Universitat de Barcelona

L’existència en el nostre àmbit universitari d’un institut interuniversitari d’estudis del Pròxim Orient antic es justifica, d’una banda, per la naturalesa mateixa d’aquests estudis, altament especialitzats, fins a nivells molt minoritaris, i extremament complexos i, de l’altra, per unes exigències de formació lingüística i cultural molt altes. L’Institut pretén obrir nous plans d’estudis i de recerca en camps de gran significació en la història de la cultura i que avui generen un gran interès social. Aquests estudis es presenten com el complement i l’especialització científica natural dels plans acadèmics dels departaments de Filologia Semítica, Filologia Clàssica, Història Antiga, Lingüística i Filosofia Teorètica.

L’Institut del Pròxim Orient Antic pretén ser el punt de convergència d’una recerca interdepartamental i interuniversitària que preveu la legislació vigent i els mateixos estatuts de les universitats promotores, i oferir també una sèrie d’ensenyaments, plenament desenvolupats pel que fa als continguts i als mètodes, tot i que, pel caire complex, minoritari o nou, no tenen cabuda en el nostre ordenament acadèmic i, tanmateix, són indispensables. Juntament amb aquesta tasca estrictament de recerca es pretén complir una funció social i acadèmica inajornable.

Per aquests motius i després de superar el tràmit d’instàncies administratives i de controls previst per la Llei de reforma universitària, 11/1983, l’Institut es va crear oficialment pel Decret de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, de 24 de novembre de 1993.