Notícies

Inici  >  Notícies > La caça i l’activitat pesquera alteren les dietes de lleons i ossos marins...

La caça i l’activitat pesquera alteren les dietes de lleons i ossos marins sud-americans

Els ossos marins s’han adaptat millor a l’impacte provocat en l’ecosistema per la caça i la pesca d’arrossegament des de finals del segle XX. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

Els ossos marins s’han adaptat millor a l’impacte provocat en l’ecosistema per la caça i la pesca d’arrossegament des de finals del segle XX. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

Els resultats d’aquest estudi de la UB podrien ajudar a dissenyar mesures adequades de gestió i conservació a l’Atlàntic sud-occidental. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

Els resultats d’aquest estudi de la UB podrien ajudar a dissenyar mesures adequades de gestió i conservació a l’Atlàntic sud-occidental. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

Per reconstruir les dietes d’aquests animals en diferents períodes, els investigadors han aplicat la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen a les restes òssies. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

Per reconstruir les dietes d’aquests animals en diferents períodes, els investigadors han aplicat la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen a les restes òssies. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

Malgrat que la caça s’hagi aturat, la població de lleó marí, espècie que comparteix hàbitat amb l’os marí, no ha aconseguit recuperar-se a l’Uruguai. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio

Malgrat que la caça s’hagi aturat, la població de lleó marí, espècie que comparteix hàbitat amb l’os marí, no ha aconseguit recuperar-se a l’Uruguai. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

Aquestes troballes indiquen que els ossos marins (<i>A. australis</i>) semblen presentar més plasticitat dietètica. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

Aquestes troballes indiquen que els ossos marins (A. australis) semblen presentar més plasticitat dietètica. Foto: Massimiliano Drago, UB-IRBio.

28/06/2018

Recerca

Investigadors de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona han reconstruït les pautes alimentàries que han mantingut els lleons i els ossos marins sud-americans a la zona del riu de la Plata (Uruguai) durant els últims 7.000 anys. Els resultats mostren que les dietes de les dues espècies eren diferents fins a finals del segle XX, moment en què van començar a convergir sense arribar a coincidir del tot.

Segons el treball, publicat a la revista Journal of Animal Ecology, els canvis en el repartiment de recursos podrien ser deguts a la caça d’aquests animals —que va començar al segle XVIII i va durar fins a la segona meitat del segle XX a l’Argentina i l’Uruguai— i a la pesca d’arrossegament de fons. Aquestes troballes podrien explicar les diferències observades en les tendències de les dues espècies a l’Atlàntic sud-occidental, on els ossos marins s’haurien adaptat més bé als canvis en la xarxa alimentària provocats per l’impacte humà. Aquesta informació és rellevant per dissenyar mesures adequades de gestió i conservació d’aquests ecosistemes.

L’investigador de la UB-IRBio Massimiliano Drago és el primer autor del treball, en què també han participat els experts Lluís Cardona i Lisette Zenteno (UB-IRBio), i Pablo Inchausti (Universitat de la República de l’Uruguai), entre altres investigadors.

Estudi dels patrons alimentaris des de l’Holocè mitjà

El lleó marí sud-americà (Otaria flavescens) és un mamífer marí de constitució robusta, amb un musell curt i aixafat, que abunda a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Perú fins al cap d’Hornos, i fins a les costes del Brasil. Amb una distribució geogràfica similar, l’os marí sud-americà (Arctocephalus australis) té la meitat de grandària i un musell més allargat, s’alimenta principalment de peixos pelàgics —espècies que viuen en aigües de fondària mitjana o a prop de la superfície— i ocupa una posició inferior en la piràmide alimentària de l’ecosistema marí en comparació amb l’altra espècie.

Per reconstruir les dietes d’aquests animals en diferents períodes, els investigadors han aplicat la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen a les restes òssies de lleons i ossos marins. Aquesta tècnica permet obtenir informació sobre els aliments consumits, ja que queden registrats en els teixits corporals amb un fraccionament isotòpic predictible.

«Els resultats mostren que els lleons i els ossos marins sud-americans presentaven una forta segregació tròfica durant l’Holocè mitjà (aproximadament entre 5.000 i 3.000 anys enrere) i al començament de la segona meitat del segle XX, però que aquesta segregació va disminuir amb el temps, particularment a finals del segle XX i començaments del XXI», explica Massimiliano Drago, membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la Universitat de Barcelona.

Efecte de l’explotació dels recursos marins

Per als investigadors, la progressiva convergència de les dietes de les dues espècies es podria explicar per la història recent de l’explotació de recursos marins a l’Uruguai, caracteritzada per una intensa explotació d’otàrids (lleons i ossos marins), i també per la sobreexplotació pesquera. Aquests canvis haurien modificat la dieta dels depredadors i l’estructura de tota la xarxa alimentària al riu de la Plata i a les aèries adjacents de l’oceà Atlàntic en els últims cinquanta anys.

«La disminució de la mida mitjana dels peixos demersals —els que viuen a prop del fons del mar—, per la captura dels espècimens més grans a causa de la intensa pesca d’arrossegament, podria haver estat particularment beneficiosa per als otàrids amb una boca petita o mitjana, és a dir, els ossos marins dels dos sexes i les femelles de lleó marí. En canvi, no ho hauria estat per als lleons marins mascles», assenyala l’investigador Massimiliano Drago, adscrit al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Més plasticitat dietètica de l’os marí

A més, segons el nou estudi, l’os marí també es podria haver beneficiat de la reducció d’un competidor potencial, com el lleó marí, l’abundància poblacional del qual ha disminuït com a conseqüència de la seva explotació comercial, de manera que ha deixat més disponibilitat de preses potencialment compartides.

«Malgrat que la caça s’hagi aturat, la població de lleó marí, espècie que comparteix hàbitat amb l’os marí, no ha aconseguit recuperar-se a l’Uruguai, i de fet, representa l’única població a l’àrea de distribució d’aquesta espècie que actualment té taxes de creixement negatives. Aquestes troballes indiquen que els ossos marins (A. australis) semblen presentar més plasticitat dietètica, fet que els ha permès obtenir més benefici dels canvis induïts en la xarxa tròfica per pressió antròpica», apunta Drago.

 

Els resultats també podrien ajudar a comprendre l’impacte de la pesca industrial en les relacions tròfiques de les comunitats de depredadors marins d’altres ecosistemes, i tenir implicacions en el camp de la biologia de la conservació. «L’estudi podria ser de rellevància per interpretar els comportaments actuals i permetre’ns predir els canvis futurs en l’estructura dels ecosistemes marins. És una informació bàsica per desenvolupar i implementar plans de gestió i conservació en les àrees marines protegides», conclou l’investigador.

 

Referència de l'article:

Drago, M.; Cardona, L.; Franco-Trecu, V.; Crespo, E. A.; Vales, D.; Borella, F.; Zenteno, L.; Gonzalez E. Inchausti, P. «Isotopic niche partitioning between two apex predators over time». Journal of Animal Ecology, 2017. Doi: 10.1111/1365-2656.12666

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona