La recerca Jocs x la Salut Mental analitza el model comunitari dʼatenció en salut mental

El treball lʼhan dut a terme el Grup de Recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona i la Federació Salut Mental Catalunya, en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, la Universitat Carlos III de Madrid i Abacus. Els resultats sʼhan publicat en un article científic a Scientific Reports.

La recerca sʼha dut a terme mitjançant uns jocs digitals en què van participar 270 individus que conformen l'ecosistema dʼatenció i cura en salut mental: primera persona (62,6 %); cuidadors, tant professionals com no professionals (25,6 %), i altres, com ara amics o familiars (11,9 %). Per completar la recerca es van fer quaranta-cinc sessions en quatre ciutats de Catalunya (Lleida, Valls, Sabadell i Girona) entre el 2016 i el 2017.

Els principals resultats dels jocs revelen que les persones amb trastorn mental són les que fan l'esforç més gran per contribuir al benestar comú, però també són les més exposades i vulnerables. Les seves decisions en els jocs revelen confiança, reciprocitat, cooperació i sentiment de col·lectivitat. Dʼaltra banda, la cooperació i lʼoptimisme dels cuidadors i professionals són elements clau per a la comunitat.

Els participants amb problemes de salut mental han posat a prova la seva vulnerabilitat, que es tradueix en un 5 % menys de guany final. Les desigualtats poden emergir entre els diversos actors en termes dʼactitud, capacitat i accions estratègiques i cal gestionar-les adequadament.

Així doncs, les persones amb problemes de salut mental són les que més han contribuït al benestar col·lectiu. Tal com explica Josep Perelló, investigador del Grup OpenSystems, de l'Institut de Sistemes Complexos de la UB i director de la recerca, «aquest col·lectiu és el que ha fet més esforços per assolir l'objectiu col·lectiu, i marca així un paper destacat per al bon funcionament de l'ecosistema. La seva major predisposició a contribuir en una acció col·lectiva es pot veure com una manera de reclamar el seu lloc en la comunitat». 

Dʼaltra banda, quasi vuit de cada deu cuidadors professionals i no professionals van actuar de manera cooperativa, i en el 65 % dels casos esperaven que el mateix company també cooperaria. Perelló afegeix: «El grau elevat de cooperació i optimisme dels cuidadors és fonamental: consolida el seu rol essencial en el model comunitari dʼatenció en salut mental».

«Els resultats constitueixen un punt de partida i un cas dʼèxit per discutir propostes concretes orientades a promoure la inserció social de les persones amb problemes de salut mental, incrementar els serveis comunitaris i impulsar polítiques actives de promoció de la salut mental i de prevenció de lʼexclusió», explica Xavier Trabado, vocal de la Federació Salut Mental Catalunya i un dels familiars que han participat en la recerca.

La cohesió de les relacions per millorar la salut mental

Per a la Federació Salut Mental Catalunya i el conjunt del moviment associatiu, recerques dʼaquest tipus reforcen la idea que la recuperació en salut mental depèn de la interacció de molts factors, i de la cohesió en les relacions entre els diferents actors de lʼecosistema format per les persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors, professionals o no.

Així mateix, la recerca suggereix que «lʼacompanyament i la promoció de lʼapoderament dʼaquestes persones té un impacte molt positiu, perquè les persones amb problemes de salut mental han demostrat que són les que més cooperen per contribuir al benestar col·lectiu. Aquesta característica reforça la idea que els models dʼatenció comunitària poden marcar una diferència en el procés de benestar i recuperació», apunta Trabado.

Així doncs, des de la Federació Salut Mental Catalunya se segueix treballant per assolir més suports i més recursos lligats al model dʼatenció comunitària, així com un acompanyament a la xarxa dʼentitats que treballen per millorar la salut mental.

Ciència ciutadana i teoria de jocs per estudiar la comunitat

El dispositiu experimental, implementat amb tauletes electròniques, simula interaccions socials estratègiques basades en la teoria de jocs i planteja dilemes socials (que posen en tensió lʼinterès individual i el bé comú).

Els experiments es van dur a terme durant el 2016 en un entorn sociabilitzat i en condicions quotidianes, com ara en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental o en un club social. «En aquest context es volia mesurar dʼuna manera innovadora i multidisciplinària la cohesió social dels grups formats pels diferents actors que intervenen en la recuperació en salut mental», remarca Perelló.

Referència de lʼarticle científic:
Anna Cigarini, Julián Vicens, Jordi Duch, Ángel Sánchez i Josep Perelló. «Quantitative account of social interactions in a mental health care ecosystem: cooperation, trust and collective action». Scientific Reports, 8: 3794 (2018). Doi: 10.1038/s41598-018-21900-1

Resum dels resultats de la recerca en aquest enllaç

Jocs x la Salut Mental from OpenSystems on Vimeo.