Lʼilla dʼAruba pren com a exemple el model dʼimmersió lingüística català
Al primer cop dʼull, pot semblar que Catalunya i lʼilla caribenya dʼAruba no tenen gaires coses en comú, però si comparem els dos territoris amb més atenció hi trobarem un punt de semblança: la cooficialitat de més dʼuna llengua. Aruba pertany als Països Baixos i lʼeducació a les escoles es fa en neerlandès, tot i que lʼidioma més utilitzat al carrer és el papiament (llengua criolla caribenya). A més, la gran majoria dʼhabitants també parlen i entenen el castellà i lʼanglès.
Al primer cop dʼull, pot semblar que Catalunya i lʼilla caribenya dʼAruba no tenen gaires coses en comú, però si comparem els dos territoris amb més atenció hi trobarem un punt de semblança: la cooficialitat de més dʼuna llengua. Aruba pertany als Països Baixos i lʼeducació a les escoles es fa en neerlandès, tot i que lʼidioma més utilitzat al carrer és el papiament (llengua criolla caribenya). A més, la gran majoria dʼhabitants també parlen i entenen el castellà i lʼanglès.
És per això que els alumnes de lʼInstitut Pedagògic dʼAruba tenen molt dʼinterès a conèixer la cultura catalana i el model dʼimmersió lingüística i, des de fa quatre anys, Miquel Robert, professor de la Facultat dʼEducació de la UB, dirigeix un programa de col·laboració amb aquest centre caribeny que consisteix en un curs de curta durada a Barcelona en què es tracten temes de cultura general i sʼanalitza el model educatiu i lingüístic català.
Ja han passat pel programa una quarantena dʼalumnes, que han tingut lʼoportunitat de compartir classes amb lʼalumnat de la Facultat dʼEducació, a més de fer una petita estada en escoles catalanes per conèixer de primera mà la realitat a les aules. Fruit dʼaquest conveni, ja hi ha dues escoles dʼAruba que apliquen un model semblant al català: en lloc de fer lʼeducació en neerlandès, fan un ensenyament bilingüe papiament-neerlandès.
Quan els estudiants tornen a Aruba, donen a conèixer lʼexperiència viscuda als seus companys a través dʼuna exposició, en què destaquen els aspectes que més els han impactat de la seva estada a Catalunya. En lʼexposició dʼenguany han fet una menció especial als fets de lʼ1 dʼoctubre del 2017 i a la situació política actual catalana.