼobserva, per exemple, a Andalusia o Portugal, on també la transició del paleolític mitjà al superior va arribar més tard. João Zilhão, investigador del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) que dirigeix Josep Maria Fullola, explica que els tres jaciments són especialment rellevants perquè tenen restes prou recents —i durant un període suficientment prolongat— per precisar el moment del canvi entre aquests períodes del paleolític. A més, els jaciments estan ubicats en una àrea on fins ara no sʼhavien localitzat restes dʼaquesta etapa prehistòrica.