LʼIL3-UB i la Fundació Barça obren el debat sobre lʼassetjament escolar i la necessitat dʼuna acció coordinada per fer-hi front

Van presentar la jornada Maite Vilalta, vicerectora dʼIgualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, i Jordi Cardoner, vicepresident del FC Barcelona i la Fundació Barça, que van subratllar el compromís de les dues entitats en la lluita contra aquest problema. Vilalta va afirmar que «la universitat, com a agent social, no pot mirar cap a una altra banda». En aquest sentit, la jornada tindrà continuïtat amb el curs Expert en prevenció i intervenció del bullying i ciberbullyng, que organitza lʼIL3-UB. Aquest programa, que sʼiniciarà a lʼabril, està pensat per oferir als professionals dʼàmbits sensibles (docents, psicòlegs infantils, educadors socials, etc.) les eines per prevenir i detectar la violència escolar i activar els protocols dʼactuació més convenients. «Davant la dimensió del problema, des de lʼIL3-UB sʼha decidit posar el nostre coneixement al servei dʼaquesta causa, i així proporcionar-li el millor altaveu», va apuntar Vilalta.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona amb la participació dʼexpertes destacades en assetjament escolar. Ferran Barri, llicenciat en Psicologia i especialitzat en aquest i altres problemes de convivència en lʼàmbit escolar, va moderar el debat.

Dos de cada deu menors són víctimes dels companys

Des que lʼany 2000 es va fer el primer estudi sobre assetjament en lʼàmbit escolar, fins avui, el problema no ha deixat de créixer: segons dades recollides el gener del 2018, dos de cada deu menors admeten haver estat víctimes dʼassetjament escolar o de ciberassetjament en algun moment.

Tal com va afirmar durant la taula rodona Carme Panchón, professora de Pedagogia de la Inadaptació Social a la Facultat dʼEducació de la UB, lʼassetjament escolar és «un vell problema» que ara sʼha multiplicat per una conjunció de factors. Un dʼells són les noves tecnologies. Segons Pilar Tintoré, presidenta de la Secció de Dret de la Infància i lʼAdolescència del Col·legi de lʼAdvocacia de Barcelona (ICAB), «les xarxes socials provoquen una sensació dʼimpunitat i han aportat un espai de confort fora del control de lʼadult».

Per M. José Bartrina, que coordina lʼEquip Tècnic de Menors del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, sʼha de treballar en dues línies: la formació en lʼús de les eines digitals per a pares i tutors, i la potenciació de les pautes morals. «Sʼha de treballar la moralitat, el fet de ser bones persones. Sovint detectem que les “motxilles familiars” que porten aquests nens, tant víctimes com assetjadors, no faciliten un entorn adequat ni lʼatenció i la formació necessàries».

Al marge de lʼespai lectiu, les activitats extraescolars també són un possible escenari dʼassetjament. Ester Morillas, coordinadora del Programa Bullying de la Fundació Barça, es va referir en concret a la relació entre assetjament i esport extraescolar, encara que va destacar que «lʼesport és alhora una eina per prevenir aquest tipus dʼactituds, perquè dota nens i joves dʼhabilitats socials».

«Si no aportes solucions, ets part del problema»

Detecció, acció i restauració són les tres fases dʼuna actuació en la qual tots els implicats han de sumar responsabilitats i esforços. I això inclou lʼassetjat, però també lʼassetjador o assetjadors, els familiars, els professors, els espectadors, lʼAdministració... Les integrants de la taula van coincidir a recalcar aquesta corresponsabilitat: «Si no aportes solucions, ets part del problema». Així mateix, van insistir en la conveniència que tots els actors implicats comparteixin els mateixos protocols dʼactuació.

Pel que fa als processos de detecció, Teresa Cambra, inspectora dʼEducació del Consorci dʼEducació de Barcelona, va admetre que «sʼha avançat moltíssim», i que «gràcies a la difusió mediàtica hi ha més atenció de pares i tutors». Tot i això, va advertir: «Continuem tenint mancances importants en la manera de compensar les víctimes: la restauració és una eina de primera magnitud que encara no està resolta».

El programa formatiu de lʼIL3-UB es planteja com un espai de reflexió on definir les millors estratègies per fer front a aquestes situacions de violència i abordar lʼobligació comuna de protegir els drets dels menors. Tal com va afirmar Carme Panchón al tancament de la taula, els diferents agents han de coincidir en la resposta a lʼassetjament escolar: «Si separem formació, acció i recerca-reflexió, no avançarem».