La tecnologia GPS-GSM permet fer el seguiment transcontinental de lʼaufrany

L’aufrany (<i>Neophron percnopterus</i>) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
L’aufrany (Neophron percnopterus) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
Recerca
(21/01/2019)

Lʼaufrany (Neophron percnopterus) és una espècie migratòria en perill dʼextinció que trobem a les nostres contrades aproximadament entre els mesos de març i setembre, i que sʼestà a lʼÀfrica la resta de lʼany. No obstant això, avui en dia encara hi ha molt poca informació sobre com es produeix la migració dʼaquest rapinyaire —si fa aturades per alimentar-se, on sʼatura i durant quant temps— i quina mortalitat té —nombre de baixes i causes— durant els seus desplaçaments transcontinentals.

L’aufrany (<i>Neophron percnopterus</i>) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
L’aufrany (Neophron percnopterus) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
Recerca
21/01/2019

Lʼaufrany (Neophron percnopterus) és una espècie migratòria en perill dʼextinció que trobem a les nostres contrades aproximadament entre els mesos de març i setembre, i que sʼestà a lʼÀfrica la resta de lʼany. No obstant això, avui en dia encara hi ha molt poca informació sobre com es produeix la migració dʼaquest rapinyaire —si fa aturades per alimentar-se, on sʼatura i durant quant temps— i quina mortalitat té —nombre de baixes i causes— durant els seus desplaçaments transcontinentals.

Per això, durant lʼestació de reproducció de lʼany 2018, lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB va marcar amb emissors GPS sis individus dʼaufrany per fer-ne el seguiment: el Ros, lʼObac, lʼAvenc, lʼOrís, el Picatxo i lʼAsticot. Els tres primers havien nascut durant el 2018: el Ros i lʼObac procedien del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac, i lʼAvenc, de lʼEspai Natural de les Guilleries-Savassona. LʼOrís era un jove aufrany nascut el 2017 i procedent dʼun centre de recuperació; en Picatxo havia nascut el 2016 a la Garrotxa, i lʼAsticot va néixer el 2014 al sud de França. Els tres últims integraven un grup dʼaufranys que havien estat capturats i  alliberats a la comarca dʼOsona.

Lʼús de la tecnologia GPS-GSM va permetre seguir amb gran precisió els moviments, lʼús de lʼespai i el procés de migració dʼaquests aufranys cap a lʼÀfrica. «Aquesta és una de les primeres vegades que sʼhan emprat emissors GPS-GSM en aquesta espècie, amenaçada a tot el món, amb lʼobjectiu de conèixer els seus moviments transcontinentals i de fer el seguiment de la seva tornada a Catalunya durant la primavera», explica el professor Joan Real, cap de lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB.

La recerca sʼha dut a terme en el marc del projecte «Aplicació de noves tecnologies per conèixer els efectes del canvi global i local en les poblacions ibèriques dʼaufrany. Aplicacions per a la conservació», liderat per lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). En el projecte, que té el suport de Red Eléctrica de España SAU, la Fundació Catalunya - La Pedrera i la Diputació de Barcelona, també hi col·laboren altres investigadors i naturalistes, així com agents rurals.

El seguiment dels aufranys: un gran treball en equip

La col·locació dels emissors en els polls dʼaufrany va ser possible gràcies a la col·laboració de diferents organismes i naturalistes. En aquesta acció conjunta, el Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya va facilitar les autoritzacions de seguiment i marcatge dels aufranys, mentre que el Grup de Suport de Muntanya del Cos dʼAgents Rurals de la Generalitat de Catalunya va realitzar les tasques dʼescalada i captura dels polls. El tècnic Víctor Garcia, membre de la Subdirecció General de Medi Natural del Ministeri per a la Transició Ecològica, va capturar els aufranys i els va col·locar després els dispositius emissors. LʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, un grup de referència en lʼestudi dʼaus rapinyaires amenaçades, va fer el seguiment dels exemplars, a més dʼanellar-los i prendreʼls mesures i mostres biològiques. Tots els exemplars que es van trobar ferits o bé morts van ser diagnosticats pels experts del Centre de Recuperació de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya. Finalment, el projecte també va rebre el suport dels tècnics del Parc Natural de Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lʼObac, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, lʼEspai Natural de les Guilleries-Savassona i el Consorci dels Espais Naturals del Ripollès, a més dels guardes dels espais esmentats que van participar directament en el seguiment de la població dʼaufranys.

