Una recerca publicada a ʻScienceʼ descobreix que els neandertals són els autors del primer art rupestre

«Es demostra —afirma Zilhão— que els neandertals pintaven a les parets de les cavernes des de fa almenys 65.000 anys, desenes de milers dʼanys abans que ho fessin les primeres poblacions anatòmicament modernes dʼorigen africà. Per tant, podem concloure que, des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, els neandertals no eren diferents dels humans moderns».

A les tres coves ara estudiades es troben motius geomètrics, figures de mans en negatiu i espeleotemes (dipòsits minerals com les estalagmites i les estalactites), tot pintat en vermell. Les dates obtingudes per a aquestes obres són anteriors —almenys en 20.000 anys— a lʼarribada dels grups humans moderns a Europa. El mètode de datació que seʼls ha aplicat, el de lʼurani-tori (U-Th), permet datar mostres de mida molt petita (pocs mil·ligrams) de dipòsits de calcita existent per sota i per sobre de les pintures. El mètode esmentat no té les limitacions que imposa la prova del carboni 14, que només és aplicable a un reduït nombre de motius rupestres realitzats amb matèria orgànica i que afecta la integritat de les pintures. Dʼaquesta manera, sʼha pogut saber que un signe lineal (escalariforme) a la cova de La Pasiega va ser realitzat fa almenys 64.800 anys; que una mà en negatiu a la cova de Maltravieso va ser realitzada fa almenys 66.700 anys, i que una formació dʼespeleotemes a la cova dʼArdales va ser coberta de pintura —tal com es pot observar per les concentracions de color que sʼhi conserven— fa almenys 65.500 anys.

Un replantejament dels models vigents

El reconeixement de les primeres capacitats simbòliques i artístiques de la humanitat és un tema actual de debat en el terreny científic. Tradicionalment, aquestes capacitats només sʼatribuïen a les primeres poblacions dʼhumans moderns, sorgides a lʼÀfrica fa uns 200.000 anys i arribades a Europa en fa uns 40.000. Tot i això, nous descobriments en els últims anys han proposat que els neandertals es decoraven el cos amb ocres i ornaments, i que feien petits signes (principalment línies) sobre ossos i pedres. Els resultats ara publicats obren noves perspectives dʼestudi que impliquen un replantejament dels models vigents sobre lʼorigen del pensament simbòlic i lʼexpansió de les primeres capacitats artístiques dels humans.

«Encara que una mica diferents en aspectes de la morfologia facial, els neandertals eren humans com nosaltres, o constituïen una branca a part, diferent, menys intel·ligent i que es va extingir sense descendència? Aquesta qüestió sʼestà discutint des que es van descobrir els primers fòssils de neandertal a mitjan segle XIX», explica Zilhão. Lʼinvestigador apunta que el treball publicat a Science mostra que els neandertals no eren diferents des del punt de vista cognitiu i del pensament simbòlic, i que «aquestes característiques definidores de la nostra espècie han aparegut en les etapes inicials de lʼevolució humana, fa més de mig milió dʼanys». El que això implica és «una visió de lʼevolució humana en què les variants fòssils conegudes sʼhan dʼinterpretar, totes elles, com a ancestrals, com a pertanyents als nostres avantpassats, no com a pròpies dʼespècies diferents», subratlla lʼexpert del SERP-UB. És a dir que, al llarg de la major part de la seva existència, lʼespècie humana ha estat molt més diversa que avui en dia: «No és la humanitat fòssil la que és anormalment heterogènia, és la humanitat actual la que és anormalment homogènia!», conclou Zilhão.

Lʼarticle publicat a Science, titulat «U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art», recull els resultats obtinguts per un equip multidisciplinari internacional que integren catorze investigadors dʼEspanya (Universitat Isabel I, UB, Universitat dʼAlcalá de Henares, Universitat de Cadis, ICREA, Centre dʼInterpretació Cova dʼArdales i Junta dʼExtremadura), Alemanya (Institut Max Planck, Museu del Neandertal i Universitat de Colònia), Gran Bretanya (universitats de Southampton i Durham), Portugal (Universitat de Lisboa) i França (CNRS). En el cas de la Universitat de Barcelona, João Zilhão signa com a investigador del grup SERP-UB, dirigit pel catedràtic Josep Maria Fullola. La recerca ha estat subvencionada pel Consell dʼInvestigació del Medi Ambient (Gran Bretanya), la Societat National Geographic (Estats Units), la Societat Max Planck (Alemanya) i el Premi Royal Society Wolfson Research Merit (Gran Bretanya).

Simultàniament, la revista Science Advances publica un altre estudi dʼun grup dʼautors liderat per Zilhão i un altre dels integrants de lʼequip de recerca que publica el treball de Science. Amb el títol «Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian neanderthals 115,000 years ago», lʼarticle documenta que el dipòsit en què es van trobar les petxines perforades i pintades de la cova de Los Aviones (Cartagena, Múrcia) té una edat compresa entre 115.000 i 120.000 anys. Aquest resultat confirma que els neandertals utilitzaven mescles de pigments sofisticades i practicaven lʼornamentació del cos fins i tot molt abans que aquestes conductes sʼhagin pogut documentar entre els primers homes moderns dʼÀfrica.

Referència dels articles:

D. L. Hoffmann, C. D. Standish, M. García-Diez, P. B. Pettitt, J. A. Milton, J. Zilhão, J. J. Alcolea-González, P. Cantalejo-Duarte, H. Collado, R. de Balbín, M. Lorblanchet, J. Ramos-Muñoz, G.-Ch. Weniger, A. W. G. Pike2†, «U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art», Science, febrer de 2018. Doi: 10.1126/science.aap7778

Dirk L. Hoffmann, Diego E. Angelucci, Valentín Villaverde, Josefina Zapata, João Zilhão, «Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago», Science Advances, febrer de 2018. Doi: 10.1126/sciadv.aar5255

Més informació aquí: