Calar les arts de pesca a la nit és la millor estratègia per evitar les captures accidentals dʼaus marines
Calar les arts de pesca a la nit és la millor estratègia per evitar les captures accidentals dʼocells marins pels vaixells palangrers al Mediterrani, segons revela un nou article publicat a la revista PLOS ONE pels experts Jacob González-Solís i Vero Cortés, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Calar les arts de pesca a la nit és la millor estratègia per evitar les captures accidentals dʼocells marins pels vaixells palangrers al Mediterrani, segons revela un nou article publicat a la revista PLOS ONE pels experts Jacob González-Solís i Vero Cortés, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
A tot el món, cada any moren entre 160.000 i 300.000 aus marines a causa de les captures accidentals en el palangre. La calada nocturna, les línies espantaocells i la introducció de pes als esquers són estratègies efectives que han reduït més del 90 % de les captures dʼocells marins en àrees de pesca arreu del món (oceà Antàrtic, Alaska, Sud-àfrica, Namíbia, Nova Zelanda, Austràlia, etc.). A lʼhemisferi sud, fa dècades que sʼapliquen estratègies de mitigació per protegir les poblacions de diferents espècies dʼalbatros i petrells. Les línies espantaocells també es fan servir en territoris antàrtics i sub-antàrtics inclosos dins de la Convenció sobre la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics (CCAMLR).
Palangre i aus marines: un conflicte obert a la Mediterrània
A la Mediterrània encara no sʼaplica cap mesura per mitigar lʼimpacte de lʼactivitat pesquera sobre les aus marines, que és la causa principal del declivi de les tres espècies endèmiques: la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill crític dʼextinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
«En lʼàrea mediterrània, anem amb dues dècades de retard per abordar i solucionar aquest problema mediambiental. Si no sʼevita la captura accidental dʼaus marines en els palangres, les espècies de baldrigues més amenaçades podrien desaparèixer dels nostres mars en poques dècades, en particular la baldriga balear», alerta el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio.
Calar de nit per evitar la mort dʼaus marines
En el marc de la recerca, del 2013 al 2014 lʼequip de la UB-IRBio va analitzar lʼeficàcia de diferents estratègies per mitigar la pesca accidental en vaixells de la flota palangrera que capturaven lluç (Merluccius merluccius) en aigües del Mediterrani occidental. Els experts van assajar quatre mesures de mitigació: afegir pesos per accelerar la velocitat dʼenfonsament dels esquers col·locats als hams; emprar línies espantaocells per dissuadir els ocells dʼatacar els esquers; usar esquers artificials que són menys atractius que els naturals (com ara una sardina), i fer calades durant la nit, període en què els ocells tenen molt poca activitat.
Calar de nit, just abans de lʼalba, va reduir dràsticament el nombre dʼocells que intentaven robar els esquers. Aquesta mesura, a més, sembla no afectar les captures de lluç ni dʼaltres espècies no comercials. No obstant això, lʼobligatorietat de calar de nit podria reduir el temps disponible per a la pesca, sobretot durant lʼestiu, ja que les nits són més curtes.
«Totes les evidències apunten al fet que la davallada de les poblacions de les tres espècies de baldrigues endèmiques del Mediterrani són conseqüència directa de la pesqueria de palangre i, per tant, la situació necessita una intervenció valenta, immediata i decidida de lʼadministració nacional, estatal i europea. El nostre estudi demostra que, a dia dʼavui, la calada nocturna és, amb diferència, el mètode més efectiu per reduir les captures accidentals dʼocells marins en els palangres demersals del Mediterrani. Mentre no trobem opcions més efectives ─i seguint un principi de precaució fonamental─, caldria implementar la calada nocturna de manera urgent als vaixells que pesquen amb palangres i palangrons demersals al llevant espanyol i al Mediterrani, com a mínim en aquells que utilitzen pràctiques més perilloses per als ocells i durant els mesos de més risc de captura accidental dʼaus marines», afegeix González-Solís.
«En paral·lel ─afegeix─, caldrà continuar el treball investigador sobre les altres alternatives que poden resultar efectives, i que poden ajustar-se als diferents mètodes de pesca de la flota peninsular».
Són efectius els esquers que sʼenfonsen i les línies espantaocells?
La tècnica dʼafegir pesos als esquers va generar problemes operatius en algunes ocasions. A més, el guany en la velocitat dʼimmersió era relativament petit, i per tant, la dificultat per accedir als esquers també era mínima. Al seu torn, lʼús dʼesquers artificials reduïa de manera substancial el volum de captures de peix objectiu (lluç), i en conseqüència, la seva generalització podria generar un fort impacte econòmic al sector pesquer.
En el cas de la línia espantaocells, «aquesta estratègia podria reduir el risc de captura accidental perquè desplaça els atacs cap als esquers més allunyats de la popa del vaixell, punt on els esquers sʼenfonsen més en la columna dʼaigua i són menys accessibles per als ocells», detalla Vero Cortés, investigadora de la UB-IRBio i primera autora de lʼarticle.
«Ara bé, en dies de calma ─continua Cortés─ les cintes que espanten els ocells no es mouen i el ocells ataquen més a prop del vaixell. En dies de vents forts, especialment si són transversals, la línia espantaocells es pot enganxar de vegades amb el palangre». El nou treball de PLOS ONE confirma que aquesta no és una estratègia prou efectiva per si sola per reduir les captures accidentals, i caldria potenciar-ne lʼefectivitat si es combina amb altres mesures (calada nocturna, més velocitat dʼenfonsament del palangre, etc.).
Mediterrani: un hàbitat marí amb ocells poc actius durant la nit
A escala global, diversos estudis confirmen que la calada nocturna és una de les mesures més efectives per reduir les captures dʼocells en els palangrers demersals. No obstant això, lʼeficàcia de cada mesura depèn en bona part de les característiques de la flota pesquera i de la comunitat dʼocells marins de cada regió marina. «Per això, és fonamental fer assajos de les diferents mesures adaptades a la flota de cada indret, ja que els resultats poden ser diferents», expliquen Jacob González-Solís i Vero Cortés, que són autors del Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo.
En el cas de la Mediterrània, la majoria dʼespècies són sobretot diürnes o crepusculars ─hi ha poques espècies dʼocells actives durant la nit─, i per això la calada nocturna és particularment eficaç. A més, la taxa de captures accidentals dʼocells marins es dispara en determinats mesos de lʼany, sobretot de març a juny. «Limitar lʼactivitat dels palangrers que operen durant els mesos de més risc és també una possible mesura per protegir les poblacions dʼaus marines més amenaçades a les costes de la Mediterrània», conclouen els autors.