La col·lecció de Bioètica, dʼEdicions de la UB, obté el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica

La col·lecció de Bioètica promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica.
La col·lecció de Bioètica promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica.
Cultura
(11/07/2018)

La col·lecció de Bioètica, dirigida per María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD-UB), ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica, una distinció que atorguen lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

La col·lecció de Bioètica promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica.
La col·lecció de Bioètica promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica.
Cultura
11/07/2018

La col·lecció de Bioètica, dirigida per María Casado, directora de lʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD-UB), ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica, una distinció que atorguen lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

La col·lecció de Bioètica promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans).

La Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE) va endegar el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica lʼany 2015, conjuntament amb lʼANECA i la FECYT, amb lʼobjectiu de reconèixer lʼexcel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades.

La col·lecció de Bioètica, que Edicions de la UB edita des del 2012, inclou monografies, obres col·lectives, i també els documents i declaracions (en accés obert i traduïts a diferents llengües) del Grup dʼOpinió de lʼObservatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de la Universitat de Barcelona. Aquesta entitat, a través del diàleg constant entre universitat i societat, pretén incidir en el poder legislatiu i polític per tal de propiciar canvis normatius i generar opinió en les societats científiques, els mitjans de comunicació i la ciutadania.

El consell editorial està format per Sarah Chan (Universitat dʼEdimburg), Itziar de Lecuona (Universitat de Barcelona), Florencia Luna (Universitat de Buenos Aires), Albert Royes i Qui (Universitat de Barcelona), Rodolfo Vázquez (Institut Tecnològic Autònom de Mèxic). D'aquesta manera, la col·lecció de Bioètica aspira a convertir-se en un referent que, des de lʼacadèmia i en el marc dels processos dʼinvestigació interdisciplinaris, promogui el debat sobre les qüestions de la bioètica considerades clàssiques, com ara lʼinici i la fi de la vida o les relacions metge-pacient, i també les més innovadores, fruit de lʼimpacte del coneixement científic i les seves aplicacions en lʼésser humà, la societat i el medi ambient. A més, pretén generar un pensament crític, incorporar enfocaments multiculturals i projectar la investigació en bioètica vinculada als drets humans internacionalment reconeguts, que avui en dia es produeix en lʼàmbit iberoamericà.

Els darrers títols publicats són: La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti; De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni; Morir en libertad, dʼAlbert Royes (coord.); Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coord.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Document sobre bioètica i discapacitat, de María Casado i Antoni Vilà (coord.); ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coord.); Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, dʼEleonora Lamm, i La confidencialitat en lʼassistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan.

María Casado és professora a la Facultat de Dret de la UB i directora de lʼOBD de la Universitat de Barcelona des que es va fundar lʼany 1995. El 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB. Ha estat membre del Comitè de Bioètica dʼEspanya, de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona i del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, així com de l'Associació Internacional de Bioètica (IAB). El 2006 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic, i el 2017 el reconeixement a la defensa i promoció dels drets humans que atorga la Suprema Cort de Justícia de la Nació de Mèxic. La seva principal línia de recerca és la relació entre bioètica i dret, especialment els drets humans, i la discussió i lʼanàlisi dels anomenats casos difícils que els avenços de la biotecnologia imposen a la societat com un repte a causa de les seves implicacions ètiques, jurídiques i socials. A banda de les obres que ha publicat en la col·lecció, també cal destacar-ne les següents: Nuevos materiales de bioética y derecho (comp.) (Mèxic, 2007); Las leyes de la bioética (Barcelona, 2004); El Alzheimer: problemas éticos y jurídicos (comp.) (València, 2002), i Estudios de bioética y derecho (comp.) (València, 2000).