Un estudi analitza lʼefecte de diversos factors de risc en lʼaparició de conductes violentes en la població adulta
Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de lʼalcohol durant la infància o lʼadolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en lʼedat adulta. Així ho constata un estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry, que presenta les primeres evidències científiques de lʼefecte combinat de diferents factors en el risc de convertir-se en un adult violent, independentment de la presència dʼun trastorn mental.
Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de lʼalcohol durant la infància o lʼadolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en lʼedat adulta. Així ho constata un estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry, que presenta les primeres evidències científiques de lʼefecte combinat de diferents factors en el risc de convertir-se en un adult violent, independentment de la presència dʼun trastorn mental.
En la nova recerca participen els experts Bárbara Arias i Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia, lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM); Jorge Moya (Universitat de Lleida, CIBERSAM), i Manuel Ignacio Ibáñez i Generós Ortet (Universitat Jaume I, CIBERSAM). Lʼestudi sʼha dut a terme en col·laboració amb experts de lʼInstitut Max Planck de Medicina Experimental dʼAlemanya, una institució en la qual fa la seva estada postdoctoral la investigadora Marina Mitjans, una de les primeres signants de lʼarticle i també membre del CIBERSAM.
Per dur a terme la recerca sʼhan analitzat les dades de més de 1.500 persones diagnosticades dʼesquizofrènia que pertanyen a lʼAssociació de Recerca sobre lʼEsquizofrènia de Göttingen (GRAS) —informació procedent de lʼequip liderat per la professora Hannelore Ehrenreich, de lʼInstitut Max Planck de Medicina Experimental—, juntament amb una mostra de més de 550 persones de la població general espanyola.
En el marc de lʼestudi, es va analitzar si els participants havien estat exposats durant la infància i la joventut a diferents factors: viure en una gran ciutat, abús físic o sexual, pertànyer a un col·lectiu dʼimmigrants, consumir cànnabis i beure alcohol en excés.
En els pacients amb diagnòstic dʼesquizofrènia, la presència de conducta violenta es va establir segons lʼexistència de condemnes per crims violents (abús sexual, homicidi involuntari, agressió o assassinat). En el cas de la població general, es van utilitzar indicadors relacionats amb les conductes dʼagressió violenta, com la presència dʼaspectes antisocials psicopàtics i trets de personalitat relacionats amb agressió o hostilitat.
Segons el treball, la probabilitat de convertir-se en un adult violent i agressiu es va incrementar dʼuna manera significativa en tots els grups analitzats que mostraven, com a mínim, un factor dʼalt risc. A mesura que sʼafegien factors de risc, la probabilitat augmentava de manera escalonada. En els individus que presentaven tres o més factors, la possibilitat de presentar actituds agressives i violentes en lʼedat adulta es multiplicava fins a deu vegades. En conclusió, lʼexpressió de lʼagressivitat en lʼedat adulta està relacionada amb lʼexposició a múltiples factors de risc en la infància o lʼadolescència, apunten els autors. A més, aquest risc seria independent de lʼexistència dʼun trastorn mental previ en lʼindividu, destaca lʼequip investigador.
El nou treball de recerca també va identificar en un subgrup seleccionat de 142 individus que els que eren caracteritzats com dʼalt risc ambiental presentaven nivells més elevats dʼARNm de la histona deacetilasa 1 (HDAC1), un mediador de processos epigenètics. Aquest descobriment obre nous interrogants sobre el possible efecte de lʼempremta epigenètica —els efectes de les condicions ambientals en lʼexpressió gènica— en el desenvolupament de perfils violents en lʼedat adulta.
Lʼestudi publicat a la revista Molecular Psychiatry subratlla la necessitat dʼimpulsar mesures de tipus psicosocial que millorin les polítiques de prevenció contra la violència en tota la societat. Davant aquest repte, cal desenvolupar estratègies dʼintervenció psicosocial des dʼedats primerenques que impliquin la participació i el compromís de les famílies i dels agents socials (educadors, etc.).