Notícies

Inici  >  Notícies > La col·laboració entre historiadors, matemàtics, informàtics i físics permet...

La col·laboració entre historiadors, matemàtics, informàtics i físics permet reconstruir les rutes de l’antic imperi romà

D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.

D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.

Ubicació dels objectes amb epigrafia inclosos a la base de dades del CEIPAC.

Ubicació dels objectes amb epigrafia inclosos a la base de dades del CEIPAC.

Representació d’una embarcació romana.

Representació d’una embarcació romana.

Restes d'àmfores al mont Testaccio de Roma.

Restes d'àmfores al mont Testaccio de Roma.

13/06/2018

Recerca

El treball conjunt d’historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, sumat a l’ús de simulacions informàtiques, ha permès de reconstruir com era el comerç de l’antic imperi romà. La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte europeu «Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamic» (EPNet), que lidera el catedràtic de la UB José Remesal i que va rebre una de les prestigioses Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC). L’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord d’Europa, en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial. Aquestes i altres conclusions es publiquen ara a la revista Journal of Archaeological Science.

 

 Per dur a terme la recerca s’ha usat la base de dades del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB. En aquesta base de dades s’apleguen 43.000 registres arqueològics, concretament de restes d’àmfores. Aquests recipients es poden considerar el millor indicador per estudiar el comerç d’aliments a l’antiga Roma. Estaven presents a tot l’imperi i duien gravats uns segells amb informació precisa sobre el lloc de procedència i altres característiques dels productes: serien la versió a l’antiguitat de les etiquetes que trobem actualment en el menjar que comprem. La recerca que ara es publica analitza aquesta immensa base de dades d’epigrafia amfòrica amb mètodes propis de la física i la informàtica per contrastar les diferents teories sobre el comerç a l’antiguitat. Així, a més del CEIPAC, els altres socis del projecte EPNet són el grup de recerca de la UB PhysComp, coordinat per Albert Díaz Guilera, que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio i Iza Romanowska), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

En l’article publicat es conclou, per exemple, que la distribució per províncies tenia un paper rellevant en el comerç dels aliments, o que les províncies properes geogràficament tenen coincidències (àmfores amb els mateixos segells de procedència), segurament perquè compartien les mateixes rutes comercials. Igualment, s’observa que les províncies amb importants destacaments militars també presenten similituds entre elles, cosa que indica que unitats de l’exèrcit separades per milers de quilòmetres s’abastien amb el mateix sistema de proveïdors.

En els resultats s’observen similituds, pel que fa a l’epigrafia amfòrica, entre les províncies de la vall del Rin (Rècia, Germània Superior i Germània Inferior) amb les zones de Britània i Bèlgica. En canvi, no existeix aquesta similitud amb les províncies de la Gàl·lia. Aquesta diferència fa pensar que els productes procedents de la península Ibèrica no arribaven al nord d’Europa a través del Roine, travessant la Gàl·lia, com algunes hipòtesis defensaven, sinó que les àmfores es transportaven a través de l’Atlàntic.

«El més rellevant del nostre projecte és que hem vinculat diferents disciplines de manera que les hipòtesis siguin falsables», explica José Remesal. En l’article publicat a Journal of Archaeological Science s’assenyala que el mètode aplicat ha permès superar la complexitat i les distorsions pròpies d’una informació fragmentada com són les restes arqueològiques. Si bé aquest tipus d’anàlisi quantitativa i les simulacions informàtiques s’han usat més per estudiar altres etapes anteriors (bàsicament per analitzar les societats prehistòriques), l’article apunta les possibilitats que s’obren per conèixer millor la Romà clàssica, creadora de la primera xarxa comercial europea complexa. Per exemple, s’esmenta la possibilitat d’aplicar el nou mètode a altres productes i a recipients diferents de les àmfores.

Una aposta de futur: Roman Open Data

Els investigadors d’EPNet han fet un nou avenç en aquest sentit amb la creació de Roman Open Data, un conjunt de bases de dades de model ontològic, propi dels darrers avenços en informàtica, que facilita la comunicació entre diferents sistemes d’informació mitjançant un exhaustiu esquema conceptual. Concretament, Roman Open Data pot arribar a acollir fins a una quarantena de bases de dades sobre història antiga. Actualment, s’hi troben la base de dades del CEIPAC, de la Universitat de Heidelberg sobre personatges històrics i de la Universitat de Southampton sobre formes d’àmfores.

Actualment, Roman Open Data conté 43.000 documents amb un total d’un milió de dades. S’ha demanat un nou ajut europeu per continuar amb el desenvolupament d’aquesta base de dades amb l’objectiu que els historiadors i arqueòlegs disposin d’un ric patrimoni d’informació existent a tot Europa, amb un conjunt de recursos informàtics que facilitin i potenciïn noves recerques.

Xavier Rubio-Campillo, Jean-Marc Montanier, Guillem Rull, Juan Manuel Bermúdez Lorenzo, Juan Moros Díaz, Jordi Pérez González, José Remesal Rodríguez «The ecology of Roman trade. Reconstructing provincial connectivity with similarity measures», Journal of Archaeological Science, abril de 2018, https://doi.org/10.1016/j.jas.2018.02.010

 

 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona