Un nou document de lʼOBD analitza els biaixos que condicionen la comunicació científica

El document de l’OBD parteix del fet que en els darrers anys s’està replantejant la governança de la ciència i la innovació.
El document de l’OBD parteix del fet que en els darrers anys s’està replantejant la governança de la ciència i la innovació.
Recerca
(30/05/2018)

Un nou document de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, que es presenta demà 31 de maig a les 18 h la Facultat de Dret, analitza els aspectes ètics del diàleg entre ciència i societat, revisa alguns exemples dʼèxit i de fracàs de la comunicació entre la comunitat investigadora i el conjunt de la ciutadania, i fa un conjunt de recomanacions als agents que hi intervenen.

 
El document de l’OBD parteix del fet que en els darrers anys s’està replantejant la governança de la ciència i la innovació.
El document de l’OBD parteix del fet que en els darrers anys s’està replantejant la governança de la ciència i la innovació.
Recerca
30/05/2018

Un nou document de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, que es presenta demà 31 de maig a les 18 h la Facultat de Dret, analitza els aspectes ètics del diàleg entre ciència i societat, revisa alguns exemples dʼèxit i de fracàs de la comunicació entre la comunitat investigadora i el conjunt de la ciutadania, i fa un conjunt de recomanacions als agents que hi intervenen.

 

El text, coordinat per María Casado (OBD-UB) i Pere Puigdomènech Rosell (OBD-CSIC), estableix que comunicar els resultats de la recerca és un deure ètic i forma part del treball dels investigadors, i que aquesta comunicació és un procés en el qual també han de ser actors fonamentals els mitjans de comunicació i els poders públics. La recerca que ha generat aquesta publicació ha estat impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”.

 

Un model obert i inclusiu de governança de la ciència

 

El document de lʼOBD parteix del fet que «en els darrers anys sʼestà replantejant la governança de la ciència i la innovació amb la finalitat dʼadreçar-la cap a un model obert i inclusiu en el qual els diferents actors hi puguin participar». Això és especialment rellevant en tant que la recerca científica sʼalimenta de fons dʼorigen públic en la seva major part i, per tant, la societat pot exigir lʼaccés a aquest coneixement. Els autors del document expliquen que el diàleg entre ciència i societat és important tant per lʼinterès intrínsec dels resultats de les recerques científiques com per lʼimpacte que poden tenir en diversos àmbits de la política (per exemple, en regulacions que afectin el canvi climàtic, la seguretat alimentària o la reproducció humana, entre molts altres temes).

 

Els biaixos del diàleg ciència-societat

 

En el diàleg ciència-societat la comunicació de la ciència pot tenir biaixos de diversos tipus, com ara la no publicació de recerques amb resultats negatius per a lʼinvestigador o per al promotor de la recerca. Això pot tenir conseqüències greus en la mesura en què altres investigadors decideixin estudiar les mateixes hipòtesis sense que puguin saber que ja han donat resultats negatius, o bé, ja que aquests estudis no publicats no solen aparèixer en les revisions sistemàtiques, que condueixin a resultats esbiaixats.

 

Altres biaixos estan induïts per lʼactual context de disminució de recursos públics i la lluita per la supervivència dels investigadors, fins al punt que «la competència entre diferents institucions de recerca, o fins i tot entre equips de recerca, per captar fons escassos pot portar a exagerar la importància dels seus resultats científics o a difondreʼls prematurament».

 

Recomanacions per a investigadors, comunicadors i gestors

 

LʼOBD recomana que els resultats de la recerca es publiquin de manera oberta i que les publicacions no sʼavaluïn només segons criteris numèrics dʼimpacte. També aconsella que sʼexpliciti dʼuna manera transparent qualsevol condicionant que pugui ser rellevant a lʼhora dʼinterpretar els resultats deixant de banda els conflictes dʼinteressos.

 

Pel que fa als mitjans de comunicació, lʼOBD recorda la importància que se segueixin els codis deontològics, per tal dʼevitar la difusió de resultats dʼestudis poc rigorosos, assegurar la fiabilitat de les fonts i esmentar de manera explícita lʼorigen de les informacions. Tot amb la finalitat dʼevitar la creació de falses esperances, així com la magnificació dʼaquests resultats de manera publicitària. Sʼalerta, per exemple, que les oficines de comunicació dʼinstitucions i empreses no haurien dʼexagerar la transcendència dels resultats, sinó aclarir les fonts i actuar de mediadors entre científics i mitjans.

 

La rellevància de la informació científica en la presa de decisions per part dels poders públics requereix crear estructures consultives en les quals els responsables polítics puguin recaptar informació sobre temes científics. També requereix implementar mecanismes sòlids de rendiments de comptes i proporcionar eines per facilitar el diàleg bidireccional entre els científics i els diversos actors socials, així com facilitar la participació ciutadana en la recerca, amb divisió de la responsabilitat entre els científics i els diversos actors socials. El mètode de la ciència i els seus continguts més rellevants ha dʼestar present en els diferents nivells educatius, amb una atenció especial a la formació essencial per aprendre a interpretar tant les notícies dels mitjans com la informació a les xarxes socials.

 

Equip dʼexperts que han participat en el document

 

Són autors del document Blanca Bórquez (Biblioteca Nacional del Congrés de Xile), Michele Catanzaro (periodista), Fernando José García López (Institut de Salut Carlos III), Itziar de Lecuona (OBD-UB), Manuel J. López Baroni (OBD-Universitat Pablo de Olavide), Rosina Malagrida (Living Lab IrsiCaixa) i María José Plana (advocada, OBD). Així mateix, també hi han participat altres experts: Carla Faralli i Silvia Zullo (CIRSFID, Universitat de Bolonya); Sara Chan (Universitat dʼEdimburg); Mariana Dobernig (Universitat Iberoamericana, Mèxic); Jorge Linares (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic); Florencia Luna (CONICET i FLACSO Argentina), Susan Turner (Universitat Austral de Xile); Macario Alemany (Universitat dʼAlacant); Ana Rubio (Universitat de Granada), i Josep Santaló (OBD-UAB).