Joves de cor: una nova finestra a la regeneració cardíaca

Imatge de la matriu extracel·lular d’un cor amb capacitate de regeneració. En aquest cas, s’ha emprat un cor de peix zebra, que permet una millor visualització. Imatge: CMR[B]
Imatge de la matriu extracel·lular d’un cor amb capacitate de regeneració. En aquest cas, s’ha emprat un cor de peix zebra, que permet una millor visualització. Imatge: CMR[B]
Recerca
(02/05/2018)

Un nou estudi en ratolins nounats desenvolupat pel Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha determinat que la capacitat que té el cor per regenerar-se està relacionada amb la rigidesa de l'entorn cel·lular, i no només amb la capacitat proliferativa de les cèl·lules cardíaques, i limita la finestra de regeneració a quaranta-vuit hores després del naixement. El treball de recerca, publicat a Science Advances, obre la porta al desenvolupament de teràpies basades en la modificació farmacològica de la matriu extracel·lular per fomentar la regeneració de teixit després d'un infart de miocardi.

Imatge de la matriu extracel·lular d’un cor amb capacitate de regeneració. En aquest cas, s’ha emprat un cor de peix zebra, que permet una millor visualització. Imatge: CMR[B]
Imatge de la matriu extracel·lular d’un cor amb capacitate de regeneració. En aquest cas, s’ha emprat un cor de peix zebra, que permet una millor visualització. Imatge: CMR[B]
Recerca
02/05/2018

Un nou estudi en ratolins nounats desenvolupat pel Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]), en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha determinat que la capacitat que té el cor per regenerar-se està relacionada amb la rigidesa de l'entorn cel·lular, i no només amb la capacitat proliferativa de les cèl·lules cardíaques, i limita la finestra de regeneració a quaranta-vuit hores després del naixement. El treball de recerca, publicat a Science Advances, obre la porta al desenvolupament de teràpies basades en la modificació farmacològica de la matriu extracel·lular per fomentar la regeneració de teixit després d'un infart de miocardi.

«Ara comencem a entendre que la matriu extracel·lular juga un paper important en el comportament de les cèl·lules mare i les seves aplicacions terapèutiques en medicina regenerativa», expliquen els autors de l'estudi. «Els esdeveniments intracel·lulars regulats per gens i proteïnes sempre s'havien considerat el principal objecte d'estudi fins ara; no obstant això, ens falta una visió més àmplia que englobi tots els protagonistes de la regeneració del teixit cardíac».

48 hores per regenerar

Fins ara, la capacitat de regeneració de les cèl·lules del cor, els cardiomiòcits, s'havia associat a la seva capacitat de proliferar. Estudis anteriors havien descobert que els ratolins nounats són capaços de regenerar el seu cor després d'una ferida, tot i que perden aquesta capacitat al cap dʼuna setmana de vida. Per aquest motiu, es pensava que la capacitat de regeneració era deguda al fet que les cèl·lules cardíaques encara estaven en fase de desenvolupament.

Per primera vegada, investigadors de Barcelona han avaluat experimentalment la capacitat de regeneració del ratolí davant d'una amputació de teixit cardíac entre les 24 hores de vida fins a nou dies després del naixement. «Si la capacitat regenerativa del cor neonatal depengués de la capacitat de proliferació de les cèl·lules cardíaques, hauríem vist regeneració diversos dies després del naixement, tal com s'havia proposat, però no és així», explica Mario Notari, primer autor de l'article. «En canvi, hem limitat experimentalment aquesta finestra de regeneració a dos dies, i hem demostrat que, un cop passades 48 hores, el cor perd la capacitat de regenerar-se, encara que segueixi en desenvolupament. Així doncs, hem desvinculat els fenòmens de regeneració i proliferació cel·lular dels cardiomiòcits en ratolins nounats».


La rigidesa de l'entorn, factor limitant

Gràcies a la col·laboració amb el grup de recerca IBEC-UB del Dr. Daniel Navajas, membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB) i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), els investigadors van realitzar l'anàlisi transcriptòmica i mecànica del cor al cap de 24 i 48 hores del naixement. La principal diferència observada va ser un increment significatiu de la rigidesa de la matriu extracel·lular, que envolta els cardiomiòcits, dos dies després dʼhaver nascut.

Després dʼadministrar als ratolins un fàrmac per disminuir aquesta rigidesa, l'equip d'investigació va aconseguir ampliar la capacitat de regeneració del cor fins a tres dies després del naixement. «Els nostres resultats suggereixen que la composició i rigidesa de la matriu extracel·lular són un mecanisme limitant en relació amb la capacitat regenerativa del cor en els mamífers, per la qual cosa resulta molt interessant estudiar aquest fenomen», apunta Notari.


Un nou enfocament per al tractament de malalties cardiovasculars

«Conèixer la finestra temporal de regeneració del cor en ratolins nounats de manera tan detallada facilitarà nous estudis que permetin analitzar en profunditat els mecanismes que ho fan possible», afegeix Ángel Raya, investigador ICREA, director del CMR[B] i autor últim del treball. «En qualsevol cas, aquestes troballes obren una porta esperançadora de cara al desenvolupament de noves teràpies per a malalties cardiovasculars basades en medicina regenerativa». A llarg termini, la disminució de la rigidesa del microentorn cel·lular podria convertir-se en una manera de tractar les patologies cardiovasculars.