Premi Senén Vilaró: Iproteos, fàrmacs més eficaços i menys invasius basats en els pèptids

Teresa Tarragó, cofundadora d’Iproteos.
Teresa Tarragó, cofundadora d’Iproteos.
Recerca
(20/02/2018)

Iproteos, guanyadora del Premi Senén Vilaró del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera, és una spin-off biotecnològica de la Universitat de Barcelona i lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Dedica la seva activitat a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs per tractar necessitats mèdiques encara no cobertes. La tecnologia IPROTech representa el nucli científic sobre el qual lʼspin-off duu a terme la seva activitat. Aquesta tecnologia permet dissenyar candidats a fàrmacs basats en els pèptids, anomenats peptidomimètics, i fa possible accelerar la recerca i lʼobtenció de noves molècules candidates a fàrmacs. La utilització biotecnològica dels peptidomimètics com a fàrmacs suposa un risc més baix de toxicitat que els fàrmacs tradicionals basats en molècules petites, i també destaquen per la seva especificitat i la capacitat dʼarribar a dianes intracel·lulars.

Teresa Tarragó, cofundadora d’Iproteos.
Teresa Tarragó, cofundadora d’Iproteos.
Recerca
20/02/2018

Iproteos, guanyadora del Premi Senén Vilaró del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera, és una spin-off biotecnològica de la Universitat de Barcelona i lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Dedica la seva activitat a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs per tractar necessitats mèdiques encara no cobertes. La tecnologia IPROTech representa el nucli científic sobre el qual lʼspin-off duu a terme la seva activitat. Aquesta tecnologia permet dissenyar candidats a fàrmacs basats en els pèptids, anomenats peptidomimètics, i fa possible accelerar la recerca i lʼobtenció de noves molècules candidates a fàrmacs. La utilització biotecnològica dels peptidomimètics com a fàrmacs suposa un risc més baix de toxicitat que els fàrmacs tradicionals basats en molècules petites, i també destaquen per la seva especificitat i la capacitat dʼarribar a dianes intracel·lulars.

Iproteos fonamenta la seva activitat dʼR+D en lʼaplicació de la seva tecnologia IPROTech amb lʼobjectiu principal de desenvolupar tractaments no invasius i eficaços per a diferents malalties, com lʼesquizofrènia, lʼepilèpsia, el càncer i lʼarterioesclerosi. En lʼactualitat, la majoria dels tractaments existents per a malalties associades al sistema nerviós central (SNC) són invasius i, sovint, són de tipus pal·liatiu i no curatiu. El projecte que es troba en una fase més avançada és el de lʼesquizofrènia, en fase de preclínica regulatòria. A finals del 2018, es començarà amb la fase dʼestudi 1 amb humans, que sʼallargarà fins al 2019. Després, durant el període 2019-2020, continuarà amb la fase 2, que tractarà de provar el fàrmac amb una mostra petita de malalts. Lʼobjectiu de lʼspin-off és atorgar en llicència aquest primer producte el 2021 amb una empresa més gran que pugui fer els assajos clínics amb un nombre més elevat de pacients.

El 2016, la biotecnològica va aconseguir un milió i mig dʼeuros de capital privat. Amb aquesta quantitat, Iproteos ja ha aconseguit arribar als tres milions dʼeuros de capital extern entre inversions públiques i privades.
 
Lʼempresa va néixer el juny del 2011 com a resultat de la recerca realitzada pel grup del professor de la UB Ernest Giralt a lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). La tecnologia sobre la qual es basa el projecte empresarial deriva de les línies de recerca desenvolupades per la doctora Teresa Tarragó, cofundadora dʼIproteos.