Les inversions de la política de cohesió de la Unió Europea tenen un impacte molt baix en el sentiment europeu dels ciutadans
Beneficiar-se de fons europeus no implica necessàriament donar suport al projecte europeu i identificar-se amb Europa. Algunes regions es beneficien en gran mesura de fons europeus i els seus ciutadans són conscients que en reben, però això no es tradueix en suport al projecte europeu. Dʼaquesta manera, la política europea amb més repercussió en la vida quotidiana dels ciutadans no hauria fet de contrapunt al creixement dels moviments populistes contraris a la construcció europea. Aquesta és una de les conclusions principals de PERCEIVE, un projecte de recerca que finalitza ara, després de tres anys de treball, i que sʼha dedicat a analitzar la percepció de la ciutadania respecte a la Unió Europea i la política de cohesió. La UB, mitjançant el Grup de Recerca dʼAnàlisi Quantitativa Regional (AQR), és una de les vuit entitats europees que han participat en el projecte, que té com a objectiu millorar la comunicació en les polítiques i els projectes europeus.
Beneficiar-se de fons europeus no implica necessàriament donar suport al projecte europeu i identificar-se amb Europa. Algunes regions es beneficien en gran mesura de fons europeus i els seus ciutadans són conscients que en reben, però això no es tradueix en suport al projecte europeu. Dʼaquesta manera, la política europea amb més repercussió en la vida quotidiana dels ciutadans no hauria fet de contrapunt al creixement dels moviments populistes contraris a la construcció europea. Aquesta és una de les conclusions principals de PERCEIVE, un projecte de recerca que finalitza ara, després de tres anys de treball, i que sʼha dedicat a analitzar la percepció de la ciutadania respecte a la Unió Europea i la política de cohesió. La UB, mitjançant el Grup de Recerca dʼAnàlisi Quantitativa Regional (AQR), és una de les vuit entitats europees que han participat en el projecte, que té com a objectiu millorar la comunicació en les polítiques i els projectes europeus.
Per dur a terme PERCEIVE sʼhan integrat mètodes qualitatius i quantitatius, com ara enquestes, entrevistes o estudis de casos concrets. Entre els resultats destaca que un 45 % de ciutadans coneixen la política de cohesió europea. Als països dʼingrés més recent a la Unió, com Polònia o Eslovàquia, la població coneix millor les polítiques i els fons europeus. Per exemple, si un 53 % dels ciutadans de la UE coneixen la política regional de la Unió Europea, aquest percentatge augmenta fins al 70 % a Eslovàquia. A la regió polonesa de Vàrmia i Masúria, un 84 % de la població afirma saber que la UE finança diversos projectes locals al seu territori, mentre que la xifra corresponent a Essex (Regne Unit) és només dʼun 18 %. La xifra més elevada és a Polònia (63 %) i a Estònia i Espanya (60 %), mentre que les més baixes són al Regne Unit (21 %), Romania (19 %) i els Països Baixos (18 %). Pel que fa als fons estructurals, a països com Polònia o Letònia són coneguts per un 75 % i un 68 % de la població respectivament, mentre que a Holanda aquesta xifra és del 24% i al Regne Unit, del 26%.
Pel que fa al perfil dels ciutadans, els que més perceben els beneficis de la UE són els que tenen estudis superiors i viuen en grans ciutats. De lʼestudi també es desprèn que el fet que una regió sʼhagi beneficiat de fons europeus no fa que els seus ciutadans tinguin necessàriament un punt de vista europeista. Per exemple, la regió italiana de Calàbria ha rebut molts fons europeus i els seus habitants en són conscients. No obstant això, només un 10 % dʼaquesta població tindria percepció dels beneficis dʼaquests fons, i un 34 % considera negatiu formar part de la Unió Europea. En resum, es podria dir que un territori que ha rebut més fons és més conscient dʼaquesta transferència de fons de la UE, però això no implica que aquesta percepció vagi acompanyada dʼun sentiment més europeista. Els investigadors de PERCEIVE conclouen que no es percep el benefici dels fons estructurals i ho atribueixen a dos motius: que els fons estructurals no generen beneficis perquè no es gasten bé, i que la comunicació pel que fa als beneficis de la política de cohesió ha de millorar.
Proporcionar simplicitat, continuïtat i flexibilitat a aquestes polítiques figura entre les recomanacions que fa PERCEIVE. El projecte també fa una sèrie de suggeriments sobre com sʼha de comunicar aquesta política a la població: des de la importància dʼestablir correctament els objectius comunicatius i tenir en compte les diferents realitats locals o el paper dels testimonis de les persones beneficiades per les polítiques europees (storytelling), fins a lʼús de les xarxes socials.
PERCEIVE ha inclòs una enquesta, creada per la Universitat de Göteborg (Suècia), en què es fan preguntes sobre la identitat europea i altres conceptes relacionats amb el projecte, i també es demana informació sobre els salaris, feines i opinions polítiques de les persones entrevistades. Lʼenquesta sʼha fet a 17.147 ciutadans de quinze països membres de la UE i fa un èmfasi especial en nou regions europees —entre les quals hi ha Extremadura—, que han estat seleccionades com a casos dʼestudi notables. Els investigadors de la UB van utilitzar aquesta informació per analitzar la variació en les percepcions dels ciutadans europeus en relació amb el factor espai.
Lʼequip investigador de la UB, format pels professors Enrique López-Bazo, Vicente Royuela, Rosina Moreno i Jordi Suriñach, ha treballat així mateix en la part metodològica del projecte (sʼha encarregat, per exemple, de crear un indicador del sentiment dʼidentitat amb la Unió Europea). També sʼha ocupat dʼavaluar la política de cohesió a Extremadura durant els anys 2007-2013 (estudi que podeu llegir en aquest article), i dʼentrevistar alguns gestors de polítiques regionals en aquest territori. En resum, la participació de la UB sʼha centrat en lʼanàlisi territorial i els elements relacionats amb lʼàmbit econòmic.
PERCEIVE està coordinat per la Universitat de Bolonya i, a més de la UB, hi participen la Universitat de Göteborg; la Romanian Academy - Institute of Agricultural Economics (Romania); lʼInstitute of Agricultural and Food Economics - National Research Institute (Polònia); la Universitat de Portsmouth (Regne Unit); la Vienna University of Economics and Business i BAM! Strategie Culturali.