El comportament migratori i les amenaces

En poques setmanes, els sis aufranys ja havien generat una gran quantitat dʼinformació en relació amb les àrees dʼalimentació, la fenologia, els moviments i les causes de mortalitat. Com en molts altres rapinyaires, la mortalitat originada per causes relacionades amb lʼactivitat humana és un greu problema per a la conservació de lʼespècie. Tot i que és conegut que el verí que es fa servir per perseguir il·legalment els carnívors és una de les amenaces principals per a aquests rapinyaires, les dades aportades pel seguiment dʼaquests sis individus indiquen que altres formes de persecució, com lʼelectrocució amb línies elèctriques, també poden causar baixes i, probablement, constitueixen greus amenaces per a la viabilitat de les poblacions dʼaufrany.

Un viatge ple de dificultats

Els destins dels sis aufranys han estat ben diferents. LʼOrís va ser alliberat en un abocador per facilitar el seu contacte amb altres individus de la mateixa espècie i lʼobtenció dʼaliment. Lʼexemplar sʼhi ha aclimatat de tal manera que es podria dir que viu a lʼabocador. Aquest aufrany va ingressar en un centre de recuperació poc temps després dʼhaver deixat del niu i hi va ser fins que el van alliberar la primavera passada, de manera que no va ser possible que fes la migració. Aquest fet podria haver provocat que hagi perdut lʼinstint migrador, ja que fins ara no ha mostrat cap símptoma de voler marxar.

En Picatxo i lʼAsticot han estat els més actius pel que fa als moviments, tal com era dʼesperar atesa la seva condició dʼindividus no reproductors. Durant els mesos de juliol i agost, van fer desplaçaments per una àmplia àrea, majoritàriament a Catalunya, i van visitar zones dʼalimentació com ara canyets, abocadors i també àrees amb ramaderia extensiva. Tots dos van coincidir en una mateixa àrea dʼalimentació durant diversos dies abans dʼiniciar la migració activa, que va ser molt ràpida. En Picatxo va travessar lʼestret de Gibraltar el 16 dʼagost passat, mentre que lʼAsticot ho va fer el 3 de setembre. En pocs dies, ja es trobaven al sud de Mauritània. Del primer exemplar fa dies que no seʼn reben localitzacions, possiblement perquè es troba en una àrea sense cobertura GSM, mentre que del segon seʼn reben sovint, ja que sʼha establert en una zona amb cobertura.

Pel que fa als polls, la migració es va iniciar més tardanament, com era previsible. LʼAvenc, un cop va sortir del niu, es va estar unes quantes setmanes a lʼàrea de lʼabocador, probablement en companyia dels seus progenitors. Va iniciar la migració activa el 7 de setembre i, després dʼalguna petita escala de pocs dies a Catalunya i Aragó, va travessar lʼestret el 18 de setembre. Actualment també es troba al sud de Mauritània. El cas dels dos individus joves procedents de Sant Llorenç del Munt i lʼObac han tingut un final ben diferent.

Obac va iniciar la migració activa a finals dʼagost i, al cap de dos dies, es trobava a la província dʼAlbacete, on es va electrocutar amb unes línies elèctriques de distribució. Durant diversos dies, va ser capaç de sobreviure, fins que va ser capturat el 20 de setembre per agents de Medi Ambient de Castella-la Manxa, que el van traslladar a un centre de recuperació. No obstant això, es desconeix si es podrà recuperar de la greu lesió patida.

Pel que fa al Ros, va iniciar la migració activa a inicis de setembre i al cap de pocs dies havia arribat al sud dʼEspanya, on va fer una petita escala de cinc dies. El dia 10, mentre sobrevolava la província de Granada, va patir un accident. Encara que aquest episodi està sota investigació dʼagents de Medi Ambient de la Junta dʼAndalusia, és molt probable que lʼaccident sigui conseqüència de lʼactivitat humana.

En aquest context, la informació obtinguda, tot i ser dramàtica alguns cops, també és dʼun gran interès científic per abordar de manera adequada els reptes que implica la conservació dʼaquesta espècie en perill dʼextinció. A més, en el marc dʼaquest projecte —actiu des del 2017 fins al 2020—, es preveu equipar més aufranys amb emissors GPS per poder continuar estudiant com viuen i obtenen els recursos, i així conèixer més dades científiques sobre la seva supervivència i desplaçaments.

 

 Fotografies: Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)