Els treballs a la ciutat egípcia dʼOxirrinc treuen a la llum una construcció possiblement vinculada a la gestió de lʼaigua
Una expedició arqueològica aquest mes de març a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirrinc ha continuat amb lʼestudi del jaciment dins la missió impulsada per la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia, la Universitat de Montpeller, la Fundació Palarq i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Concretament, sʼha tret a la superfície una important estructura circular de deu metres de diàmetre i cinc de fondària presumptament de lʼèpoca bizantina que estava soterrada a la sorra. Dʼaltra banda, sʼha aprofundit en lʼestudi de les pintures murals dʼuna basílica de la mateixa època i sʼha dut a terme lʼexhumació i anàlisi de les restes humanes dipositades en unes criptes funeràries descobertes en expedicions anteriors.
Una expedició arqueològica aquest mes de març a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirrinc ha continuat amb lʼestudi del jaciment dins la missió impulsada per la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia, la Universitat de Montpeller, la Fundació Palarq i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Concretament, sʼha tret a la superfície una important estructura circular de deu metres de diàmetre i cinc de fondària presumptament de lʼèpoca bizantina que estava soterrada a la sorra. Dʼaltra banda, sʼha aprofundit en lʼestudi de les pintures murals dʼuna basílica de la mateixa època i sʼha dut a terme lʼexhumació i anàlisi de les restes humanes dipositades en unes criptes funeràries descobertes en expedicions anteriors.
Per tal de posar al descobert lʼestructura circular, que ja sʼhavia detectat en la darrera expedició, ha calgut retirar més de 200 metres cúbics de sorra. Ara sʼaprecia una estructura «important i consistent», en paraules de la membre de lʼexpedició Maite Mascort, però amb una funció que encara és una incògnita. «Hem mirat construccions paral·leles i creiem que està relacionada amb lʼextracció dʼaigua, però no és una cisterna ni cap lloc per emmagatzemar aigua», explica Mascort. Està previst excavar al voltant de lʼestructura per intentar trobar algun element que permeti identificar-ne la funció originària durant la propera expedició, que tindrà lloc al mes de novembre.
Pel que fa a les pintures murals, es troben a la cripta dʼuna basílica bizantina, un edifici que anteriorment havia estat un serapeu (temple dedicat al déu Serapis, una figura híbrida entre les divinitats gregues i egípcies). Sʼha cobert amb nous murs lʼespai on es troben les pintures per protegir-les i restaurar-les en la pròxima expedició. Sʼha detectat que hi ha fins a quatre capes diferents de pintures. En relació amb les restes humanes, un antropòleg les ha analitzades i sʼha investigat les malalties que havien patit els difunts.
La missió a Oxirrinc està dirigida pel professor emèrit de la UB Josep Padró. La població es coneixia en època faraònica com a Per-medjed i va ser una de les ciutats més importants a Egipte en època grecoromana. Els vestigis dʼaquesta ciutat es troben al costat de lʼactual El-Bahnasa, una petita població a 180 km al sud del Caire, al costat del braç del Nil anomenat Bahr Yusef. De la ciutat faraònica no en queda cap vestigi, però sí una important necròpolis que va estar ocupada més de mil anys, i també restes de la ciutat grecoromana. Edicions UB té una col·lecció dedicada a la recerca arqueològica a Egipte que es fa des de la UB, titulada NOVA STUDIA AEGYPTIACA i dirigida pel catedràtic Padró. Sʼhi recull el resultat d'anys de treball arqueològic dels investigadors de la Universitat a Oxirrinc.