La col·laboració entre historiadors, matemàtics, informàtics i físics permet reconstruir les rutes de lʼantic imperi romà

D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.
D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.
Recerca
(13/06/2018)

El treball conjunt dʼhistoriadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, sumat a lʼús de simulacions informàtiques, ha permès de reconstruir com era el comerç de lʼantic imperi romà. La recerca sʼha dut a terme en el marc del projecte europeu «Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamic» (EPNet), que lidera el catedràtic de la UB José Remesal i que va rebre una de les prestigioses Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC). Lʼestudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que lʼAtlàntic era la ruta principal per transportar lʼoli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord dʼEuropa, en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial. Aquestes i altres conclusions es publiquen ara a la revista Journal of Archaeological Science.

 

D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.
D’esquerra a dreta: Iza Romanwska, del Barcelona Supercomputing Centre, el catedràtic José Remesal, i Bernardo Rondelli de la consultora SIRIS, durant la roda de premsa per presentar la recerca.
Recerca
13/06/2018

El treball conjunt dʼhistoriadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, sumat a lʼús de simulacions informàtiques, ha permès de reconstruir com era el comerç de lʼantic imperi romà. La recerca sʼha dut a terme en el marc del projecte europeu «Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamic» (EPNet), que lidera el catedràtic de la UB José Remesal i que va rebre una de les prestigioses Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC). Lʼestudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que lʼAtlàntic era la ruta principal per transportar lʼoli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord dʼEuropa, en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial. Aquestes i altres conclusions es publiquen ara a la revista Journal of Archaeological Science.

 

 Per dur a terme la recerca sʼha usat la base de dades del Centre per a lʼEstudi de la Interdependència Provincial a lʼAntiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB. En aquesta base de dades sʼapleguen 43.000 registres arqueològics, concretament de restes dʼàmfores. Aquests recipients es poden considerar el millor indicador per estudiar el comerç dʼaliments a lʼantiga Roma. Estaven presents a tot lʼimperi i duien gravats uns segells amb informació precisa sobre el lloc de procedència i altres característiques dels productes: serien la versió a lʼantiguitat de les etiquetes que trobem actualment en el menjar que comprem. La recerca que ara es publica analitza aquesta immensa base de dades dʼepigrafia amfòrica amb mètodes propis de la física i la informàtica per contrastar les diferents teories sobre el comerç a lʼantiguitat. Així, a més del CEIPAC, els altres socis del projecte EPNet són el grup de recerca de la UB PhysComp, coordinat per Albert Díaz Guilera, que es dedica a lʼestudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio i Iza Romanowska), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

En lʼarticle publicat es conclou, per exemple, que la distribució per províncies tenia un paper rellevant en el comerç dels aliments, o que les províncies properes geogràficament tenen coincidències (àmfores amb els mateixos segells de procedència), segurament perquè compartien les mateixes rutes comercials. Igualment, sʼobserva que les províncies amb importants destacaments militars també presenten similituds entre elles, cosa que indica que unitats de lʼexèrcit separades per milers de quilòmetres sʼabastien amb el mateix sistema de proveïdors.

En els resultats sʼobserven similituds, pel que fa a lʼepigrafia amfòrica, entre les províncies de la vall del Rin (Rècia, Germània Superior i Germània Inferior) amb les zones de Britània i Bèlgica. En canvi, no existeix aquesta similitud amb les províncies de la Gàl·lia. Aquesta diferència fa pensar que els productes procedents de la península Ibèrica no arribaven al nord dʼEuropa a través del Roine, travessant la Gàl·lia, com algunes hipòtesis defensaven, sinó que les àmfores es transportaven a través de lʼAtlàntic.

«El més rellevant del nostre projecte és que hem vinculat diferents disciplines de manera que les hipòtesis siguin falsables», explica José Remesal. En lʼarticle publicat a Journal of Archaeological Science sʼassenyala que el mètode aplicat ha permès superar la complexitat i les distorsions pròpies dʼuna informació fragmentada com són les restes arqueològiques. Si bé aquest tipus dʼanàlisi quantitativa i les simulacions informàtiques sʼhan usat més per estudiar altres etapes anteriors (bàsicament per analitzar les societats prehistòriques), lʼarticle apunta les possibilitats que sʼobren per conèixer millor la Romà clàssica, creadora de la primera xarxa comercial europea complexa. Per exemple, sʼesmenta la possibilitat dʼaplicar el nou mètode a altres productes i a recipients diferents de les àmfores.

Una aposta de futur: Roman Open Data

Els investigadors dʼEPNet han fet un nou avenç en aquest sentit amb la creació de Roman Open Data, un conjunt de bases de dades de model ontològic, propi dels darrers avenços en informàtica, que facilita la comunicació entre diferents sistemes dʼinformació mitjançant un exhaustiu esquema conceptual. Concretament, Roman Open Data pot arribar a acollir fins a una quarantena de bases de dades sobre història antiga. Actualment, sʼhi troben la base de dades del CEIPAC, de la Universitat de Heidelberg sobre personatges històrics i de la Universitat de Southampton sobre formes dʼàmfores.

Actualment, Roman Open Data conté 43.000 documents amb un total dʼun milió de dades. Sʼha demanat un nou ajut europeu per continuar amb el desenvolupament dʼaquesta base de dades amb lʼobjectiu que els historiadors i arqueòlegs disposin dʼun ric patrimoni dʼinformació existent a tot Europa, amb un conjunt de recursos informàtics que facilitin i potenciïn noves recerques.

Xavier Rubio-Campillo, Jean-Marc Montanier, Guillem Rull, Juan Manuel Bermúdez Lorenzo, Juan Moros Díaz, Jordi Pérez González, José Remesal Rodríguez «The ecology of Roman trade. Reconstructing provincial connectivity with similarity measures», Journal of Archaeological Science, abril de 2018, https://doi.org/10.1016/j.jas.2018.02.010