Un estudi alerta de lʼimpacte ecològic causat per lʼacumulació de sediments en els cursos fluvials
Les comunitats dʼinsectes, crustacis i altres macroinvertebrats aquàtics es veuen més afectades per lʼefecte dels sediments acumulats en els cursos fluvials que per lʼexcés de nitrat en el medi aquàtic, segons destaca un article publicat a la revista PLOS ONE. Els sediments dipositats al llit dels rius —per efecte de lʼagricultura intensiva i la desforestació del bosc de ribera— alteren les característiques ecològiques de lʼhàbitat fluvial i empobreixen les comunitats biològiques a tots els nivells.
Les comunitats dʼinsectes, crustacis i altres macroinvertebrats aquàtics es veuen més afectades per lʼefecte dels sediments acumulats en els cursos fluvials que per lʼexcés de nitrat en el medi aquàtic, segons destaca un article publicat a la revista PLOS ONE. Els sediments dipositats al llit dels rius —per efecte de lʼagricultura intensiva i la desforestació del bosc de ribera— alteren les característiques ecològiques de lʼhàbitat fluvial i empobreixen les comunitats biològiques a tots els nivells.
Participen en el nou estudi els experts Narcís Prat i Miguel Cañedo-Argüelles, de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Recerca de lʼAigua de la UB (IdRA), així com Rubén Ladrera i Rafael Tomás, de la Universitat de la Rioja, i Óscar Belmar, de lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Ecosistemes fluvials amb altes concentracions de nitrats
El nou estudi se centra en sistemes fluvials localitzats a lʼentorn de zones vulnerables a la contaminació per nitrats (ZVN) —a la vall de lʼEbre, a lʼoest de la Rioja—, en què la normativa actual exigeix als agricultors una sèrie de requeriments per recuperar la qualitat de lʼaigua. En aquesta zona sʼhi ha detectat unes de les concentracions més grans de nitrats en aigües superficials de tota la conca de lʼEbre.
En diferents cursos fluvials de lʼàrea de treball, els experts han estudiat la comunitat de macroinvertebrats aquàtics, que són un dels millors bioindicadors de lʼestat dels cursos fluvials. «Els trets ecològics de les comunitats de macroinvertebrats —és a dir, de què sʼalimenten, quins substrats prefereixen, quant triguen a reproduir-se, etc.— són un indicador fiable de lʼestat ecològic i permeten determinar la qualitat de lʼhàbitat fluvial dʼuna manera indirecta», detalla Miguel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB i de lʼIdRA.
«Segons lʼestudi, les comunitats de macroinvertebrats aquàtics revelen un pobre estat ecològic dels rius a lʼentorn dʼaquestes zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries a la Rioja», continua Cañedo-Argüelles, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. «No obstant això, aquest estat ecològic no sʼexplicaria tant per la toxicitat del nitrat com pel deteriorament de lʼhàbitat aquàtic a causa dels sediments dipositats al riu per efecte de la desforestació i les pràctiques agrícoles».
Què passa quan sʼalteren les característiques físiques de lʼhàbitat fluvial?
En el medi natural, els impactes ecològics provoquen una alteració important dʼaquests ecosistemes fluvials. Lʼelevada concentració de nitrats —fins a quatre vegades superior als 25 mg/l que indica la Directiva marc de lʼaigua com a nivell màxim tolerable en els ecosistemes fluvials— resulta tòxica per a alguns organismes, «i afavoreix un creixement desmesurat dʼalgues i plantes aquàtiques, de manera que sʼaltera la composició química de lʼaigua i el mateix hàbitat fluvial», detalla Rubén Ladrera, expert de la Universitat de la Rioja i primer autor de lʼarticle.
En qualsevol cas, lʼimpacte principal deriva de lʼalteració física de lʼhàbitat fluvial —associat principalment a lʼacumulació de sediments fins— i no de lʼexcés de nitrat en el medi aquàtic. «Així doncs, es produeix un desplaçament dels tàxons que viuen sobre el substrat més gran i augmenta la densitat dels invertebrats que habiten en el sediment fi», subratlla Ladrera. «També seʼn veuen afectats els organismes que sʼalimenten de les microalgues o els que respiren mitjançant brànquies. Com a conseqüència, els tàxons oportunistes capaços dʼadaptar-se a la intensa alteració de lʼhàbitat acaben dominant el medi, mentre que desapareixen els organismes indicadors del bon estat ecològic del riu», conclou.
Aplicar la normativa vigent i protegir els ecosistemes fluvials
Des del 1991, la Directiva europea de nitrats intenta protegir la qualitat de lʼaigua mitjançant la reducció dels nitrats de fonts agràries i la promoció de les bones pràctiques agrícoles. Aquesta normativa sʼintegra en la Directiva marc de lʼaigua, que estableix les normes legislatives sobre protecció dʼecosistemes aquàtics en lʼàmbit europeu amb la finalitat que totes les masses dʼaigua a Europa assoleixin el bon estat ecològic del 2021 al 2027.
Fa anys que es proposen models agrícoles més sostenibles per intentar reduir que tinguin tant impacte ambiental, tant en general com, en particular, sobre els ecosistemes fluvials. Tal com assenyala Rubén Ladrera, «les directives europees en matèria de gestió dʼaigües i gestió ambiental exigeixen que es duguin a terme aquestes mesures per garantir el bon estat ecològic dels rius. No obstant això, no sempre sʼés prou exigent en el compliment dʼaquestes mesures».
Segons lʼopinió de Miguel Cañedo-Argüelles, «cal incloure la qualitat de lʼhàbitat fluvial en els plans de seguiment ambiental dʼaquestes zones. El nostre estudi revela que la degradació de lʼhàbitat —sobretot la desaparició del bosc de ribera— és el principal impacte sobre lʼecosistema fluvial. Llevat que aquest impacte es reverteixi, serà molt difícil assolir el bon estat ecològic que exigeix la Directiva marc de lʼaigua de la Unió Europea. Cal reforçar el compliment dels plans de gestió ambiental en aquestes zones posant una atenció especial en la preservació dels hàbitats i les característiques hidromorfològiques naturals dels rius».
Fotografies: Rubén Ladrera (Universitat de la Rioja)