Ciència ciutadana i surf de rem per estudiar la contaminació per microplàstics al litoral de Barcelona

Per poder mostrejar aquesta àrea inexplorada, els investigadors Elsa Camins, Miquel Canals, William P. de Haan i Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de lʼONG Surfrider Foundation Europe, han desenvolupat una xarxa adaptada que es pot arrossegar mitjançant una taula de surf de rem. «Aquesta xarxa ens permet obtenir mostres científiques molt valuoses dʼuna zona inaccessible per a altres tipus dʼembarcacions, i alhora impliquem la ciutadania i augmentem la sensibilització i la conscienciació ambiental sobre la contaminació per plàstics», explica Anna Sanchez-Vidal.

Nombrosos estudis han modelitzat lʼabundància i les característiques dels microplàstics que floten a mar obert, però tal com remarca la investigadora, «no hi havia cap mena dʼinformació de lʼabast de la contaminació per microplàstics en zones litorals, on se sospita que es produeix el major flux de plàstic des del continent cap al medi marí, i on la generació de microplàstics i el solapament dʼaquests amb els ecosistemes marins és més gran».

Estudi a les platges del Prat i la Barceloneta

Davant aquesta manca de dades, els investigadors van engegar un projecte de ciència ciutadana en el marc del treball final de grau dʼElsa Camins, estudiant de Ciències del Mar. En col·laboració amb Surfrider Foundation Europe, es va dissenyar la nova xarxa per a les taules de surf de rem —anomenada paddle trawl—, que és una adaptació de les que utilitzen normalment els oceanògrafs. Un cop creada, els voluntaris de lʼONG la van fer servir per recollir mostres de plàstics a les platges de la Barceloneta i el Prat, que posteriorment van ser analitzades als laboratoris del grup de recerca a la UB. Segons els autors, aquest estudi suposa «un canvi de paradigma i obre la porta a la participació de la ciutadania en lʼadquisició de mostres científiques amb una resolució espacial i temporal no aconseguida fins ara per cap altre estudi».

Els primers resultats dʼaquesta col·laboració mostren que les zones de bany del litoral barceloní presenten una concentració mitjana de microplàstics dʼunes 112.000 unitats per km2, una acumulació que arriba a un màxim de 330.000 unitats per km2 (la majoria, fragments de polietilè i polipropilè). Aquests valors mitjans són molt similars als que es troben a mar obert a la Mediterrània o en zones dʼacumulació de microplàstics dels grans girs oceànics. «Creiem que els espigons podrien estar produint un efecte concentrador de microplàstics a les zones de bany de la Barceloneta, però fan falta estudis amb més resolució temporal per assegurar-ho», explica lʼinvestigador William P. de Haan.

Un projecte de recerca en expansió

Després dels bons resultats obtinguts amb el nou dispositiu per recollir mostres, lʼequip de recerca està portant a terme un estudi més ampli de la platja de la Barceloneta, on voluntaris de lʼONG recullen mostres cada quinze dies, que després sʼanalitzen a la UB. «Lʼobjectiu és determinar quina és la variabilitat temporal en lʼabundància de microplàstics a la zona litoral, i per tant quins són els mecanismes dʼentrada, transport, acumulació o exportació a mar obert», explica la Sanchez-Vidal.

A més, i conjuntament amb Surfrider Foundation Europe, també sʼha iniciat una col·laboració amb lʼAssociació Catalana de Rem Oceànic per tal dʼadquirir mostres científiques durant els seus entrenaments i durant les travessies que fan al llarg de la Costa Brava o les illes Balears, o fins i tot durant la regata transoceànica en què participaran lʼany 2022. «Es tracta dʼuna estratègia amb la qual es vol avançar en el coneixement científic de lʼabast de la contaminació per plàstic, i alhora implicar els ciutadans i crear consciència ambiental sobre aquesta crisi global», conclou la investigadora.

La contaminació per microplàstics, un perill ambiental i per a la salut

La rellevància dels microplàstics com a indicador clau del bon estat ambiental dels oceans és reconeguda tant per la Directiva marc sobre lʼestratègia marina com pel Programa de les Nacions Unides per al medi ambient o lʼOrganització Mundial de la Salut. La ubiqüitat dʼaquests materials al planeta, i les seves propietats de durabilitat (resistència a processos de degradació), composició química i capacitat dʼabsorbir substàncies tòxiques (contaminants orgànics persistents, metalls) fan que puguin ser considerats com a residus perillosos. A més a més, a causa de les seves petites dimensions, els microplàstics sovint són ingerits per una gran varietat dʼorganismes marins, i es poden propagar per la xarxa tròfica fins a nivells més alts, i per tant arribar als humans.

Referència de lʼarticle:

Camins, E., De Haan, W. P., Salvo, V. S., Canals, M., Raffard, A., Sànchez-Vidal, A. «Paddle surfing for science on microplastic pollution». Science of Total Environment, març de 2020. Doi: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.136178