Guillem Anglada: «La ciència ha de passar a ser el tercer sector de la societat»

Què ens aporta el descobriment de nous exoplanetes per al coneixement de la Terra?
Hi ha diversos aspectes, un dels quals és conèixer com es formen els sistemes planetaris i els processos físics involucrats, com ara la dinàmica de fluids o lʼastrofísica: aquesta és la part estrictament científica de coneixement pur. Després hi ha altres factors, com ara donar resposta a grans qüestions per saber com és de comú el nostre planeta en el context de lʼUnivers, quin és lʼorigen de la vida i quines són les condicions necessàries perquè aquesta vida aparegui. Fins ara, sabem quines són les condicions suficients amb les quals hi ha vida al nostre planeta, però no sabem quines són les condicions necessàries. El fet de conèixer com dʼextraordinària és la Terra ens farà valorar-la més.

Actualment es coneixen prop de 3.500 exoplanetes; el més proper és Pròxima b, situat a quatre anys llum, i recentment se nʼha descobert un altre a onze anys llum. Què podem saber, ara, dʼaquests exoplanetes?

Ara mateix, el que hem fet és detectar-los dʼuna manera molt bàsica. Això consisteix a determinar que el planeta hi és, quin és el seu període orbital i quina massa té. Aquests dos planetes tenen una massa similar al nostre, i la distància a la qual es troben de la seva estrella fa que tinguin una temperatura també similar a la terrestre. Aquestes característiques són les que els fan especials i potencialment semblants a la Terra. Tot i així, com he dit abans, sabem quines són les condicions necessàries per a la vida i de moment aquestes ho són, però tenim una llista molt llarga de propietats i les hem dʼanar validant.

Pensa que podrem arribar a aquests planetes?
És evident que, si en algun moment podem anar a un altre sistema planetari, el de Pròxima b serà en tot cas el primer. Encara que quatre anys llum segueix sent lluny, és el més proper que tenim.

La idea dʼanar a altres sistemes planetaris i cercar-hi evidència de vida va començar als anys setanta amb Frank Drake i altres investigadors en el context de programes com SETI. Llavors es van fer càlculs i es va pensar en algunes tecnologies, com ara la fusió nuclear, però no han acabat de funcionar.
La nova línia de treball, liderada per inversors a Silicon Valley, és miniaturitzar les sondes. En comptes dʼenviar aparells de tones o centenars de quilograms, la idea és construir sondes molt petites basades en la tecnologia dels mòbils.

Per exemple, una vela solar impulsada per un làser podria assolir velocitats més altes que una gran sonda, i arribar fins a un 10-20 % de la velocitat de la llum. A aquesta velocitat es trigaria uns vint anys a arribar al planeta, i per tant, es podria fer lʼexperiment en una mateixa generació. Sense entrar en detalls tècnics, es calcula que en vint anys aquesta tecnologia podria estar disponible.

Aquesta proposta permetria fer més dʼun llançament: seʼn podrien fer centenars. El paradigma és molt diferent de lʼactual: ara cal quinze anys per desenvolupar una sonda i sʼhan de creuar els dits perquè tot funcioni correctament. A més, hi ha poca iteració tecnològica, tot es fa per primera vegada.

Un dels temes que més va destacar Nature del descobriment de Pròxima b va ser la campanya pública Pale Red Dot per fer el seguiment de la cerca de lʼexoplaneta. En què va consistir?

Aquest va ser realment un component important del projecte. Amb els recursos per a la campanya de detecció del planeta al voltant de Pròxima del Centaure vam fer una campanya de comunicació.

Mitjançant un web, una pàgina de Facebook i un perfil de Twitter, explicàvem els passos que anàvem fent, tot i que no sabíem si hi hauria cap planeta. A més, el projecte tenia una durada de dos mesos, un temps raonable per dur a terme una comunicació dʼaquest tipus. Vam publicar articles de científics coneguts, vam explicar els detalls tècnics de la ciència i vam fomentar la discussió. A banda que el descobriment de lʼexoplaneta més proper a la Terra fos molt rellevant, aquesta campanya va ajudar que després tingués molt més ressò i que sʼentengués el que havíem fet.

Aquesta part de comunicació, la vam dur a terme amb professionals de les unitats de comunicació i divulgació dels observatoris de lʼOrganització Europea per a la Recerca Astronòmica a lʼHemisferi Austral (ESO), i el treball conjunt va funcionar molt bé de cara a unificar la imatge del projecte a les xarxes socials i lʼús que en vam fer.

Encara que en principi anava dirigida a aconseguir públic general, això no va acabar de funcionar, però sí que vam aconseguir que ens seguissin periodistes científics, redactors científics de revistes, etc.

Quin era lʼobjectiu de la campanya? 

Aquests temes que són científicament populars sʼhan de fer servir perquè la gent entengui què és formular un experiment, què és lʼevidència científica. A més, la comunicació científica és un fenomen dʼactualitat global en un moment de crisi de credibilitat com el que vivim (antivacunes, negació del canvi climàtic, etc.). En aquest context, hem de fer que la ciència sigui oberta i sʼentengui en què consisteix un experiment.

Segons la meva opinió, la ciència ha de passar a ser el tercer sector de la societat. Hauríem de sortir a sèries de televisió com La Riera o als debats dels mitjans. Per aconseguir que se separin els temes de ciència dels temes com la fe. 

Pensa que és desconeixement...

No és una qüestió de desconeixement, sinó dʼentrenament del pensament crític. A Anglaterra, per exemple, ja estan implementant que en els projectes de recerca sʼassigni un pressupost de comunicació que sʼha de gastar. Algunes entitats finançadores demanen un pla de comunicació i divulgació amb pressupost i hores de comunicador. Això de tenir tres estudiants fent tuits, com es fa ara, no funciona. La tendència és que sʼhaurà dʼassignar a lʼentorn dʼun 2 o 3 % del pressupost dels projectes a comunicació. És com a les empreses: la comunicació forma part de lʼestratègia, és a dir, que ha dʼestar integrada en el projecte científic des del principi.

En el marc dels premis de la FBG, es premien casos de retorn a la societat dels coneixements adquirits. Pensa que la seva recerca té un retorn?

No tota la recerca bàsica acaba retornant, però només que un de cada deu projectes de recerca bàsica acabi amb una millora disruptiva, ja és suficient per justificar aquestes inversions.

Per fer ciència has de tenir unes fites, però sʼentén que quan es duu a terme una recerca hi haurà transversalitat amb diferents disciplines i tecnologia, i amb la societat, i aquest és el sentit de la recerca bàsica.

Vostè va fer la tesi a la UB en el marc de la missió Gaia. Ara que aquesta missió està a punt de publicar un nou catàleg, com creu que poden ajudar les dades de Gaia a la recerca dʼexoplanetes?

La missió Gaia és dʼastrometria, és a dir, es tracta de mesurar distàncies, òrbites... I aquesta és dʼaquelles tasques que sʼhan de fer. Hi ha branques de lʼastrofísica —com ara lʼestudi de galàxies, cúmuls, etc.— que necessiten més aquest tipus de dades per fer ciència. En el nostre cas, la comprensió del planeta depèn de la comprensió de lʼestrella. És a dir, com més dades tinguem de lʼestrella, millor entendrem lʼexoplaneta que lʼorbita. De fet, Gaia serveix per a tot, et dona els estàndards per poder calibrar les mides de lʼUnivers.

Ara fa prop de quatre anys que duu a terme la seva recerca al Regne Unit.  Com pot afectar el Brexit al món de la recerca?
A mi mʼafectarà segur, però encara no sé com. Hi ha molta incertesa. En el cas de les universitats, per exemple, a Anglaterra són entitats sense ànim de lucre, i les subvencions que reben depenen del nombre dʼestudiants, molts dʼells europeus.

Pel que fa a la recerca, el que sʼestan trobant és que actualment posar un investigador anglès al capdavant dʼun projecte internacional és molt arriscat. Cap projecte no obté resultats fins al cap de tres o quatre anys, i ara per ara el govern no pot assegurar-ne el pressupost.

Valora tornar?
No ho descarto, encara que hi ha pocs ajuts per a joves investigadors. Els programes que hi ha ara, com ICREA, semblen dirigits a investigadors més sèniors.