Notícies

Inici  >  Notícies > Comencen els treballs de restauració de l’obra ‘El rapte de les...

Comencen els treballs de restauració de l’obra ‘El rapte de les sabines’

L'obra <i>El rapte de les sabines</i> és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.

L'obra El rapte de les sabines és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.

31/07/2018

Cultura

L’obra El rapte de les sabines, que s'exposa a la sala de juntes de l’Edifici Històric, se sotmetrà durant els propers dos mesos a tasques de restauració. Es tracta d’un oli sobre llenç d’entre finals del segle XVII i inicis del XVIII, atribuït a l’escola de Sebastiano Conca i cedit a la UB des del 1882 pel Dipòsit del Museu del Prado.

Les tasques de restauració consistiran a fixar el color de les zones on s’ha aixecat, corregir les deformacions del pas del temps i fer neteja per treure'n la pol·lució i brutícia superficial, així com per eliminar-ne el vernís oxidat. El procés de restauració durarà aproximadament dos mesos i serà a càrrec de les restauradores Ana Ordóñez i Mariana Kahlo.

L’escena que es representa en l’obra és el rapte de les sabines, un episodi mitològic de la història de Roma. Segons explica la llegenda, per solucionar la majoria masculina de la població de la ciutat romana, es van organitzar unes proves esportives amb els pobles veïns. Un d’aquests, el de Sabínia, va anar-hi acompanyat de les dones i els fills dels jugadors. Un cop van començar les proves —i tal com estava acordat prèviament—, cada un dels romans va raptar una dona i després es va fer fora els homes. Aquesta és l’escena que veiem representada en l’obra de la sala de juntes. La llegenda també explica que els sabins van intentar contraatacar, però gràcies a la intervenció de les sabines es va arribar a una conciliació entre els dos grups. La narració mitològica fa referència al dèficit de dones que hi havia en una Roma tot just acabada de fundar i parla del fet que en algunes societats de l’antiguitat el rapte era una pràctica social admesa.

El tema del rapte de les sabines ha estat interpretat per una àmplia nòmina d’artistes al llarg de la història de l’art occidental. Entre els exemples més rellevants cal assenyalar les obres de Nicolas Poussin (1594-1665), Jacques Louis David (1748-1825) o Pablo Picasso (1881-1973), a més de la coneguda escultura florentina de Giambologna (1529-1608). L’obra de l’escola de Sebastiano Conca custodiada a la Universitat de Barcelona és una interpretació lliure del cèlebre Rapte de les sabines de Pietro da Cortona (1627-1629), custodiat als Museus Capitolins de Roma. Sebastiano Conca (ca. 1680-1764), procedent de Gaeta, es va formar a l’escola de Francesco Solimena a Nàpols i la seva obra es va inspirar en el tardobarroc italià de Luca Giordano, fet que es pot copsar en les seves obres a partir de l’aplicació del color, una il·luminació tenebrosa o l’esquema compositiu sobreposat característic del barroc.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona