Un estudi de la UB avala la viabilitat de desenvolupar un sistema de predicció estacional dʻincendis a escala global
Investigadors de la Universitat de Barcelona han desenvolupat un nou sistema per millorar la predictibilitat del risc dʼincendis relacionat amb causes climàtiques. El treball, publicat a la revista Nature Communications, utilitza per primera vegada els pronòstics estacionals de variables com la temperatura i les precipitacions per predir lʼextensió de superfície cremada en les diferents estacions de lʼany i a escala global. Els resultats de lʼestudi complementen els sistemes de predicció existents i podrien servir per desenvolupar un sistema de pronòstic estacional que operi globalment i ajudi a desenvolupar estratègies de gestió dʼincendis.
Investigadors de la Universitat de Barcelona han desenvolupat un nou sistema per millorar la predictibilitat del risc dʼincendis relacionat amb causes climàtiques. El treball, publicat a la revista Nature Communications, utilitza per primera vegada els pronòstics estacionals de variables com la temperatura i les precipitacions per predir lʼextensió de superfície cremada en les diferents estacions de lʼany i a escala global. Els resultats de lʼestudi complementen els sistemes de predicció existents i podrien servir per desenvolupar un sistema de pronòstic estacional que operi globalment i ajudi a desenvolupar estratègies de gestió dʼincendis.
Marco Turco, investigador Juan de la Cierva del Departament de Física Aplicada de la UB, és el primer autor del treball, en el qual també participa la professora M. Carme Llasat, del mateix departament. També han format part de lʼestudi els experts Sonia Jerez, de la Universitat de Múrcia, Francisco J. Doblas Reyes, del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Amir AghaKouchak, de la Universitat de Califòrnia (EUA) i Antonello Provenzale, de lʼInstitut de Geociències i Georecursos (IGG) del Consell Nacional de Recerca (CNR) italià.
El model clima-incendis i els pronòstics estacionals
El nou model es basa en un índex de precipitacions estandarditzat que quantifica les condicions de dèficit o excés de pluges en un lloc per a un determinat lapse de temps. Lʼestudi combina models empírics que relacionen lʼàrea cremada amb dades prèvies sobre precipitacions, i a aquesta informació sʼincorporen els pronòstics estacionals climàtics de la zona. «Aquests pronòstics estacionals no et diuen quin dia específic sʼarribarà a una temperatura màxima superior a un llindar determinat o a una precipitació significativa, però permeten predir les anomalies climàtiques —diferència observada en un lloc respecte a la seva normal climàtica— per als propers mesos i estacions», explica Marco Turco, investigador del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la UB.
En concret, el model es basa en gran mesura en la fusió de lʼevolució climàtica observada durant els mesos previs a la temporada dʼincendis amb els pronòstics estacionals. «Combinar observacions amb pronòstics climàtics és una característica especial del nostre sistema que contribueix substancialment a augmentar la predictibilitat dels incendis, aprofitant al màxim la millor informació disponible», explica lʼinvestigador. «Primer —continua—, vam desenvolupar un model empíric per quantificar lʼàrea cremada en funció de si lʼestiu, per exemple, es preveu sec o no; posteriorment, vam utilitzar els pronòstics estacionals del clima per determinar el risc de sequera previst i vam incorporar aquesta informació al nostre model».
Segons lʼestudi, a partir dʼaquesta informació, la capacitat de predir els incendis estacionals és significativa en bona part del planeta (permet establir prop del 40 % de lʼàrea susceptible de cremar-se). «Les regions on es troben correlacions significatives també inclouen àrees extratropicals, com lʼEuropa mediterrània i les regions del centre i el nord de lʼÀsia, amb uns sistemes dinàmics de pronòstic estacional del clima de capacitat de predicció limitada, com és ben sabut. Aquesta capacitat predictiva —sobretot en el cas de les precipitacions— és més gran a les zones tropicals, sobretot per la influència de fenòmens dʼescala global com El Niño. En altres zones, el nostre model es beneficia de la incorporació dʼinformació climàtica observada per augmentar la predictibilitat del risc dʼincendis», explica Marco Turco.
Sistema transnacional de predicció dʼincendis
Els investigadors assenyalen que els estudis que avaluen la capacitat de les prediccions climàtiques estacionals per pronosticar incendis són encara relativament escassos i estan limitats principalment a una sola temporada o regió. En canvi, «una de les claus dʼaquest model és la seva capacitat de predicció a escala global i per a totes les estacions de lʼany», destaca Marco Turco.
En moltes ocasions, el desenvolupament i lʼevolució dels grans incendis depenen de fenòmens com sequeres i onades de calor que afecten àrees molt extenses, més enllà de les fronteres nacionals. «Lʼestudi proporciona la base científica necessària per desenvolupar un sistema global de pronòstic estacional dʼincendis que permeti una gestió transnacional de riscos. No obstant això, el desenvolupament dʼun prototip que sigui operatiu encara és un gran desafiament a causa de la manca de dades de bona qualitat en regions poc monitoritzades històricament, com Àfrica i Sud-amèrica », conclou lʼinvestigador.
Referència de lʼarticle:
Turco, M.; Jerez, S.; Doblas Reyes, F. J.; AghaKouchak, A.; Llasat, M. C.; Provenzale, A. «Skilful forecasting of global fire activity using seasonal climate predictions». Nature Communications, 2018. Doi: 10.1038/s41467-018-05250-0