Una explosió estel·lar condiciona lʼhabitabilitat de lʼexoplaneta més proper a la Terra
Un equip dʼinvestigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (UNC-CH, EUA) i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), ha detectat la primera superfulguració observable a ull nu de lʼestrella Pròxima del Centaure, la més propera al Sol. Els resultats obtinguts limiten lʼhabitabilitat del planeta Pròxima b, que orbita aquesta estrella.
Un equip dʼinvestigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (UNC-CH, EUA) i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), ha detectat la primera superfulguració observable a ull nu de lʼestrella Pròxima del Centaure, la més propera al Sol. Els resultats obtinguts limiten lʼhabitabilitat del planeta Pròxima b, que orbita aquesta estrella.
Una fulguració és un fenomen que provoca un augment de la brillantor de lʼestrella a causa de la seva activitat magnètica. En el cas de Pròxima del Centaure, una estrella més activa que el Sol, aquestes fulguracions emeten quantitats letals de radiació ultraviolada i partícules carregades, com ara protons, que poden destruir lʼozó (O3) de lʼatmosfera del planeta Pròxima b. Aquesta recerca, publicada a la revista The Astrophysical Journal Letters, estableix que la distribució temporal d'aquestes superfulguracions és dʼalmenys cinc per any, fet que implica que el 90 % de l'O3 de Pròxima b quedaria eliminat en cinc anys, i la resta s'eliminaria en escales de 100.000 anys», explica Octavi Fors (ICCUB, UCN-CH, RACAB), un dels autors del treball.
«El fet que Pròxima b no tingui ozó, i que el nivell de radiació ultraviolada sigui unes cent vegades més intens que el que pot suportar el microorganisme més resistent conegut, constreny molt el tipus de vida possible a la superfície del planeta. Aquesta sʼhauria de circumscriure a organismes extremadament resistents a la radiació ultraviolada», remarca Daniel del Ser (ICCUB, UNC-CH, RACAB), coautor de lʼestudi. «De fet —continua lʼinvestigador—, les formes de vida que no estiguin protegides sota una superfície (un oceà, per exemple) difícilment podrien sobreviure en un planeta exposat a aquest tipus dʼemissions ultraviolades tan violentes».
Les dades es van obtenir del telescopi Evryscope, que fa observacions de tot el cel austral visible cada dos minuts. Concretament, aquesta superfulguració es va observar el març del 2016, quan lʼestrella Pròxima del Centaure va esdevenir setanta vegades més brillant, i per tant, va ser observable a ull nu.
Simultàniament a les observacions de lʼEvryscope, mitjançant lʼespectrògraf dʼalta resolució HARPS sʼha pogut analitzar lʼespectre visible de la superfulguració, per determinar, entre dʼaltres, lʼexistència dʼejecció de massa coronal. A més a més, sʼhan modelitzat els efectes fotoquímics dels compostos atmosfèrics produïts per aquesta activitat estel·lar extrema.
Referència de lʼarticle:
Ward S. Howard, Matt A. Tilley, Hank Corbett, Allison Youngblood, R. O. Parke Loyd, Jeffrey K. Ratzloff, Nicholas M. Law, Octavi Fors, Daniel del Ser, Evgenya L. Shkolnik, Carl Ziegler, Erin E. Goeke, Aaron D. Pietraallo, Joshua Haislip. «The first naked-eye superflare detected from Proxima Centauri». The Astrophysical Journal Letters, 860:L30, juny de 2018.