Gina Rippon: «Els cervells reflecteixen les vides que han viscut i no simplement el sexe del seu propietari»

La vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, va introduir el cicle i va donar la benvinguda als assistents, que omplien lʼAula Magna de lʼEdifici Històric. A continuació, lʼinvestigador ICREA de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB Roberto Emparan va presentar la figura de Gina Rippon, que va definir com «una gran defensora dʼiniciatives per superar la infrarepresentació de les dones en la ciència».

Rippon, catedràtica emèrita de Neurociència Cognitiva de lʼAston Brain Centre (Universitat Aston, Regne Unit), va començar la conferència recordant les respostes que històricament sʼhan donat a la pregunta de si els cervells dʼhomes i dones són diferents. La neurocientífica va assenyalar que la recerca no té lloc sempre en un context neutre, i va explicar com a finals del segle XIX, i durant el segle XX, es van estudiar cranis i les mides del cervell» amb «lʼobjectiu de demostrar que els homes tenien un cervell millor. La idea que es volia demostrar és que «la biologia determinava el lloc que ocupaves al món».

A continuació, Rippon va passar a parlar de tècniques de ressonància magnètica que sʼhan començat a aplicar a principis dʼaquest segle, i del desenvolupament de les neurociències. Rippon es va mostrar molt crítica amb els «autors dʼensarronades neurocientífiques». Va denunciar que «hi ha un gran desig de dir que homes i dones tenim cervells diferents». La investigadora atribueix a aquest desig el fet que hem passat molt temps estudiant diferències minúscules que probablement no són les més interessants per a la recerca, o que només es visualitzen les dades que confirmen diferències per sexe en lloc de molts altres estudis que no nʼhan trobat.

Davant dʼaixò, Rippon dona una perspectiva diferent per a lʼestudi del cervell humà. Assenyala que els cervells «són plàstics: flexibles i mal·leables; canvien segons el que vivim, les experiències». Dʼaltra banda, els cervells són permeables, es veuen afectats pel context: «Si has de solucionar un problema i reps missatges positius sobre la teva capacitat, cometràs menys errors». En aquesta línia, si es detecta que els homes són millors en qüestions relacionades amb la gestió de lʼespai, això respondria a la formació i experiències que han tingut anteriorment.

Rippon, autora de The gendered brain, va recalcar que les persones són els més socials de tots els éssers, i que evitar el rebuig social i la falta de pertinença és molt important per al cervell humà. A partir dʼaquí, va explicar com els mecanismes cerebrals influeixen en lʼassimilació dels estereotips dʼallò que és masculí i que és femení des que som infants. Lʼautora també va fer referència a la menor presència de les noies en la ciència i com hi contribueix el rebuig cap a les dones que aquestes joves perceben per part de membres de la comunitat científica.

El cicle Debats UB: Feminisme(s) aprofundirà durant els propers mesos en debats al voltant de qüestions com el gènere i el cervell humà, la història i lʼactualitat dels moviments feministes, el paper de les dones en lʼeconomia i el desenvolupament, les dones i el poder, o la violència contra les dones. El cicle respon a la voluntat de reflectir i celebrar la pluralitat i la diversitat de les dones i dels moviments feministes. Igual que els Debats UB: Catalunya i Espanya, actualment en la seva segona edició, amb aquest nou cicle la UB vol esdevenir punt de trobada de les diferents sensibilitats que existeixen en la nostra societat i incentivar la discussió i lʼús de la paraula per afavorir lʼentesa, facilitar la comprensió dels conflictes i contribuir a la seva resolució. Al mateix temps, la UB vol aportar una visió acadèmica de les preocupacions socials, donant elements dʼanàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva.