Margarita Díaz-Andreu obté una Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca per investigar les característiques acústiques de lʼart rupestre

Molts indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat i escollits com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres. Foto: Margarita Díaz-Andreu.
Molts indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat i escollits com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres. Foto: Margarita Díaz-Andreu.
Recerca
(16/04/2018)

La investigadora ICREA Margarita Díaz-Andreu dirigirà a la UB el projecte de recerca ARTSOUNDSCAPES per al qual ha obtingut una Advanced Grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors. La recerca emprarà mètodes de diferents disciplines per investigar el paper del so i lʼexperiència auditiva en la creació de les pintures rupestres i els paisatges sagrats de la prehistòria.

Molts indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat i escollits com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres. Foto: Margarita Díaz-Andreu.
Molts indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat i escollits com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres. Foto: Margarita Díaz-Andreu.
Recerca
16/04/2018

La investigadora ICREA Margarita Díaz-Andreu dirigirà a la UB el projecte de recerca ARTSOUNDSCAPES per al qual ha obtingut una Advanced Grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors. La recerca emprarà mètodes de diferents disciplines per investigar el paper del so i lʼexperiència auditiva en la creació de les pintures rupestres i els paisatges sagrats de la prehistòria.

ARTSOUNDSCAPES, un dels divuit projectes que ha seleccionat lʼERC a tot lʼEstat, tindrà un finançament de 2,2 milions dʼeuros i una durada de cinc anys. «Malgrat que lʼexperiència auditiva és un component integral de la condició humana i un element clau en el ritual, lʼarqueologia no ha sabut estudiar-la sistemàticament. Els paisatges dʼart rupestre no en són una excepció i, encara que ja se nʼhan fet alguns estudis, en gran mesura es caracteritzen per la manca de rigor científic i per la subjectivitat», explica Díaz-Andreu. La investigadora apunta que el so té potencial «per estimular emocions poderoses i, per tant, és una manera habitual de contribuir a fer especials determinats indrets». «Les fonts etnogràfiques i etnohistòriques ens expliquen que molts dʼaquests indrets amb característiques acústiques extraordinàries sovint són dotats amb un significat sagrat, i els escullen, per exemple, com a lloc per realitzar-hi pintures rupestres».


El projecte ARTSOUNDSCAPES serà pioner a combinar diversos enfocaments interdisciplinaris: lʼexperiència arqueològica en art rupestre i la seva localització en el paisatge, la física acústica, la psicoacústica, lʼantropologia i lʼestudi de fonts etnohistòriques i dʼaltres ciències. Lʼobjectiu final és apropar-se a una comprensió fenomenològica dels paisatges sonors sagrats creats per les darreres societats de caçadors recol·lectors i les primeres dʼagricultors.


Amb metodologies de lʼenginyeria acústica i amb una perspectiva objectiva i quantitativa, el projecte avaluarà les propietats acústiques dels paisatges dʼart rupestre en àrees seleccionades de tot el món: la Mediterrània occidental-central (Europa), Sibèria (Àsia) i la Baixa Califòrnia (Amèrica del Nord).


Una segona metodologia que sʼemprarà és la psicoacústica. En aquest sentit es tindrà en compte de quina manera les característiques sonores especials dʼalguns llocs duen a experiències que poden arribar a associar-se amb estats dʼalteració de la ment o estats místics. Es tracta de comprovar en lʼactivitat cerebral els efectes neuronals de determinades sonoritats.


Per últim, el projecte ARTSOUNDSCAPES també farà ús de les fonts etnogràfiques i etnohistòriques per buscar informació sobre les actituds de societats de caçadors recol·lectors i de primers agricultors respecte a paisatges sonors sagrats. Finalment, també sʼexplorarà el treball realitzat per geògrafs, teòlegs i sociòlegs.


El projecte, que inclourà la col·laboració amb universitats de diferents països, tindrà la participació del director del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab) de la UB, Carles Escera, i lʼajut dʼAngelo Farina, del Departament dʼEnginyeria i Arquitectura de la Universitat de Parma (Itàlia). A més, finançarà la recerca de diversos investigadors doctorals i postdoctorals.

En aquesta convocatòria dʼAdvanced Grants també han estat seleccionats dos projectes dʼinstituts participats per la UB, un de lʼInstitut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) sobre la relació entre els greixos de la dieta i les metàstasis, i un de lʼInstitut de Salut Global (ISGlobal) sobre lʼexposició a la contaminació en lʼetapa prenatal i el desenvolupament del cervell dels nadons.

Lʼobjectiu de les Advanced Grants és impulsar la recerca europea i fer-la més competitiva a escala mundial. Aquests ajuts de lʼERC donen suport a investigadors dʼexcel·lència que treballen en projectes de recerca en camps emergents —en lʼanomenada recerca de frontera—, que siguin capaços de fer avançar els límits del coneixement.