Físics i matemàtics estudien lʼevolució del llenguatge a partir dels canvis de normes lingüístiques

L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.
L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.
Recerca
(19/10/2018)

Un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) analitza el procés dʼevolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.

L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.
L'estudi analitza el procés d’evolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.
Recerca
19/10/2018

Un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) analitza el procés dʼevolució del llenguatge observant 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos darrers segles en les llengües espanyola i anglesa.

Lʼestudi lʼhan dut a terme els investigadors del Departament de Física de la Matèria Condensada i de lʼInstitut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) Albert Díaz-Guilera i Roberta Amato, juntament amb lʼinvestigador Andrea Baronchelli, professor a la Universitat City de Londres, i Lucas Lacasa, de la Universitat Queen Mary de Londres.

«En aquest treball hem identificat diferents patrons per adoptar la norma lingüística en funció de si es tracta dʼun canvi espontani o segueix els canvis proposats per una institució», explica Albert Díaz-Guilera, director de lʼUBICS. «Dʼaltra banda, proposem un model matemàtic simple que reprodueix totes les observacions empíriques i que permet millorar el nostre coneixement de lʼevolució cultural del llenguatge i del comportament col·lectiu en resposta a certes propostes», conclou. 

Tres escales de temps

El 1815 la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) va introduir una norma per la qual certes paraules que sʼescrivien amb q passaven a escriureʼs amb c, com ara quadro-cuadro, quando-cuando o quotidiano-cotidiano. També sʼha analitzat el canvi introduït el 1884 pel qual algunes paraules passaven a estar accentuades (guion-guión) o doblaven la r (virey-virrey). «En aquests casos el canvi és pràcticament immediat, i a partir del mateix any ja es veu que sʼutilitza de manera generalitzada el canvi que proposa la RAE», apunta lʼinvestigador.

En lʼanàlisi de les dades, els autors han identificat tres conductes diferents en funció de lʼorigen del canvi. Els exemples de la RAE entren dins del primer tipus, en el qual la norma ve donada per una institució formal.

El segon és el cas dʼuna institució informal, com els nous diccionaris publicats als Estats Units durant els segles XIX i XX. Tal com explica Roberta Amato, estudiant de doctorat de la UB i coautora de lʼestudi, en aquest cas es van analitzar «milions de llibres digitalitzats per Google i es van agafar exemples de lʼaparició de lʼortografia de lʼanglès nord-americà, com ara els canvis de behaviour a behavior, o analyse per analyze».
 
El darrer grup correspon a processos espontanis que tenen lloc fora de cap institució i que sorgeixen quan un nombre dʼusuaris prefereix la nova convenció en comptes de lʼantiga. És el cas, per exemple, de lʼús de les dues formes del subjuntiu en castellà: anduviera o anduviese.

Un altre cas analitzat, i que encara és de discussió actualment, és la utilització o no de lʼaccent en lʼadverbi solo, per al qual fins no fa gaire era acceptat lʼaccent diacrític. En aquest cas, una norma molt recent de la RAE lʼelimina completament, tal com podeu veure en aquesta fitxa.

Les corbes temporals de cadascun dels casos estudiats permet distingir tres escales de temps diferents. Per dur a terme lʼestudi sʼha utilitzat Google Ngram Corpora, una base de dades que conté més de cinc milions de textos digitalitzats amb la col·laboració de milers de biblioteques dʼarreu del món, i que també ofereix un baròmetre sobre el canvi de lèxic.

«Lʼestudi té moltes implicacions», destaca Andrea Baronchelli, coordinador del treball. «La llengua és un camp enorme per comprovar teories de canvis gràcies als textos digitalitzats, però els mecanismes que hem identificat també sʼapliquen a altres camps. Diversos grups, des de governs fins a organitzacions privades, intenten influenciar conductes convencionals i creences, i sabem que les xarxes socials estan agilitzant el procés de canvi de comportament col·lectiu», explica lʼexpert. Segons lʼinvestigador, entendre com canvien les normes socials, i quines marques deixa aquest canvi en les dades, ens ajudarà a entendre millor la nostra societat i perfilar les intervencions orientades a contrastar efectes no desitjats.

Referència de lʼarticle:
Roberta Amato, Lucas Lacasa, Albert Díaz-Guilera i Andrea Baronchelli. «The dynamics of norm change in the cultural evolution of language». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), agost de 2018. DOI: 10.1073/pnas.1721059115