Notícies

Inici  >  Notícies > Descrit un nou mecanisme de control de la virulència de la salmonel·la mitjançant...

Descrit un nou mecanisme de control de la virulència de la salmonel·la mitjançant fragments petits d’ARN

Uns fragments petits d’ARN són els factors reguladors implicats en un nou mecanisme de control de la virulència de la salmonel·la.

Uns fragments petits d’ARN són els factors reguladors implicats en un nou mecanisme de control de la virulència de la salmonel·la.

El professor Carlos Balsalobre, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB. Foto: Elsa Velasco,<i> Biologia On-Line (b-on)</i>

El professor Carlos Balsalobre, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB. Foto: Elsa Velasco, Biologia On-Line (b-on)

La nova recerca contribuirà a dissenyar noves eines terapèutiques contra un dels patògens que mostra més resistència a l’ús dels antimicrobians.

La nova recerca contribuirà a dissenyar noves eines terapèutiques contra un dels patògens que mostra més resistència a l’ús dels antimicrobians.

08/06/2018

Recerca

Uns fragments petits d’ARN són els factors reguladors implicats en un nou mecanisme de control de la virulència de la salmonel·la, un bacteri patogen que és l’agent causal d’una de les gastroenteritis bacterianes amb una incidència més gran —més de 100.000 casos anuals— a tot Europa. La descoberta del nou mecanisme de regulació, publicada a la revista PLOS Genetics, està liderada per Carlos Balsalobre, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i representa un avenç per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques contra les infeccions de la cadena alimentària.

 

Segons la recerca, aquestes petites cadenes d’ARN podrien regular l’expressió gènica de gens implicats en un procés clau en la capacitat de la salmonel·la de causar infecció. En el treball, també hi han participat els experts de la UB Youssef El Mouali, Tania Gaviria Cantín i Marta Gibert, com també María Antonia Sánchez-Romero (Universitat de Sevilla) i Alexander J. Westermann i Jörg Vogel (Universitat de Würzburg, Alemanya).

Salmonella enterica és un dels principals patògens entèrics tant en països desenvolupats com en regions en vies de desenvolupament. De fet, les salmonel·les estan presents també en animals domèstics i fauna salvatge, i poden travessar tota la cadena alimentària. En el cas dels humans, la majoria de casos de salmonel·losi tenen origen en el consum d’aliments d’origen natural que estan contaminats pel bacteri, i poden causar des de gastroenteritis lleus fins a greus infeccions generalitzades.

Durant el procés infecciós, S. enterica envaeix les cèl·lules epitelials, un procés decisiu per desencadenar la infecció bacteriana, que requereix l’expressió coordinada d’un conjunt de gens. Tal com explica Carlos Balsalobre, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB, «un cop ingerits els aliments contaminats per la salmonel·la, el bacteri arriba a l’intestí, on és capaç d’envair les cèl·lules epitelials, un procés decisiu per desencadenar la infecció bacteriana».

Objectiu: els gens de l’illa de la patogenicitat de Salmonella

La majoria de gens que codifiquen per factors implicats en la invasió de cèl·lules epitelials —i determinants de la capacitat virulenta del bacteri— estan agrupats en una regió cromosòmica coneguda com l’illa de patogenicitat de Salmonella 1 (SPI-1, Salmonella pathogenicity island-1). Durant dècades, bona part de la recerca científica s’ha centrat en la descripció dels mecanismes que activen l’expressió dels gens de la SPI-1 durant el procés d’infecció bacteriana.

«Ara bé, en aquest treball nosaltres ens hem centrat en el cas contrari», detalla Balsalobre. «És a dir, hem estudiat quins factors són importants per mantenir silenciats aquests gens quan el bacteri no té necessitat d’envair les cèl·lules epitelials de l’hoste».

El nou treball revela que el sensor metabòlic CRP-AMPc està implicat en el control de l’expressió dels gens presents a la SPI-1. Aquest control es produeix a nivell posttranscripcional i de manera indirecta mitjançant la regulació de l’expressió d’un petit fragment d’ARN (Spot 42). El mecanisme de regulació, descrit ara per primer cop, té lloc mitjançant la interacció dels petits fragments d’ARN amb la regió terminal del corresponent ARN missatger (en concret, amb la 3’UTR).

Aquesta recerca, un nou pas en el coneixement dels mecanismes de control dels bacteris per regular l’expressió gènica, contribuirà a dissenyar noves eines terapèutiques contra un dels microorganismes que mostra més resistència a l’ús dels antimicrobians.


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona