50è aniversari dels descobriments a la gorja dʼOlduvai
La prestigiosa revista Journal of Human Evolution ha publicat un volum especial amb els primers resultats de la recerca multidisciplinària que s'ha dut a terme a la gorja dʼOlduvai després dels treballs de la família Leakey a mitjan segle passat. Aquest volum celebra justament el 50è aniversari dels descobriments dels Leakey el 1959 i 1960: la troballa dels espècimens del tipus Zinjanthropus —conegut actualment com a Paranthropus boisei— i de l'Homo habilis. El treball que van desenvolupar els Leakey durant cinc dècades, fins al 1984, va situar Olduvai com un lloc de referència per estudiar lʼevolució biològica i tecnològica dels darrers dos milions dʼanys.
La prestigiosa revista Journal of Human Evolution ha publicat un volum especial amb els primers resultats de la recerca multidisciplinària que s'ha dut a terme a la gorja dʼOlduvai després dels treballs de la família Leakey a mitjan segle passat. Aquest volum celebra justament el 50è aniversari dels descobriments dels Leakey el 1959 i 1960: la troballa dels espècimens del tipus Zinjanthropus —conegut actualment com a Paranthropus boisei— i de l'Homo habilis. El treball que van desenvolupar els Leakey durant cinc dècades, fins al 1984, va situar Olduvai com un lloc de referència per estudiar lʼevolució biològica i tecnològica dels darrers dos milions dʼanys.
La professora de recerca ICREA Rosa M. Albert, directora del Grup dʼEstudis Paleoecològics i Geoarqueològics (GEPEG) de la UB, ha participat en aquest volum especial de 191 pàgines. La contribució dʼAlbert forma part del total de quinze articles publicats, escrits per vint-i-cinc científics d'arreu del món que han col·laborat en el Projecte Paleoantropològic del Paisatge d'Olduvai (OLAPP). Els investigadors de lʼOLAPP fa més de dues dècades que treballen a la zona, en concret, des del 1989, cobrint una àrea de més de 20 km d'extensió amb lʼobjectiu dʼobtenir un millor context ambiental i ecològic per a la seva recerca. El seu treball sʼha centrat en el període que comprèn entre 2 i 1,8 milions dʼanys, moment en què lʼHomo habilis va viure a la zona.
LʼHomo habilis va ser el primer avantpassat que mostrava ja un cervell més gran que els dels nostres parents primats, que va produir i utilitzar eines de pedra i que va consumir carn dʼaltres animals. Els objectius de lʼOLAPP sʼhan centrat, doncs, a comprendre les pressions mediambientals que van influir en el desenvolupament dʼaquests trets humans. A partir dels diferents treballs, sʼhan abordat aspectes relacionats amb l'aspecte físic, tecnològic i cognitiu de l'Homo habilis. També s'han descrit els innovadors mètodes emprats, que han permès millorar el nostre coneixement sobre lʼambient i el paisatge en què van sobreviure aquests avantpassats amb un nivell de resolució cronoestratigràfic que no es coneixia fins ara.
La professora Albert participa en tres dels articles. En un d'ells, titulat «Vegetation during UMBI and deposition of Tuff IF at Olduvai Gorge, Tanzania (ca. 1.8 Ma) based on phytoliths and plant remains», signa com a primera autora en col·laboració amb la professora M. Bamford, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica). Aquest article ofereix la primera aproximació a la vegetació present fa 1,8 milions dʼanys a la zona, a partir dʼun treball conjunt de fitòlits (microrestes fossilitzades que reprodueixen lʼestructura cel·lular de les plantes) i plantes fossilitzades recuperades dels diferents nivells de la gorja dʼOlduvai. Aquest treball, juntament amb l'article de Bamford titulat «Fossil sedges, microplants, and roots from Olduvai Gorge, Tanzania», evidencia lʼenorme potencial que tenen tant els fitòlits com les plantes fòssils per reconstruir els hàbitats en què va sobreviure l'Homo habilis a Olduvai.
Els altres dos articles en què participa la professora Albert, com a membre de lʼOLAPP, mostren, d'una banda, les evidències de les activitats dutes a terme a la localitat FLK durant el temps en què hi va viure el Zinjanthropus, emmarcades dins dʼuna detallada reconstrucció del paisatge, i, d'altra banda, els resultats de la recerca sobre la distribució de les eines lítiques dins del nou sistema de compartimentalització geogràfica del paisatge desenvolupat per lʼequip de geòlegs de lʼOLAPP al marge est de lʼantic llac.
Aquest volum es pot consultar al web de la revista Journal of Human Evolution.