La formació universitària, a debat, en un seminari de lʼObservatori de lʼEstudiant de la UB
Sota el títol «Repensant la formació universitària», el divendres 22 de juny va tenir lloc un seminari internacional, organitzat per lʼObservatori de lʼEstudiant de la UB, adreçat a professors i estudiants amb lʼobjectiu dʼobrir un debat sobre quina hauria de ser la universitat del segle XXI. Sʼhi va convidar Kristina Hauschildt, coordinadora del projecte EUROSTUDENT, que recull dades sobre les condicions socials i econòmiques dels universitaris europeus, i Sylvia Hurtado, professora de la Universitat Estatal de Califòrnia - Los Angeles (EUA), que ha dedicat bona part de la seva recerca a potenciar centres educatius més equitatius.
Sota el títol «Repensant la formació universitària», el divendres 22 de juny va tenir lloc un seminari internacional, organitzat per lʼObservatori de lʼEstudiant de la UB, adreçat a professors i estudiants amb lʼobjectiu dʼobrir un debat sobre quina hauria de ser la universitat del segle XXI. Sʼhi va convidar Kristina Hauschildt, coordinadora del projecte EUROSTUDENT, que recull dades sobre les condicions socials i econòmiques dels universitaris europeus, i Sylvia Hurtado, professora de la Universitat Estatal de Califòrnia - Los Angeles (EUA), que ha dedicat bona part de la seva recerca a potenciar centres educatius més equitatius.
Hauschildt va presentar, per primera vegada a Espanya, els resultats de lʼedició dʼenguany de lʼEUROSTUDENT, un projecte europeu coordinat pel Centre Alemany de Recerca en Educació Superior (DZHW) que recull dades sobre les condicions socials i econòmiques de l'ensenyament superior de molts països de l'espai europeu d'educació superior. Hauschildt és llicenciada en psicologia i doctora en psicologia laboral i organitzativa per la Universitat de Kiel (Alemanya). El seu treball s'ha centrat en l'avaluació de polítiques i pràctiques en educació superior sobre una àmplia gamma de temes, des de l'abandonament de l'estudiant fins a l'impacte de les taxes sobre la qualitat de la provisió de l'educació superior.
En la seva ponència «How are studentsʼ study choices related to their social-economic background?», Hauschildt va destacar que lʼentorn financer i els estudis superiors de les famílies són dos aspectes que influeixen molt a lʼhora de projectar un futur universitari per als joves. A més, va afirmar que la dimensió social pesa molt en el procés dʼimplantació del Pla Bolonya, ja que inicialment es volia potenciar que el corpus de lʼalumnat fos molt divers, però de lʼinforme EUROSTUDENT es desprèn que, de moment, quasi cap país pot demostrar que sigui així.
Per la seva banda, Sylvia Hurtado en la ponència «From microscope to telescope: Examining students life and university educational practices», va incidir en el fet que el primer any dels estudiants universitaris és molt important en matèria de retenció, ja que un dels problemes més comuns de les universitats és lʼabandonament durant aquest primer període. També va recalcar que aquest abandonament sovint reflecteix més aviat un problema de la mateixa institució i del mètode dʼensenyament que no pas un mal rendiment dels alumnes. Aquest fet condueix a repensar les institucions universitàries apostant cada cop més per la integració de la recerca des dels primers cursos, un seguiment més proper dels alumnes i potenciar lʼajuda entre companys de classe a lʼhora de compartir mètodes dʼestudi, per exemple.
Sylvia Hurtado ha estat directora durant una dècada de lʼInstitut de Recerca dʼEducació Superior (HERI) a la Universitat de Califòrnia, un centre que realitza, des de 1966, lʼenquesta més antiga dʼuniversitaris dels Estats Units. Hurtado ha dirigit diversos projectes internacionals sobre entorns dʼaprenentatge universitari, i la seva recerca ha incidit en polítiques dʼadmissió a la universitat, assumptes estudiantils i tutoria, entre dʼaltres, amb lʼobjectiu dʼaconseguir centres educatius més equitatius. És coneguda per les seves publicacions sobre el clima educatiu dels campus en relació amb diferents grups ètnics i racials. La revista Black Issues in Higher Education la va considerar una de les quinze persones més influents a lʼhora de potenciar beques i fomentar la integració dʼestudiants.
LʼObservatori es renova
Tal com explica el delegat del rector per a lʼObservatori de lʼEstudiant, Francisco Esteban, «lʼObservatori pretén funcionar en els pròxims anys a partir de línies de treball molt concretes. Dʼuna banda, la participació dels estudiants per fer estudis sobre diverses temàtiques que incideixin en la millora de la política universitària. De lʼaltra, la recerca sobre la vida universitària, dissenyant i posant en marxa un projecte de recerca específic sobre aquest tema».
LʼObservatori de lʼEstudiant té com a finalitat promoure i elaborar estudis en lʼàmbit de la vida universitària que permetin millorar les polítiques que afecten els estudiants. Aporta informació i dades sistemàtiques, qualitatives, quantitatives i rellevants, i les posa a disposició de les autoritats universitàries per facilitar i garantir que els processos de presa de decisions estan degudament documentats i motivats.
Es tracta de millorar les polítiques universitàries mitjançant la participació activa dels estudiants sustentada en estudis periòdics i sistemàtics sobre les condicions de vida i dʼestudis, la participació i els perfils dels estudiants de la UB, i comptant amb professors experts en els diferents àmbits relacionats amb lʼobjecte de lʼobservatori.