Els rius temporals també afecten les emissions globals de CO2
Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2). Malgrat aquesta influència, és pràcticament desconegut el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, que són aquells en què lʼaigua deixa de circular en algun moment de lʼany i que poden arribar a assecar-se completament. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l'Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i lʼAgricultura (IRSTEA, França), i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.
Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2). Malgrat aquesta influència, és pràcticament desconegut el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, que són aquells en què lʼaigua deixa de circular en algun moment de lʼany i que poden arribar a assecar-se completament. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l'Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i lʼAgricultura (IRSTEA, França), i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.
La recerca, publicada a la revista científica Nature Geoscience, mostra en aquests tipus de rius alts nivells de consum dʼoxigen i emissions de diòxid de carboni. Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la importància de lʼestudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera, tenint en compte especialment que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent dʼaigua, cada cop hi haurà més rius amb aquestes característiques.
Mostres de rius de Girona, Castelló, Màlaga i Cadis
Quan un riu deixa de córrer, com en el cas dels rius temporals, la matèria orgànica provinent de les plantes terrestres —principalment les fulles i la fusta de la zona riberenca adjacent— cau i s'acumula al llit dels rius secs. Per esbrinar què passa amb aquest material quan torna a haver-hi aigua, i explorar així la contribució que els rius temporals fan al cicle global del carboni, el projecte 1000 Intermittent Rivers ha investigat la quantitat i la qualitat de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.
La UB és una de les noranta-quatre institucions de recerca que ha participat en el consorci aportant mostres de matèria orgànica acumulada a les lleres seques de quatre rius temporals de la península Ibèrica: les capçaleres dels rius Daró (Girona) i Cérvol (Castelló), el riu Guadalmedina (Màlaga) i lʼHozgarganta (Cadis).
«El tipus i la quantitat dʼaquesta matèria orgànica varia segons el clima, la vegetació riberenca, l'amplada del canal fluvial, la durada del període sec i el règim hidrològic del riu. Per aquests motius, es va obtenir per a cada riu informació hidrològica que permetés saber el nombre de dies que estaven secs i quins usos tenia el sòl de la conca, per avaluar possibles impactes humans», explica Núria Cid, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management), adscrit a lʼInstitut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona. «Dʼaltra banda, també es va tenir en compte la informació sobre cobertura ripària i la composició del substrat de la llera del tram de riu que es va mostrejar», remarca la investigadora.
Simulació del comportament dels rius temporals
En cada riu, aquest material es classificava, es pesava i es processava per enviar-lo posteriorment als coordinadors del projecte a lʼIRSTEA. En aquests laboratoris es va simular el comportament dels rius temporals i es van analitzar els efectes de lʼaigua sobre les comunitats microbianes (responsables de la degradació de les restes) quan tornava a circular temporalment per la conca. Es van mesurar les taxes de respiració dʼaquests microorganismes, que reflecteixen la reactivació de les comunitats microbianes, i es va comprovar que la seva activitat llança quantitats substancials de CO2 a l'atmosfera.
«Una extrapolació aproximada indica que les estimacions de les emissions diàries de CO2 dels cursos d'aigua continentals podrien augmentar entre un 7 i un 152 % si s'afegeixen dades de rius temporals a les dades existents de rius perennes, i que un sol esdeveniment de reactivació podria contribuir fins a un 10 % d'aquest augment», explica Núria Bonada, també investigadora del FEHM i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.
Aquests resultats posen en relleu la importància dels rius temporals en els fluxos globals amb lʼatmosfera. Quan els rius temporals es tornen a connectar, i hi torna a circular aigua, emeten CO2. Per tant, aquests rius sʼhaurien dʼincloure en estudis futurs per tal de poder estimar la contribució de les masses dʼaigua continentals al cicle del carboni a escala global, conclou lʼestudi.