Una mirada a lʼecologia i lʼevolució de les papallones en lʼúltima tesi inspirada pel professor Ramon Margalef
Lʼecologia i lʼevolució de les papallones diürnes és lʼeix central de lʼúltima tesi doctoral impulsada a la UB sota el mestratge directe del professor Ramon Margalef (1919-2004), el primer catedràtic d'Ecologia a tot lʼEstat espanyol. El treball, defensat per Albert Masó a la Facultat de Biologia el gener passat, ha contribuït a comprovar les hipòtesis del professor Margalef sobre la influència de la vegetació en les papallones i, en especial, sobre la duplicació cel·lular com a procés macroevolutiu generador de noves espècies.
Lʼecologia i lʼevolució de les papallones diürnes és lʼeix central de lʼúltima tesi doctoral impulsada a la UB sota el mestratge directe del professor Ramon Margalef (1919-2004), el primer catedràtic d'Ecologia a tot lʼEstat espanyol. El treball, defensat per Albert Masó a la Facultat de Biologia el gener passat, ha contribuït a comprovar les hipòtesis del professor Margalef sobre la influència de la vegetació en les papallones i, en especial, sobre la duplicació cel·lular com a procés macroevolutiu generador de noves espècies.
Aquesta tesi —el darrer treball de doctorat inspirat directament per Ramon Margalef— està dividida en dues parts. En la primera, lʼautor desplega una recerca a lʼàrea geogràfica del massís del Montseny per comprovar si la vegetació determina les característiques de la comunitat de papallones, així com per investigar alguns trets biològics en algunes espècies. El treball ha servit per descartar que aquests lepidòpters mostrin una dependència determinista de la vegetació i, a més, que la composició específica de la vegetació tingui un caràcter predictiu respecte a la de la comunitat de papallones. Així mateix, també detecta una gran coincidència entre el voltinisme —nombre de generacions dʼun organisme que apareixen en un any— i la fase dʼhibernació de les espècies genèticament més properes.
En la segona part, Albert Masó confirma una altra de les hipòtesis del professor Margalef, la que constata el fenomen de la duplicació del nombre de cèl·lules de lʼala de les papallones com a possible mecanisme dʼevolució i de diversificació biològica. Els resultats aportats, fruit dʼuna investigació meticulosa en col·leccions dels principals museus dʼhistòria natural, indiquen una clara associació entre la mida de les ales i el nombre dʼescates. Dʼaltra banda, la distribució de mides alars dins de conjunts filogenèticament emparentats sʼagrupa al voltant de valors que suggereixen duplicacions de superfície alars associades a duplicacions en el nombre dʼescates. En conseqüència, aquestes duplicacions serien un mecanisme discontinu dʼevolució, idea que sempre va fascinar Margalef i que es veu reforçada per aquests resultats.
En el curs del treball, la tasca de direcció iniciada pel professor Margalef la van continuar els professors Javier Romero —deixeble de Margalef i membre de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio)— i Joaquim Baixeras, membre de lʼInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
El professor Ramon Margalef està considerat un dels pares de lʼecologia moderna i un dels pilars de lʼecologia del segle XX. Autor dʼobres de referència, va rebre un sòlid reconeixement internacional a través de prestigioses distincions ara el Premi Huntsman dʼOceanografia Biològica, de lʼInstitut Bedford dʼOceanografia (Canadà); la Medalla Naumann-Thienemann, de la Societat Internacional de Limnologia, i el Premi Alexander von Humboldt, de la Fundació Alexander von Humboldt (Alemanya). Margalef és un dels científics més productius i esmentats en lʼàmbit de lʼecologia, i ha deixat un llegat immens que comprèn articles científics, llibres, comunicacions a congressos i contribucions a revistes de divulgació, i en el qual destaca molt especialment un conjunt dʼidees molt renovadores i tota una manera de pensar la natura que ha impactat i orientat els treballs de generacions dʼecòlegs.