Mor el poeta i catedràtic de Filologia Grega Carles Miralles

Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.
Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.
Academic
(29/01/2015)

El dijous 29 de gener ha mort el poeta i catedràtic de Filologia Grega de la UB Carles Miralles. La capella ardent quedarà instal·lada a partir de demà divendres, a les 15.30 hores, al Tanatori de les Corts (capella 16), i la cerimònia d'enterrament serà dissabte, 31 de gener, a les 11.30 hores, també al Tanatori de les Corts. Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.

Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.
Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.
Academic
29/01/2015

El dijous 29 de gener ha mort el poeta i catedràtic de Filologia Grega de la UB Carles Miralles. La capella ardent quedarà instal·lada a partir de demà divendres, a les 15.30 hores, al Tanatori de les Corts (capella 16), i la cerimònia d'enterrament serà dissabte, 31 de gener, a les 11.30 hores, també al Tanatori de les Corts. Poeta, narrador, traductor, assagista, crític, estudiós, filòleg i professor, Carles Miralles ha estat una de les figures més destacades de la literatura actual en llengua catalana.

Carles Miralles (Barcelona, 1944-2015) era catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també va ser vicerector (1981-1986). Reconegut com a hel·lenista i com a estudiós de la literatura grega i la literatura catalana, va destacar també com a poeta, amb una llarga trajectòria (va debutar ara fa cinquanta anys). La seva obra poètica ha estat distingida amb el Premi Salvat-Papasseit 1967, per On mʼhe fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia 1992, per La mà de lʼarquer. Va aplegar els seus poemes en els volums Dʼaspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me nʼhe anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar Lʼombra dels dies roja (2009), que va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana lʼany 2010.

Miralles va compaginar la seva activitat com a poeta amb lʼestudi dels clàssics grecs i dels poetes catalans. Va centrar principalment la seva activitat en lʼestudi dels mites i la poesia dels grecs antics, i va dur a terme estudis aprofundits sobre la narrativa de lʼèpoca romana i de la poesia llatina. Així mateix, va traduir textos filosòfics, tragèdia, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega, i va analitzar també la narrativa i la poesia del segle XV i alguns poetes moderns. Com a crític literari va rebre els premis Josep Carner de lʼIEC lʼany 1980 (Lectura de les “Elegies de Bierville” de Carles Riba) i el Premi Crítica Serra dʼOr dʼassaig el 1994 (Sobre Foix). Més recentment, va publicar el llibre Sobre Espriu (2013), editat per Publicacions i Edicions de la UB. El mes de setembre passat, en un acte dʼhomenatge a la UB amb motiu de la seva jubilació, es van presentar dos volums en el seu honor amb el títol Som per mirar, editat per Publicacions i Edicions de la UB. 

Miralles era, a més, membre numerari de lʼInstitut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) i va ser president de la Societat Catalana dʼEstudis Clàssics i director de la revista Ítaca.