Notícies

Inici  >  Notícies > Les basses petites i els estanys temporals alliberen CO2 a l’atmosfera...

Les basses petites i els estanys temporals alliberen CO2 a l’atmosfera fins i tot quan no tenen aigua

El nuevo artículo canvia la visió clàssica sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera.

El nuevo artículo canvia la visió clàssica sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera.

Els experts han analitzat els fluxos de diòxid de carboni i metà en petites basses temporànies a l’illa de Menorca.

Els experts han analitzat els fluxos de diòxid de carboni i metà en petites basses temporànies a l’illa de Menorca.

Segons l'estudi, les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any.

Segons l'estudi, les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any.

La quantitat de CO2 que alliberen a l’atmosfera és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència.

La quantitat de CO2 que alliberen a l’atmosfera és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència.

14/02/2018

Recerca

Les basses i els estanys temporals emeten CO2 de manera natural durant tot l’any —fins i tot quan no tenen aigua—, i les zones seques són les que alliberen una quantitat més gran de carboni cap a l’atmosfera. Aquest fenomen, descrit ara per primer cop, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i Núria Catalán, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

 

El nou article, publicat a la revista Scientific Reports, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle al planeta.

Basses i estanys temporals: una nova visió del cicle del carboni

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut, tot i la seva importància, en especial en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua). Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com en les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

Tal com explica el professor Biel Obrador (UB), primer autor de l’article, «fins fa una dècada, es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)». És més, assenyala també l’investigador, «encara que les petites basses i estanyols —que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet— són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estagnants prové encara sobretot de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any)».

Les basses petites i temporals emeten CO2 durant tot l’any

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) —dos gasos amb un poderós efecte hivernacle— en basses temporànies de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions ben variades i uns hidroperíodes (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i uns quants dies o setmanes.

Les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any, revela l’estudi. A més, la quantitat de CO2 que alliberen a l’atmosfera —prop de dos quilograms de CO2 per mestre quadrat i any— és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rieres i torrents) i és un valor que triplica el flux de CO2 procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

«Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment», detalla Biel Obrador, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Integrar la visió de la biogeoquímica dels sistemes aquàtics temporanis

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’està observant avui en dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser —com a mínim en una primera fase— molt rellevants per al cicle global del carboni.   

En el futur, caldrà abordar l’estudi de la biogeoquímica dels sistemes aquàtics temporanis des d’una perspectiva que integri tant les zones seques com els períodes sense aigua, alerten els autors. «La visió final que podem obtenir sobre el funcionament dels ecosistemes és sorprenentment diferent de la que s’obtindria si només es tinguessin en compte les condicions d’inundació. Sense aquesta perspectiva integradora, els estudis ens menarien a conclusions fins i tot oposades sobre el paper ecològic d’aquests ecosistemes com a fonts de carboni cap a l’atmosfera», apunta Obrador.

En el nou treball, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també hi participa Lluís Gómez-Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Uppsala (Suècia), el Centre Helmholtz de Recerca Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umeå (Suècia).


Article de referència:

B. Obrador, D. von Schiller, R. Marcé, L. Gómez-Gener, M. Koschorreck, C. Borrego, N. Catalán. «Dry habitats sustain high CO2 emissions from temporary ponds across seasons». Scientific Reports, febrer de 2018. DOI:10.1038/s41598-018-20969-y
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona