Projecció de ʼBrava, Victòriaʻ, en un acte que presentarà Maria Gorgues, directora del documental
Aquest dijous, 12 de juliol, a les 19 h, es projectarà Brava, Victòria, en un acte que presentarà la directora dʼaquest documental, la periodista catalana Maria Gorgues, a la sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona (Francesc Layret, 78-82). Prèviament, a les 18.15 h, hi haurà una visita guiada, a càrrec dels comissaris de la mostra: Marc Busquets Figuerola i Helena Mora Gutiérrez, coordinador artístic i directora de la Fundació Victoria de los Ángeles, respectivament.
Aquest dijous, 12 de juliol, a les 19 h, es projectarà Brava, Victòria, en un acte que presentarà la directora dʼaquest documental, la periodista catalana Maria Gorgues, a la sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona (Francesc Layret, 78-82). Prèviament, a les 18.15 h, hi haurà una visita guiada, a càrrec dels comissaris de la mostra: Marc Busquets Figuerola i Helena Mora Gutiérrez, coordinador artístic i directora de la Fundació Victoria de los Ángeles, respectivament.
El documental, estrenat al Memorimage 2011 de Reus, parla d'aquest homenatge visual a Victoria de los Ángeles, de la seva concepció artística i dels detalls del muntatge del film. Lʼactivitat es fa en el marc de lʼexposició «Victoria de los Ángeles. La veu que sorgí de la Universitat», que es podrà visitar en aquest centre badaloní fins al 23 de setembre.
La mostra forma part de la programació que el Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona i la Regidoria de Badalona Educadora organitzen conjuntament a la sala dʼexposicions Josep Uclés del Centre Cultural El Carme. Els visitants hi trobaran fotografies i retrats pintats de lʼartista, així com diaris personals, partitures, discos i documents diversos. També sʼhi exposaran alguns dels seus vestits, peces de bijuteria i altres objectes personals. Tots els originals exposats són propietat de la Fundació Victoria de los Ángeles i habitualment estan dipositats a les instal·lacions de les entitats col·laborades de la mostra: lʼESMUC, el Gran Teatre del Liceu, lʼArxiu Nacional de Catalunya, el Palau de la Música Catalana i lʼInstitut del Teatre.
Una vida dedicada a la música i vinculada a la Universitat de Barcelona
Filla dʼun bidell de la Universitat de Barcelona, la soprano catalana Victoria de los Ángeles va néixer a lʼEdifici Històric el 1923 i hi va viure tota la seva infantesa i adolescència, fins als vint-i-cinc anys. A aquest estret lligam històric cal afegir-hi que la intèrpret va ser reconeguda amb el doctorat honoris causa per aquesta Universitat el 1987. Ara fa un any, es va signar un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Fundació Victoria de los Ángeles.
El debut oficial de la soprano va ser el 1944 al Palau de la Música Catalana, i el 1945 al Gran Teatre del Liceu, amb la interpretació del paper de comtessa dʼAlmaviva a Les noces de Fígaro, de Mozart. Des del 1941, ja se lʼhavia sentida en concerts com a amateur i com a membre del grup vocal Ars Musicae, especialitzat en música del Renaixement i dirigit per Josep Maria Lamaña amb lʼassessorament dʼHigini Anglès.
El 1947 va guanyar el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 va actuar a París (amb Faust, de Gounod), al Covent Garden de Londres (amb La Bohème, de Puccini) i a La Scala de Milà (amb un recital i, lʼany següent, amb Ariadna a Naxos, de Strauss). El 1951 es va presentar al Metropolitan Opera House de Nova York, i des dʼaleshores va actuar arreu del món.
Paral·lelament a la seva tasca operística, també va desenvolupar una extensa carrera com a concertista. De fet, era una gran defensora de la música de cambra i va fer molts recitals en els quals combinava el lied alemany, la melodia francesa i la cançó catalana i espanyola. Se la considera una gran ambaixadora internacional de la cultura catalana i espanyola.
En el decurs de la seva vida va rebre diversos guardons i distincions, entre els quals hi ha el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (1978), el Premi Príncep dʼAstúries de les Arts (1991), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1993) i la Legió dʼHonor de França (1994). Així mateix, va ser nomenada acadèmica dʼhonor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981). La seva discografia comprèn vint-i-dues òperes completes i uns quaranta discos amb obres diverses.