Un estudi científic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins
Un estudi internacional publicat a la revista Molecular Psychiatry ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins. En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacològiques, participen els investigadors Bru Cormand i Noèlia Fernàndez Castillo, de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), que són experts en lʼàmbit de lʼanàlisi de dades genòmiques i de xarxes dʼinteracció gènica.
Un estudi internacional publicat a la revista Molecular Psychiatry ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins. En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacològiques, participen els investigadors Bru Cormand i Noèlia Fernàndez Castillo, de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), que són experts en lʼàmbit de lʼanàlisi de dades genòmiques i de xarxes dʼinteracció gènica.
Lʼorigen de la conducta violenta és multifactorial i respon a la interacció de diversos factors —biològics, culturals, socials, etc.— que poden modular lʼexpressió del comportament humà. La nova recerca, dirigida per lʼexpert Stephen V. Faraone, de la Universitat Estatal de Nova York (Estats Units), aporta una visió més profunda i integradora sobre la base genètica de lʼagressivitat i les vies funcionals comunes que modulen el circuit cerebral de la conducta violenta en espècies diferents.
De ratolins i humans: gens, evolució i agressivitat
Tal com explica el professor Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica de la Facultat de Biologia de la UB, «lʼagressivitat és un tret conservat al llarg de lʼevolució biològica perquè té avantatges per a la supervivència de les espècies (accés a recursos, aparellament, etc.). En aquesta línia, el nostre estudi se centra en les bases biològiques de lʼagressivitat, és a dir, en aquells factors endògens que predisposen a manifestar determinats comportaments antisocials», assenyala lʼexpert.
«Ara bé —continua—, lʼagressivitat també té un component ambiental molt significatiu, que no ha estat considerat en aquest treball científic. Així doncs, seria interessant poder combinar dades genètiques i ambientals dels mateixos individus per tenir en compte les interaccions que es poden produir entre els diferents factors de risc que influeixen en aquest tipus de conducta».
Humans i ratolins comparteixen una base genètica comuna per al comportament violent, apunten els autors. En concret, sʼhan identificat quaranta gens en humans i ratolins que poden conferir risc envers les conductes agressives «i que participen en processos biològics relacionats amb el desenvolupament i la funció del sistema nerviós central, la senyalització intercel·lular i el manteniment de les funcions cel·lulars», detalla la investigadora Noèlia Fernàndez Castillo (IBUB-CIBERER-IRSJD).
«És probable que alguns gens determinats funcionin com a nodes importants de les xarxes gèniques de predisposició al comportament violent, i probablement estarien molt relacionats amb altres gens amb un rol més secundari», remarca la investigadora.
«Si algun dʼaquests gens centrals està alterat, podria afectar la resta de gens i donar lloc al fenotip agressiu», explica. Per exemple, el gen RBFOX1 —identificat en el nou treball i esmentat en un article anterior del mateix equip de recerca aparegut a European Neuropsychopharmacology (2017)— regula lʼexpressió de quinze dels quaranta gens identificats en lʼestudi. Un altre dels gens assenyalat —MAOA, que codifica un enzim metabolitzador del neurotransmissor serotonina— està relacionat amb medicaments emprats per tractar diverses patologies psiquiàtriques, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).
Agressivitat: del TDAH a la depressió major
La recerca també revela una base genètica compartida entre lʼagressivitat en nens i adults i el trastorn per dèficit dʼatenció i hiperactivitat (TDAH), i entre lʼagressivitat en adults i la depressió major (MDD). En canvi, no sʼha constatat cap correlació genètica amb altres trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme o estrès posttraumàtic), de manera que tot indica que aquestes patologies no compartirien factors genètics de risc amb lʼagressivitat.
El protocol experimental del nou estudi combina diverses anàlisis que avaluen les bases genètiques de lʼagressivitat des de perspectives diferents. En el cas dels humans, sʼhan analitzat diversos estudis dʼassociació —entre pacients i voluntaris sans— a escala genòmica (GWAS), per identificar variants genètiques de risc que són freqüents en la població general, i també dades transcriptòmiques que assenyalen alteracions de lʼexpressió gènica associades a determinats fenotips agressius. En els models murins sʼhan estudiat gens que sʼexpressen de manera diferencial en animals agressius i no agressius dʼuna mateixa soca, i també altres gens que, un cop inactivats —en ratolins transgènics—, donen lloc a un fenotip agressiu, a vegades associat a una simptomatologia més àmplia.
Abordar dʼuna manera global les vies funcionals implicades en la conducta violenta ha permès conèixer amb més detall els mecanismes moleculars que operen rere lʼagressivitat. «La conclusió més rellevant de lʼestudi és que molts gens es relacionen amb lʼagressivitat dʼacord amb els resultats de metodologies experimentals ben diferents, fet que reforça la seva participació en aquest perfil de comportament», subratllen Cormand i Fernàndez Castillo, que són membres del consorci internacional multidisciplinari Aggressotype per a lʼestudi de les causes biològiques i ambientals de lʼagressivitat.
En el marc del consorci, els experts de la UB han publicat diversos articles que han perfilat diversos gens candidats —en humans, en models murins, en peix zebra i en insectes— com a factors de predisposició a alteracions de la conducta.
Violència: governs, comunitats i individus poden canviar la situació al món
«El segle XX serà recordat com un segle marcat per la violència. Moltes persones que hi conviuen quasi diàriament han assumit la violència com a consubstancial a la condició humana, però no és així. És possible prevenir-la. Els governs, les comunitats i els individus poden canviar la situació», explicava Nelson Mandela, polític i premi Nobel de la Pau lʼany 1993, en lʼinforme mundial sobre violència i salut de lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS, 2002). Lʼany 2014, lʼinforme de lʼOMS sobre la situació mundial de la prevenció de la violència rememorava les paraules de Nelson Mandela i feia una crida a tots els països per millorar les mesures preventives contra les conductes violentes. És en aquest escenari mundial, davant dʼuna problemàtica que afecta de manera dramàtica totes les capes de la societat, que la recerca científica tindrà cada cop més rellevància en el coneixement de les bases de les conductes antisocials i en la millora de la prevenció dels episodis de violència i agressivitat en la societat del segle XXI.