Noves troballes sobre les cultures paleolítiques del Pròxim Orient
Durant el paleolític superior, els éssers humans dels diferents territoris dʼEuràsia van desenvolupar diverses cultures que es diferenciaven entre elles per la manera en què treballaven materials com ara les pedres o els ossos. Ara, una recerca publicada a la revista PNAS ha localitzat a la cova Hayonim, a la Baixa Galilea (Israel), un dels emblemes que identificava en concret la cultura coneguda com lʼaurinyacià llevantí respecte als altres grups humans que li eren contemporanis. Es tracta de restes dʼossos de gasela amb unes marques realitzades amb cura que tenien un valor simbòlic. Els objectes, de més 35.000 anys dʼantiguitat, es lluïen «probablement penjats de les vestimentes o com a penjolls, i identificaven els individus que els portaven com a membres dʼaquesta cultura, de lʼaurinyacià llevantí», explica el primer signant de lʼarticle, José-Miguel Tejero, investigador del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB i del CNRS francès.
Durant el paleolític superior, els éssers humans dels diferents territoris dʼEuràsia van desenvolupar diverses cultures que es diferenciaven entre elles per la manera en què treballaven materials com ara les pedres o els ossos. Ara, una recerca publicada a la revista PNAS ha localitzat a la cova Hayonim, a la Baixa Galilea (Israel), un dels emblemes que identificava en concret la cultura coneguda com lʼaurinyacià llevantí respecte als altres grups humans que li eren contemporanis. Es tracta de restes dʼossos de gasela amb unes marques realitzades amb cura que tenien un valor simbòlic. Els objectes, de més 35.000 anys dʼantiguitat, es lluïen «probablement penjats de les vestimentes o com a penjolls, i identificaven els individus que els portaven com a membres dʼaquesta cultura, de lʼaurinyacià llevantí», explica el primer signant de lʼarticle, José-Miguel Tejero, investigador del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB i del CNRS francès.
Concretament, sʼhan estudiat un conjunt dʼescàpules i un os hioide de lʼespècie Gazella gazella. Aquests ossos presenten una sèrie de marques practicades amb un útil lític mitjançant un procés complex i amb gran cura per preservar la integritat de lʼos. Es descarta, doncs, que siguin marques fetes per processar la carn de lʼanimal, sinó que es tracta de senyals «sense una finalitat pràctica, que pertanyen a lʼesfera simbòlica de les societats de caçadors recol·lectors», explica Tejero. Lʼinvestigador apunta que lʼestudi dʼaquestes restes òssies sʼha fet mitjançant un microscopi electrònic de rastreig (SEM, segons les sigles angleses scanning electron microscope).
Una de les hipòtesis amb més consens actualment entre els investigadors dʼaquest període és que poblacions o pràctiques de lʼaurinyacià europeu van arribar al Pròxim Orient i allà van donar lloc a lʼaurinyacià llevantí, en una àrea geogràfica que comprèn fonamentalment els actuals països de Síria, el Líban, Israel, Jordània i els territoris palestins. Lʼaurinyacià llevantí es caracteritza per les eines que elaboraven amb pedra, ossos i banyes, molt similars a les realitzades pels seus precursors de lʼaurinyacià europeu encara que també presenten particularitats pròpies.
La recerca està liderada per Tejero, investigador del CNRS francès (ArScan Équipe Ethnologie Préhistorique) i del SERP-UB, dirigit pel catedràtic Josep Maria Fullola. Els altres investigadors són Anna Belfer-Cohen i Rivka Rabinovich (Institut dʼArqueologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem), Ofer Bar-Yosef (Universitat de Harvard) i Vitaly Gutkin (Centre de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem).
Referència de lʼarticle
Tejero, J.-M.; Belfer-Cohen, A.; Bar-Yosef, O.; Gutkin, V.; Rabinovich, R. «Symbolic emblems of the Levantine Aurignacians as a reginoal entity identifier (Hayonim Cave, Lower Galilee, Israel)». PNAS, abril de 2018. https://doi.org/10.1073/pnas.1717145115