El bacteri ʻThiolava venerisʼ, descobert en un volcà submarí a lʼilla canària dʼEl Hierro, entre les deu noves espècies més destacades del 2018

Des del 2008, lʼESF publica cada any la llista de les deu noves espècies més destacades del món (ESF Lists Top 10 New Species), que elabora lʼInstitut Internacional dʼExploració dʼEspècies de lʼESF (IISE). Aquest llistat es dona conèixer el 23 de maig per commemorar la data de naixement de Carolus Linnaeus —més conegut com Carl von Linné—, el botànic suec que al segle XVIII va establir les bases de la nomenclatura científica dels éssers vius.

Enguany, el top 10 mundial inclou noves espècies de crustacis amfípodes, escarabats, orangutans, plantes i peixos, entre altres organismes descoberts a la Xina, el Brasil, Indonèsia, el Japó, Austràlia o lʼoceà Antàrtic. Quentin Wheeler, director i fundador de l'IISE, destaca: «Estic constantment sorprès de quantes espècies noves apareixen i de la varietat de coses que es descobreixen». 

Thiolava veneris: el bacteri descobert després dʼuna erupció volcànica

El T. veneris és la primera espècie bacteriana que es descobreix associada a lʼactivitat del Tagoro, un volcà sorgit arran dʼuna erupció submarina a El Hierro, que va tenir lloc entre lʼoctubre del 2011 i el març del 2012. En el  moment de la descoberta, la nova comunitat bacteriana formava un tapís microbià de filaments blancs molt vistosos —tricomes bacterians o cabells de Venus— que cobria gairebé dos mil metres quadrats a prop del cim del volcà Tagoro, entre 129 i 132 metres de fondària, segons van revelar les imatges dʼun vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (ROV). En la recerca també hi van participar els experts Galderic Lastras, David Amblàs, Anna Sànchez-Vidal, Jaime Frigola, Antoni M. Calafat, Rut Pedrosa i Xavier Rayo, tots del GRC en Geociències Marines de la UB, i Jesús Rivera, de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO), entre dʼaltres.

Viure en ambients extrems al fons del mar

Lʼerupció submarina a El Hierro va modificar molt substancialment el relleu submarí. Iniciada a una profunditat de 363 metres, lʼerupció va originar un nou con volcànic i un con de dipòsits que va assolir més de mil metres de fondària. Aquest episodi geològic, que es va allargar durant 138 dies, també va alterar dʼuna manera radical les condicions de lʼecosistema a escala local (temperatura, oxigen, acidesa, terbolesa, nutrients, etc.).

Tal com detalla Miquel Canals, cap del GRC en Geociències Marines i director del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la UB, «la major part de lʼactivitat volcànica del nostre planeta té lloc al fons del mar. Fins ara, la majoria de comunitats bacterianes relacionades amb activitat volcànica submarina sʼhavien estudiat a les fonts hidrotermals de les dorsals mediooceàniques. Es tracta dʼorganismes extremòfils, adaptats metabòlicament per sobreviure en condicions altament limitants per a altres éssers vius».

Quin és lʼorigen del bacteri descobert al volcà Tagoro?

El bacteri T. veneris representa no només una nova espècie sinó també un nou gènere de bacteri extremòfil, desconegut per la comunitat científica. Sense capacitat fotosintètica, la nova espècie mostra una notable plasticitat metabòlica per obtenir nutrients i energia encara que creixi en fons volcànics relativament poc profunds, si més no al Tagoro. El nou bacteri és filogenèticament pròxim a altres bacteris marins —en concret, al gènere Thioploca, dins la classe dels gammaproteobacteris— dotats de gran plasticitat metabòlica per adaptar-se a ambients extrems dels fons oceànics.

«Ara bé, la nova espècie Thiolava veneris —subratlla Canals— es troba molt lluny geogràficament dʼaltres centres dʼactivitat volcànica (per exemple, la dorsal medioatlàntica), i això planteja molts interrogants sobre el seu origen».

Tagoro: una oportunitat única per a la recerca científica

Lʼespècie descoberta en aquest volcà submarí representa un estadi inicial del procés de reinstauració de comunitats biològiques en hàbitats submarins devastats per catàstrofes naturals, com va ser el cas de lʼerupció del Tagoro als fons marins de les Canàries. «Per als científics, lʼepisodi volcànic del Tagoro és un excel·lent laboratori natural per estudiar el desenvolupament i lʼimpacte ambiental dʼerupcions submarines relativament modestes. Des del punt de vista biològic, el procés de recolonització biològica representa també una oportunitat extraordinària dʼestudi per a la ciència», assegura Canals.

Cal recordar, en relació amb el GRC en Geociències Marines de la UB, que els seus membres també havien publicat els resultats de la monitorització a temps real —amb mitjans acústics— de lʼerupció del Tagoro, una línia de treball que va revelar aspectes inèdits sobre lʼorigen i lʼevolució de les illes volcàniques


Més informació