Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

El rector de la UB, el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats dʼenguany. El Premi José Manuel Blecua, que sʼatorga al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral, va ser per al treball «Does electoral competition curb party favoritism?», publicat per la investigadora Marta Curto a American Economic Journal: Applied Economics. La recerca analitza com la competència electoral limita el favoritisme polític en la distribució de les transferències que fan els governs regionals als municipis. En lʼarticle sʼexplica que els municipis de lʼEstat amb alcaldes que pertanyen al mateix partit polític que el del seu govern autonòmic reben, de mitjana, un 102 % més de transferències per part dʼaquest govern que els municipis no alineats políticament amb lʼexecutiu autonòmic. La xifra, però, baixa fins al 52 % si es tracta de territoris amb una elevada competència a les eleccions.

Lʼarticle publicat a la revista Nature Physics «Experimental free energy measurements of kinetic molecular states using fluctuation theorems» va ser reconegut amb el Premi Ramon Margalef a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada dʼuna tesi doctoral. Aquest treball, publicat el 2012, formava part de la tesi doctoral de la investigadora Anna Alemany, que es va presentar el 2014. En lʼestudi guardonat es demostra que és possible obtenir lʼenergia lliure —un valor que permet determinar la condició dʼequilibri i lʼespontaneïtat dʼuna reacció química— dels estats cinètics mitjançant lʼaplicació de teoremes de fluctuació, utilitzats habitualment en física estadística. En la part de treball experimental es van utilitzar pinces òptiques per enrotllar i desenrotllar mecànicament estructures dʼADN i accedir, així, a estats cinètics intermedis, és a dir, no estables.

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement va ser per a una aplicació desenvolupada per Ana M. Fernández Planas al Laboratori de Fonètica de la UB, en col·laboració amb lʼempresa de Madrid Team Training, sota lʼimpuls de Soraya del Portillo. Lʼaplicació, anomenada Chiara, permet als usuaris seguir un curs pràctic sobre tècniques dʼexpressió oral de manera completament autònoma i sense la intervenció de cap professor, de manera que qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent i unes ulleres de realitat virtual pot millorar les seves capacitats per parlar en públic. Chiara analitza les presentacions que fa lʼusuari durant el curs i avalua automàticament si aquesta persona és o no una bona oradora; a més, li dona la informació necessària per millorar la seva expressió en públic.

També va obtenir el Premi Antoni Caparrós una col·laboració en lʼàmbit de les plantes termosolars, que generen energia a partir de radiació solar concentrada que es converteix en vapor o aire calent. Concretament, el treball conjunt del Grup de Recerca DIOPMA de la Universitat de Barcelona i lʼempresa Abengoa ha estat clau per construir la primera planta comercial amb tecnologia cilindroparabòlica i emmagatzematge amb sals. En el marc del projecte, DIOPMA va desenvolupar una sèrie de metodologies que van ajudar a seleccionar els materials i validar el disseny dels tancs dʼemmagatzematge que possibiliten que la planta, construïda a Arkansas (Estats Units) el 2012, subministri electricitat de manera estable fins i tot quan no hi ha sol.

Impetux Optics, una spin-off de la Universitat de Barcelona, va guanyar el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora. És una de les escasses empreses del món que es dedica a la fabricació de pinces òptiques, una tecnologia situada en la intersecció entre la biologia, la nanociència i la fotònica i per la qual sʼha atorgat el Premi Nobel de Física del 2018 a Arthur Ashkin. Aquesta innovació, desenvolupada durant anys en el si del Grup de Biofotònica de la Facultat de Física de la UB, fa servir la llum per accedir a entorns tan complexos com lʼinterior d'una cèl·lula, i sense provocar-li cap mal. A més, permet manipular els objectes microscòpics per obtenir informació clau, fins ara inaccessible, sobre les interaccions que tenen lloc entre ells.

En la seva intervenció, Miquel Paraira va destacar que el conveni establert fa trenta anys per al control sistemàtic dels principals grups de virus que hi ha a lʼaigua no es limita només a això, sinó que també «inclou aspectes de recerca, per tal dʼanar incorporant els darrers avenços científics en la matèria». En aquest sentit, va explicar que, gràcies a aquesta supervisió —que molt poques empreses del món duen a terme dʼuna manera sistemàtica—, podem dir que «l'aigua de lʼaixeta de Barcelona és el producte alimentari més controlat del món, un producte amb la màxima garantia de seguretat i verificat no només internament sinó també a través dʼacords de col·laboració amb importants centres de recerca de referència mundial».