La UB, en la reunió dʼexperts de les Nacions Unides sobre nous sistemes dʼarmes autònomes
La Universitat de Barcelona és una de la vintena dʼinstitucions acadèmiques que han participat aquest mes dʼabril a la seu de lʼONU a Ginebra en la reunió del grup dʼexperts governamentals de les Nacions Unides sobre tecnologies emergents en lʼàmbit dels sistemes dʼarmes autònomes letals. Lʼobjectiu era debatre sobre lʼimpacte i els desafiaments que comporta lʼús de la intel·ligència artificial i la robòtica en el disseny i desplegament de sistemes dʼarmament, control i defensa, en el marc del dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans.
La Universitat de Barcelona és una de la vintena dʼinstitucions acadèmiques que han participat aquest mes dʼabril a la seu de lʼONU a Ginebra en la reunió del grup dʼexperts governamentals de les Nacions Unides sobre tecnologies emergents en lʼàmbit dels sistemes dʼarmes autònomes letals. Lʼobjectiu era debatre sobre lʼimpacte i els desafiaments que comporta lʼús de la intel·ligència artificial i la robòtica en el disseny i desplegament de sistemes dʼarmament, control i defensa, en el marc del dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans.
«De manera progressiva, els sistemes dʼarmes autònomes i els robots militars en general sʼestan traslladant cada cop més del terreny de la ciència-ficció a les taules de treball de dissenyadors i enginyers amb vista a ser fabricats i després desplegats en camps de batalla, enclavaments urbans o zones dʼalta seguretat estratègica». Això ho va escriure en un article el representant de la UB a la reunió de les Nacions Unides, l'investigador Milton J. Meza-Rivas, després de la primera trobada del grup, que va tenir lloc el novembre passat.
Milton J. Meza-Rivas va participar en la trobada en el marc del projecte de recerca titulat «Els sistemes dʼarmes autònomes letals: els reptes de lʼadopció dʼuna regulació internacional sobre els usos, el control operatiu i la disponibilitat per part dʼempreses privades», finançat per l'Institut Català Internacional per la Pau i dirigit per Jordi Bonet Pérez, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB. Una de les properes activitats dʼaquest projecte de recerca serà un taller internacional que tindrà lloc el dilluns 18 de juny a la Facultat de Dret, en el qual s'abordaran les implicacions legals i ètiques de la regulació dels sistemes dʼarmes autònomes en el context d'una societat global.
«És important que els governs entenguin que totes aquestes tecnologies sʼhan dʼabordar de manera integral, holística, amb experts provinents de diferents àrees del coneixement i en el marc dʼun diàleg dʼalta qualitat», continua Milton J. Meza-Rivas. També apunta com els estats van aprovar en la primera reunió, lʼany passat, que la Convenció sobre certes armes convencionals és un fòrum adient per a les discussions sobre els sistemes dʼarmes autònomes i que el dret internacional humanitari és aplicable a tots els sistemes dʼarmes siguin del tipus que siguin. El grup «seguirà mantenint les seves sessions de treball sense que això representi un obstacle per al progrés en la recerca civil i el desenvolupament de sistemes autònoms intel·ligents, encara que mantindrà reflexions constructives i prospectives sobre aquestes tecnologies, especialment quan les seves funcions puguin ser potencialment aplicables a les àrees de control i seguretat, castrense i policial».