Saul Perlmutter, doctor honoris causa per la UB: «La ciència és estar obert a equivocar-se»

Perlmutter ha explicat dʼuna manera molt didàctica com el seu grup va veure que lʼestudi de les supernoves llunyanes podia ser la clau per estudiar com era lʼexpansió de lʼUnivers. «La idea que lʼUnivers sʼestà expandint us hauria dʼamoïnar, perquè lʼUnivers ho és tot», ha afirmat dirigint-se al públic, format principalment per professorat i estudiants.

Lʼobjectiu del seu equip era mesurar lʼexpansió de lʼUnivers i determinar com havia estat aquest procés. «El desplaçament al vermell de lʼespectre (redshift) de la llum de les supernoves ens indica quant sʼha expandit lʼUnivers des que la supernova va explotar», ha explicat Perlmutter, que ha destacat que aquesta fita no era gens fàcil dʼaconseguir «perquè només exploten supernoves unes quantes vegades per mil·lenni».

Perlmutter va idear un nou mètode de descobrir supernoves per encàrrec, mitjançant la comparació dʼimatges del mateix camp estel·lar en moments diferents. La necessitat de combinar observacions amb diferents telescopis és el que el va portar a la creació del Supernova Cosmology Project (SCP).

Deu anys després dʼiniciar-se el projecte, van arribar les primeres respostes i es va determinar que lʼUnivers sʼestava expandint de manera accelerada. La recerca també va comportar una altra descoberta: la dʼuna energia fosca. «Fosca en el sentit que no sabem què és», ha precisat Perlmutter. Al voltant dʼaquest tema sʼhan publicat multitud dʼarticles i teories: «Tothom parla sobre lʼenergia fosca, però ningú fa res per esbrinar què és», ha dit.

Segons els padrins de Perlmutter, el descobriment de lʼexpansió accelerada de lʼUnivers ha canviat, «no només la nostra visió de la cosmologia, sinó també els fonaments de la física». Pilar Ruiz Lapuente, que és integrant del Supernova Cosmology Project, ha recordat durant la cerimònia dʼinvestidura «lʼextraordinària experiència» dels qui van participar en aquell moment històric. LʼSCP, sota el lideratge de Perlmutter, ha anat creixent i «les qualitats humanes de Saul han fet molt per mantenir el grup unit i reforçar-lo», ha destacat la professora. 

La ciència com a eina per generar pensament crític

Per poder donar resposta a totes aquestes incògnites, Perlmutter ha defensat un model de projecte «lent» que encara necessita incorporar noves tècniques, instruments i treballs de fons que facin el procés possible. Per això, ha destacat que cal ser pacients: «Val la pena dedicar deu o vint anys a aquests projectes; la societat ha dʼentendre que cal temps i que no sʼaconsegueix res al moment».

Tot i així, ha animat els estudiants a formar part del procés perquè, segons ha dit, «ara és el moment perfecte», en referència als nous projectes de telescopis que sʼestan impulsant (els telescopis WFIRST i EUCLID) i que obriran una nova era en la cosmologia. «Ara és un moment emocionant per al camp de la cosmologia», que ha definit com una disciplina jove. «Ara estem preparats per obtenir el següent nivell de dades de precisió», ha assegurat.

Perlmutter ha finalitzat la seva intervenció amb una reflexió sobre la ciència: «La ciència és més social del que pensem. La meva experiència és que ha de ser un treball dʼequip. No es tracta de competir sobre qui té la raó, sinó de col·laborar junts per resoldre problemes». En aquest sentit, també ha afirmat que «la ciència és estar obert a les equivocacions» i que per resoldre problemes complexos «cal que tothom aporti idees». «La ciència pot aportar eines per fomentar el pensament crític», ha conclòs.

Podeu veure les imatges de l'acte al Flikr de la UB