Catorze associacions d'universitats fan una crida a la UE per augmentar els fons del futur Horitzó Europa
El 17 de juny passat, la Comissió Europea va publicar la proposta per al nou programa de recerca de la Unió Europea, que sʼanomenarà Horitzó Europa. Ara, a partir dʼuna iniciativa de la LERU, catorze associacions dʼuniversitats han publicat un informe conjunt en el qual demanen a les institucions de la UE un augment de pressupost per al nou programa marc (2021-2027), així com millorar-ne el contingut i reconsiderar la distribució del pressupost en els diferents pilars en què es fonamenta.
El 17 de juny passat, la Comissió Europea va publicar la proposta per al nou programa de recerca de la Unió Europea, que sʼanomenarà Horitzó Europa. Ara, a partir dʼuna iniciativa de la LERU, catorze associacions dʼuniversitats han publicat un informe conjunt en el qual demanen a les institucions de la UE un augment de pressupost per al nou programa marc (2021-2027), així com millorar-ne el contingut i reconsiderar la distribució del pressupost en els diferents pilars en què es fonamenta.
La proposta presentada per la UE dota amb 100.000 milions dʼeuros el programa Horitzó Europa, i les associacions universitàries reclamen que fan falta fins a 160.000 milions dʼeuros per dur a terme aquest ambiciós programa.
El nou programa marc, que sʼha de posar en marxa el gener del 2021, està centrat en tres pilars: I Ciència oberta, II Reptes globals i competitivitat industrial, i III Innovació oberta. Aquests tres pilars se sustentaran en un IV pilar de consolidació dels objectius de lʼanomenada àrea de recerca europea (ERA).
Les catorze associacions signants del document són:
Aliança Europea de Ciències Socials i Humanitats (EASSH), Associació dʼUniversitats Europees (EUA), Associació Europea dʼEducació en Enginyeria (SEFI), Associació Europea de Directors i Administradors de Recerca (EARMA), Conferència dʼEscoles Europees per a lʼEnsenyament i la Recerca en Enginyeria Avançada (CESAER), Consorci Europeu dʼUniversitats Innovadores (ECIU), Grup Coïmbra, Lliga Europea dʼUniversitats de Recerca (LERU), Lliga IDEA, The Guild, Xarxa CLUSTER, Xarxa dʼUniversitats Aurora, Xarxa dʼUniversitats de Capitals Europees (UNICA) i Xarxa de Joves Universitats Europees de Recerca (YERUN).
Llegiu lʼinforme dʼaquestes associacions:
Universitats unides pel millor Horitzó Europa
Després de publicar la proposta del 9è Programa marc de recerca i innovació (Horitzó Europa), catorze associacions europees en representació de les universitats sʼhan unit per donar-hi una resposta. Per a les universitats, és crucial crear el millor Horitzó Europa possible ja que el programa permetrà dʼaconseguir els objectius i els valors fonamentals dʼEuropa. Reforçant la recerca i la innovació, Horitzó Europa tindrà un impacte en la vida diària dels ciutadans europeus, la societat i lʼeconomia europea.
Per tant, demanem al Parlament Europeu i al Consell Europeu que donin suport a Horitzó Europa i que hi incorporin els canvis següents per garantir que es compleixi el projecte de la UE:
- Augmentar el pressupost total dʼHoritzó Europa.
- Revisar lʼassignació de pressupostos.
- Situar la implementació de lʼàrea de recerca europea (ERA) al centre dʼHoritzó Europa en tots els seus pilars.
- Preveure millors vincles entre recerca, innovació i educació.
- Incloure en totes les missions i clústers una reflexió humanística i social, i opcions per a la recerca fonamental.
La nostra recomanació més important és incrementar el pressupost total dʼHoritzó Europa i revisar-ne la distribució. El passat mes de març vam fer una crida conjunta per doblar el pressupost de la UE en recerca i innovació, i avui tornem a recordar aquest missatge: es necessiten 160.000 milions dʼeuros per complir Horitzó Europa.
Un pressupost total més alt també permetria tractar la nostra segona preocupació, que és la necessitat de revisar lʼassignació del pressupost. La distribució dels fons sʼha de centrar en aquells programes en què estigui comprovat que generen valor afegit a la UE, contribueixen al panorama de la recerca i la innovació europees i reforcen el capital humà europeu. Això és exactament el que han proporcionat les accions Marie Skłodowska Curie i el Consell Europeu de Recerca. Per aquesta raó, i per multiplicar els efectes dels seus èxits, es mereixen un augment substancial del pressupost.
Lʼassignació dels pressupostos als clústers del pilar II necessita una revisió. Mentre que el pressupost general del pilar II ha augmentat substancialment, la distribució dels pressupostos no està dividida de manera justa entre els grups. Acceptem una proposta de cinc clústers, però una distribució de pressupostos més equilibrada ha de tractar el fet que tots ells són els reptes més urgents per a la nostra societat.
Constatem positivament que hi ha un augment de «lʼexcel·lència compartida» en el pilar IV (Reforç de lʼespai europeu de recerca), que és un element important per construir lʼàrea de recerca europea. En aquest context, és important recordar que la seva implementació ha de ser un objectiu global dʼHoritzó Europa i que es necessita inversió i suport suficients a escala nacional per acabar amb la divisió entre recerca i innovació als estats membres.
Les universitats tenen un paper clar i central a lʼhora de tractar els actuals reptes globals i dʼajudar a estimular la competitivitat industrial. No hi ha altres organitzacions que puguin tractar aquests temes dʼuna manera holística, tenint en compte la dimensió de la societat. Les universitats, per tant, hi haurien de tenir un paper clau desenvolupant i gestionant missions.
Les universitats són líders per promoure la transferència de resultats de la recerca a la societat i al mercat, sobretot a través de capital humà. Per tant, el paper de les universitats en el Consell Europeu dʼInnovació sʼha dʼampliar i reconèixer. Els vincles entre recerca, innovació i educació a Horitzó Europa sʼhan de millorar i expandir en el nou programa.
Finalment, demanem una visió humanística i social més forta en tot el programa, sobretot en els clústers del pilar II. Des dʼHoritzó Europa, els interessos de la indústria a curt termini no haurien de predominar sobre els beneficis de la societat a llarg termini. Fins i tot quan el punt de mira és la tecnologia i les activitats orientades al mercat, sʼhan dʼincloure les reflexions sobre com afecta tot això en la nostra societat. De la mateixa manera, per poder tractar problemes globals actuals i crear innovacions trencadores, es necessiten idees noves basades en la recerca i no només en projectes que desenvolupen visions ja conegudes. Les activitats orientades al mercat sʼhaurien de complementar explícitament amb recerca fonamental.
Hi ha altres aspectes a les propostes dʼHoritzó Europa que trobem importants. En els propers mesos i setmanes molts de nosaltres publicarem informes per separat sobre aquestes qüestions.
Esperem continuar la nostra feina amb la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE per donar suport a lʼaprovació dʼHoritzó Europa i comprometreʼns activament amb el procés de cooperació per garantir lʼèxit dʼaquest programa.
Enllaç al document en anglès.
Enllaç a la proposta dʼHoritzó Europa.