Notícies

Inici  >  Notícies > El festeig sexual dels col·lèmbols, un grup d’artròpodes proper als insectes,...

El festeig sexual dels col·lèmbols, un grup d’artròpodes proper als insectes, ja existia fa 105 milions d’anys

Un equip d'experts de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen la primera evidència de conducta de festeig sexual en el registre fòssil dels col·lèmbols.

Un equip d'experts de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya descobreixen la primera evidència de conducta de festeig sexual en el registre fòssil dels col·lèmbols.

La troballa s’ha fet en diverses peces procedents del jaciment d’ambre cretàcic de Peñacerrada (Espanya).

La troballa s’ha fet en diverses peces procedents del jaciment d’ambre cretàcic de Peñacerrada (Espanya).

L’estudi confirma la gran antiguitat d’algunes conductes reproductores i socials en els artròpodes.

L’estudi confirma la gran antiguitat d’algunes conductes reproductores i socials en els artròpodes.

La recerca també mostra l’evidència més antiga de comportament gregari en aquests hexàpodes que abunden en diversos hàbitats terrestres i aquàtics.

La recerca també mostra l’evidència més antiga de comportament gregari en aquests hexàpodes que abunden en diversos hàbitats terrestres i aquàtics.

27/03/2018

Recerca

Un equip científic ha descobert la primera evidència de conducta de festeig sexual en el registre fòssil dels col·lèmbols —uns petits artròpodes hexàpodes i sense ales molt propers als insectes— de fa uns 105 milions d’anys. L’estudi, publicat a la revista científica PLOS ONE, també documenta l’evidència més antiga d’agregació en aquests hexàpodes que estan presents en la major part dels ecosistemes terrestres.

Són autors de la nova recerca els experts Alba Sánchez i Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona; Enrique Peñalver, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), i Michael S. Engel, de la Universitat de Kansas (Estats Units).

Els hexàpodes —un subfílum dels artròpodes que també inclou els insectes— són els organismes que mostren una diversitat més gran de formes d’aparellament i de conductes socials. No obstant això, l’evidència directa o indirecta d’aquest tipus de comportaments és molt escassa en el registre fòssil.

En el nou estudi, l’equip científic ha documentat dos dels comportaments que s’observen també en formes actuals en dues espècies extintes de col·lèmbols. Aquest nou descobriment està basat en l’anàlisi de diverses peces procedents del jaciment d’ambre cretàcic de Peñacerrada (Espanya), que és un referent mundial en l’estudi de fòssils del Mesozoic.

Mascles amb antenes prènsils

En la recerca, els autors han estudiat un col·lèmbol mascle —un exemplar de l’espècie fòssil Pseudosminthurides stoechus molt ben conservat en l’ambre— que presenta les antenes modificades per poder subjectar la femella durant la fecundació. Aquesta espècie pertany a la família Sminthurididae, un llinatge que en l’actualitat està representat per una desena de gèneres de distribució cosmopolita que solen trobar-se a la superfície de l’aigua.

Tal com explica el professor Delclòs, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB i de l’IRBio, «encara que en la majoria de les famílies de col·lèmbols no hi ha diferències marcades entre mascles i femelles, en la família Sminthurididae —i també en l’espècie fòssil que hem descrit— els mascles es caracteritzen per presentar antenes prènsils per subjectar les femelles».

El repte del festeig sobre l’aigua

Els col·lèmbols habiten una àmplia varietat d’ambients terrestres i es poden trobar també en alguns ambients aquàtics. La transferència d’esperma del mascle a la femella en col·lèmbols és un procés particularment complex quan es realitza a la superfície de l’aigua. Per això, en espècies aquàtiques és comú trobar-hi modificacions morfològiques i comportaments que faciliten la reproducció.

Tal com explica la investigadora Alba Sánchez (UB-IRBio), primera autora de l’article, «l’exemplar estudiat en aquest treball presenta una sèrie d’adaptacions morfològiques que indiquen que devia viure a la superfície de l’aigua». «Per aquest motiu —afegeix—, la subjecció de la femella mitjançant les antenes hauria estat vital per garantir el procés de fecundació. A més, és molt probable que el mascle exhibís danses o rituals complexos utilitzant les antenes modificades, tal com passa en els seus parents actuals».

La investigadora subratlla que aquest descobriment és «molt significatiu, perquè suposa la primera evidència de conducta de festeig en tot el registre fòssil dels col·lèmbols, que ja s’estaria produint fa 105 milions d’anys».

L’evidència més antiga de comportament gregari

En algunes espècies de col·lèmbols, els individus tendeixen a agregar-se, i fins i tot arriben a formar masses de milions d’individus que migren a distàncies considerables sobre la superfície del sòl (eixamenament).

En el marc de la recerca, l’equip científic també ha descobert en una altra peça d’ambre una agregació de 45 col·lèmbols de l’espècie fòssil Proisotoma communis. Aquesta troballa constitueix l’evidència més antiga de comportament gregari en l’ordre dels col·lèmbols, ja que l’únic registre conegut fins ara és una agregació de col·lèmbols en un ambre de la República Dominicana de fa uns 18 milions d’anys.

En paraules de l’expert Enrique Peñalver (IGME), «en un trosset d’ambre de menys d’un centímetre quadrat de superfície hem descobert una petita instantània del que passava al sòl del bosc resinífer: al costat de petites mostres de femta, hifes de fongs i restes vegetals mig descompostes, els col·lèmbols es mostren atrapats en forma d’agrupació, tal com es trobaven fa 105 milions d’anys».

«Els descobriments que presenta el nou article de la revista PLOS ONE ens mostren la gran antiguitat de certes conductes per a la reproducció en els hexàpodes, així com comportaments presocials i certes adaptacions morfològiques per facilitar el contacte entre els mascles i les femelles. Com que aquests comportaments s’estenen fins a l’actualitat, es pot deduir que les pressions de la selecció natural no deuen haver canviat gaire en milions d’anys per a aquests petits organismes», conclouen els autors.

L’article, finançat per fons governamentals nacionals i autonòmics i amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba (Vitòria-Gasteiz), s’emmarca en les investigacions del grup AMBERIA i del Grup de Recerca Consolidat de Geologia Sedimentària de la Universitat de Barcelona.

 

Imatges: J.A. Peñas i K. Beck

 







 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona