Nous indicadors funcionals per detectar impactes de lʼactivitat humana en els rius temporals

Maria Soria, membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, és la primera autora de l’article, en què es determinen noves eines metodològiques per millorar l’avaluació i la gestió dels rius temporals.
Maria Soria, membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, és la primera autora de l’article, en què es determinen noves eines metodològiques per millorar l’avaluació i la gestió dels rius temporals.
Recerca
(24/02/2020)

Les mètriques funcionals en ecologia —uns indicadors que es basen en els trets biològics dels organismes; en aquest cas, dels invertebrats aquàtics— podrien ajudar a detectar els impactes dʼorigen humà en rius temporals.

 

Així ho constata un estudi dut a terme per experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). En el treball també hi participen experts de lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Parma (Itàlia).

Maria Soria, membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, és la primera autora de l’article, en què es determinen noves eines metodològiques per millorar l’avaluació i la gestió dels rius temporals.
Maria Soria, membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, és la primera autora de l’article, en què es determinen noves eines metodològiques per millorar l’avaluació i la gestió dels rius temporals.
Recerca
24/02/2020

Les mètriques funcionals en ecologia —uns indicadors que es basen en els trets biològics dels organismes; en aquest cas, dels invertebrats aquàtics— podrien ajudar a detectar els impactes dʼorigen humà en rius temporals.

 

Així ho constata un estudi dut a terme per experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). En el treball també hi participen experts de lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Parma (Itàlia).

 

La recerca, publicada a la revista Journal of Applied Ecology, proposa una sèrie de mètriques funcionals que podrien contribuir a millorar lʼavaluació i gestió dels rius temporals. Algunes fins i tot es podrien aplicar independentment de la intermitència del flux dʼaigua. A més, aquestes mètriques funcionals semblen més precises que les utilitzades fins ara en la detecció de la degradació mediambiental de lʼecosistema, una precisió que serà cada vegada més important pel context de canvi climàtic.

Millorar la gestió i la protecció dels rius temporals

Prop del 50 % de la xarxa fluvial mundial actual està formada per rius temporals o intermitents, és a dir, rius o rieres amb un cabal superficial variable que canvia en lʼespai i el temps donant lloc a tres fases aquàtiques: una en què lʼaigua corre, una altra en què queden basses desconnectades, i una tercera en què el cabal sʼasseca completament. Tot plegat pot passar en zones de capçalera, en trams baixos o al llarg de tot el riu. Com a resultat, les comunitats biològiques dʼaquests rius també canvien al llarg dʼaquestes tres fases, fet que possibilita trobar diferents grups dʼorganismes adaptats a les condicions ambientals pròpies de cada moment.

La variabilitat del cabal dʼaquest tipus de rius fa molt complicat fer-ne una diagnosi adequada dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea, ja que les eines de valoració que existeixen no estan adaptades a aquesta particularitat. A les àrees de clima mediterrani, molts rius poden ser rius temporals naturals, però també nʼhi pot haver que hagin patit impactes dʼorigen humà (antròpics), com lʼextracció dʼaigua per a lʼagricultura, alteracions hidrològiques, impactes geomorfològics, contaminants, espècies invasores, etc. A més, en aquest context, cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic, que indiquen un increment significatiu dʼaquests rius en determinades regions del món.

Tot i això, les eines dʼavaluació per determinar lʼestat ecològic dels rius mitjançant indicadors biològics han estat dissenyades, en gran mesura, «per aplicar-se en rius permanents o lleugerament estacionals, i això implica que no sempre es poden aplicar en rius temporals», detalla la investigadora Maria Soria, primera autora de lʼarticle i membre de lʼIRBio i del Grup de Recerca FEHM, i que fa la tesi doctoral sota la direcció de la professora Núria Bonada (UB) i Núria Cid (INRAE, França).

Aquest treball sʼemmarca en el projecte europeu LIFE+ TRivers, impulsat per un consorci format pel Grup de Recerca FEHM de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Els objectius dʼaquesta aliança són estudiar la hidrologia i lʼecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en lʼàmbit de la gestió dʼacord amb la DMA.

Rius temporals: més enllà de les mètriques tradicionals

En el marc de lʼestudi, els experts han avaluat la capacitat dʼun conjunt de mètriques de biomonitoratge per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com temporals. En el disseny experimental sʼhan dut a terme anàlisis que han inclòs les dues fases aquàtiques: quan lʼaigua corre i quan queden basses desconnectades. En concret, lʼequip ha analitzat la resposta de diverses mètriques basades en els macroinvertebrats aquàtics al llarg dʼun gradient dʼintermitència natural del cabal i dʼimpactes antròpics.

Lʼobjectiu final del treball era esbrinar lʼefecte combinat de les dues pertorbacions —la natural, com a resultat de la temporalitat, i lʼantròpica— en dos conjunts de mètriques: les emprades actualment per al biomonitoratge fluvial, que es basen en la riquesa taxonòmica o en índexs biològics (IBMWP, IMMiT o IASPT), i les mètriques funcionals, que tenen com a referent els trets biològics dels macroinvertebrats.

Segons les conclusions, quan sʼapliquen les mètriques tradicionals es pot donar el cas que la intermitència natural del cabal pot confondre el procés dʼavaluació de la qualitat biològica dels rius. Així doncs, cal recalibrar aquestes mètriques si es volen aplicar per detectar impactes antròpics en els rius temporals. Com a excepció, només lʼíndex IBMWP —quan és emprat mentre lʼaigua corre— sembla eficaç per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com en temporals. «No obstant això, hi ha estudis que han observat com aquest índex podria diferir entre anys secs i humits, és a dir, que la variabilitat hidrològica espacial i temporal dels rius temporals podria donar resultats no fiables, especialment en climes estacionals menys predicibles», subratllen els autors dʼaquest estudi.

Tal com destaca el treball, les mètriques funcionals són capaces de detectar els impactes antròpics en rius permanents i temporals quan lʼaigua corre i, a més, sembla que algunes dʼelles també es podrien aplicar quan el riu només té basses desconnectades. En concret, una de les mètriques funcionals amb més potencial és la redundància funcional —el nombre de tàxons que contribueixen de manera similar a una funció de lʼecosistema— de la comunitat sencera de macroinvertebrats.

Així doncs, aquest treball obre noves perspectives a lʼaplicació de mètriques funcionals en els protocols rutinaris de mostrejos dels rius.


Article de referència:

Soria, M.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Bonada, N.; Acosta, R.; Rodríguez-Lozano, P.; Fortuño, P.; Burgazzi, G.; Vinyoles, D.; Gallart, F.; Latron, J.;  Llorens, P.;  Prat, N.; Cid, N. «Natural disturbances can produce misleading bioassessment results: identifying metrics o detect anthropogenic impacts in intermittent rivers». Journal of Applied Ecology, desembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.1111/1365-2664.13538